Els boscos de Catalunya acumulen tant carboni com el que la seva població emet en 4,4 anys

Imatge tridimensional dels boscos
Imatge tridimensional dels boscos

El nou mapa d’alta resolució de l’arbrat de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya  (ICGC) i el CREAF, permet determinar les variables biofísiques dels boscos catalans, com el carboni emmagatzemat, amb una resolució 2500 vegades més alta que els inventaris forestals tradicionals. Aquest coneixement profund suposa un salt qualitatiu en la planificació i gestió forestal. Es traduirà en una millor prevenció dels incendis i el desenvolupament de polítiques i projectes mediambientals i d’ordenació més eficients.

Jordi Vayredao

“Uns boscos ben gestionats permeten augmentar la seva capacitat com embornal de CO2. Per tant, contribueixen en la lluita contra el canvi climàtic. Per això és tan útil tenir informació precisa, com el que ofereixen els nous mapes que avui presentem, per prendre les mesures més adequades per preservar els boscos en general i les àrees protegides, en particular ”.

Jordi Vayreda, investigador del CREAF

A Catalunya, cada habitant emet anualment una mitjana de 5,78t de CO2. Avui, gràcies als mapes d’alta resolució dels boscos que han generat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) adscrit al Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i el CREAF a partir de dades LiDAR podem saber que els boscos de Catalunya tenen emmagatzemades l’equivalent a 195 milions de tones de CO2. Això correspon, de mitjana, a 4,4 anys d’emissions de CO2.

Aquesta dada és una mitjana i varia per comarca en funció de la seva quantitat de bosc i població. Per exemple, els estocs de carboni dels  boscos del Pallars Sobirà equivalen a 291 anys de les seves emissions. En el cas de l’Alta Ribagorça, 129 anys. En canvi, altres comarques com el Pla d’Urgell o el Barcelonès es corresponen a molt menys d’un any d’emissions.

Un treball col·laboratiu

Els boscos de Catalunya tenen emmagatzemades l’equivalent a 195 milions de tones de CO2. Això correspon, de mitjana, a 4,4 anys d’emissions de CO2

L’ICGC i el CREAF, amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica Agricultura i desenvolupament Rural, han presentat la segona edició dels mapes d’alta resolució dels boscos catalans, fets amb tecnologia LiDAR. Aquesta segona edició es pot descarregar de manera gratuïta. Això permet, per una banda, treballar a una resolució 2.500 vegades més gran que la dels inventaris forestals tradicionals. Per altra, possibilita disposar de les dades més actuals disponibles (en aquesta edició són dades del 2016-17).

El mapa descriu variables com el carboni emmagatzemat, el diàmetre dels arbres, la alçada mitjana o el volum de fusta. Son claus per desenvolupar i fer seguiment de polítiques forestals més efectives. Tambè per analitzar canvis i impactes, planificar una millor prevenció dels incendis o dissenyar i executar projectes mediambientals i d’ordenació.

El CREAF ha desenvolupat els models per a descriure cadascuna de les deu variables forestals. Ho ha fet a partir de dades de camp i mètriques obtingudes de les dades LiDAR per part de l’ICGC. A partir d’aquests models, l’ICGC ha generat i distribuït els mapes, d’una resolució excepcional.

Segons n’Ariadna Just, tècnica de l’ICGC, “La monitorització del territori que fa l’ICGC proporciona eines clau per la presa de decisions, donat que aporten un coneixement amb una precisió i detall que fins ara era impensable. En concret, les dades LiDAR ens permeten mesurar les complexitats de les estructures forestals i proveir informació per la generació d’aplicacions de gestió de les masses forestals ”.

Una resolució excepcional

La determinació de les variables biofísiques prové de l’explotació de les cobertures LiDAR que realitza l’ICGC per tota Catalunya. La tecnologia LiDAR consta d’un làser que emet polsos de llum infraroja. El sensor s’embarca en un avió i escaneja el territori. Els polsos de llum que retornen al sensor després d’il·luminar la vegetació a diferents alçades, es transformen en un núvol de punts tridimensional. Això permet obtenir informació de les característiques estructurals de les masses forestals.

Mapa de carboni emmagatzemat als boscos de Catalunya
Mapa de carboni emmagatzemat als boscos de Catalunya

Amb les dades LiDAR de cobertura actuals es calculen mètriques estructurals de vegetació amb una resolució de 20m per 20m. Als inventaris tradicionals, els píxels són de 1.000m. Per exemple, fins avui es treballava amb una única unitat d’informació per a definir de forma genèrica tota la Fageda d’en Jordà (Santa Pau, la Garrotxa). Amb aquesta informació, la presa de decisions en la gestió del medi natural quedava molt limitada. Amb aquests mapes, ara es disposa de 25 unitats d’informació per cada hectàrea.

En total s’han elaborat deu mapes, un per a cadascuna de les deu característiques estructurals bàsiques que defineixen un bosc, mesurades per cada píxel: alçada mitjana, cobertura de capçades, diàmetre mitjà del tronc dels arbres, la superfície ocupen els troncs dels arbres, el volum amb escorça (m3/hectàrea), la quantitat de fulles del conjunt d’arbres, superfície ocupada per les fulles,  la quantitat de fulles, branques i troncs del conjunt d’arbres, les tones de carboni emmagatzemades per hectàrea i la densitat d’arbres per hectàrea.

La geoinformació precisa de l’arbrat català podrà ser utilitzada per diversos Departaments i institucions en el marc de diverses tasques i projectes, com ara la simulació d’incendis forestals, la predicció de la humitat del sòl, la determinació de coeficients de pastura, estudis sobre l’ordenació de finques públiques, la redacció de plans forestals municipals o l’elaboració i actualització del mapa de vulnerabilitat a la sequera per tot Catalunya.

DESCARREGA DE MAPES: Tots aquests mapes de variables biofísiques dels boscos catalans es poden descarregar des del web ICGC. També es poden utilitzar com a Web Map Service (wms).

Articles relacionats

Notícies
CREAF

Cremar el sotabosc de forma controlada redueix el risc del bosc a la sequera i als incendis

Investigadors i investigadores del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en col·laboració amb el CREAF, han liderat un estudi per entendre millor l’efecte de diferents tractaments forestals en la resistència de boscos de pinassa a sequeres i incendis, i han comprovat que el sotabosc hi juga un paper rellevant. 

Domini públic.
Notícies
Alba Gimbert

Com prevenir incendis forestals a les urbanitzacions

El CREAF en col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona ha creat un manual que recull bones pràctiques a l’hora de plantejar, fer i mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals al voltant de nuclis urbans.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia