Els arbres més vulnerables a la sequera són els que han crescut en millors condicions climàtiques

Les plantes que han crescut durant la seva vida amb bones condicions climàtiques tenen menys capacitat per respondre a les sequeres extremes. L’estudi posa de manifest que és imprescindible tenir en compte la història d’un bosc per definir la seva millor estratègia de gestió i conservació.

pinus_edulis
Detall del fullatge de Pinus edulis. Foto: Quinn Dombrowski (CC BY-SA 2.0).

Les sequeres severes són una de les principals amenaces per als boscos de tot el món. L’augment d’aquests esdeveniments extrems a causa del canvi climàtic obliga la ciència a estudiar quines poblacions i espècies són més vulnerables i per què. Un estudi recent, dut a terme per l’investigador del CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francisco Lloret, revela que les plantes que han viscut en unes condicions climàtiques més còmodes poden patir més danys durant períodes de sequera. Aquest descobriment posa en relleu la importància de la història que ha viscut cada bosc. Segons les condicions climàtiques que hagi hagut de suportar al llarg de la seva vida un bosc serà més o menys resistent a la sequera.

L’estudi, publicat a la revista Global Change Biology, descobreix que durant una sequera extrema, els arbres que es troben en llocs on el clima normalment els és favorable tenen més probabilitats de patir danys. “Aquests arbres estan acostumats a tenir molta aigua disponible i en haver viscut en aquestes bones condicions és més difícil per a ells superar una crisi”, explica Francisco Lloret. Per descomptat, també els arbres que han crescut en climes menys favorables es veuen afectats per les sequeres, però en estar acostumats a una manca crònica de recursos tenen més probabilitats de sobreviure.

Pinus_edulis_Grand_Canyon
Un exemplar de Pinus edulis sobre el Grand Canyon dels EUA. Foto: Ben Javelina (CC BY-SA 2.0).

Per dur a terme l’estudi, Lloret i el seu col·laborador Thomas Kitzberger, de la Universitat Nacional del Comahue (Argentina), van analitzar com havien reaccionat diferents boscos de Pinus edulis —una espècie de pi del sud-oest dels EUA i nord de Mèxic— a una sequera extrema entre 2001 i 2007. En el model estadístic utilitzat per a l’anàlisi, van combinar informacions sobre la distribució geogràfica dels boscos amb les dades sobre les condicions climàtiques experimentades per cada bosc durant les últimes dècades. Els resultats van indicar clarament que els boscos on havien mort més arbres durant la sequera eren els que havien estat sota les millors condicions climàtiques durant molts anys.

A nivell de gestió i conservació forestal, aquesta informació és clau i posa de manifest que cal protegir no només els boscos que ja estan en condicions crítiques, sinó també els que es troben en bon estat i que porten molts anys vivint en un ambient favorable.

 

ARTICLE REFERENCIAT

Lloret F., Kitzberger T. (2018). Historical and event-based bioclimatic suitability predictsregional forest vulnerability to compound effects of severedrought and bark beetle infestation. Global Change Biology, 24: 1952-1964. DOI: 10.1111/gcb.14039

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Notícies
Angela Justamante

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Un estudi publicat a Global Change Biology, que ha liderat el CREAF, alerta que les fonts del Mediterrani estan en risc de desaparèixer a causa de l’augment de temperatura i l’abandó. Això, afegit a la contaminació de l’aigua, suposa una amenaça per a la biodiversitat que hi alberguen, que inclou espècies úniques.

Embassament de la Llosa del cavall al 17,50% de la seva capacitat. Imatge Bernat Moreno @lasequeradel22.
Notícies
Veronica Couto Antelo

“Les sequeres es gestionen quan no hi ha emergència”

Catalunya ha arribat a l’emergència per sequera. Tot i això, es parla molt de les restriccions i molt poc del rerefons que ens ha portat a aquesta situació i de la transició hidrològica que necessitem.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia