Els boscos espanyols continuen acumulant CO2 tot i el canvi climàtic

Els experts alerten de que la tendència pot invertir-se cap a finals de segle si es compleixen els escenaris de canvi climàtic previstos.
Els experts alerten de que la tendència pot invertir-se cap a finals de segle si es compleixen els escenaris de canvi climàtic previstos.

Les dades analitzades pel CREAF en el marc del projecte MONTES–CONSOLIDER mostren que en les últimes dues dècades els boscos espanyols han acumulat CO2 a una velocitat mitjana de 5 tones per hectàrea i any. L’estudi facilita un mapa on es pot veure com han canviat els estocs de carboni. Les províncies que acumulen més CO2 als seus boscos són les de Lugo, A Coruña i Girona que arriben als 2,5 milions de tones de CO2  totals acumulades.

Els experts alerten de que la tendència pot invertir-se cap a finals de segle si es compleixen els escenaris de canvi climàtic previstos.
Els experts alerten de que la tendència pot invertir-se cap a finals de segle si es compleixen els escenaris de canvi climàtic previstos.

Les previsions sobre la capacitat d’acumulació de carboni per part dels boscos són cada cop més pessimistes. Diversos estudis apunten que el canvi climàtic podria convertir molts boscos, especialment de zones seques, en emissors nets de CO2.  Com estan els boscos d’ España en relació a aquestes prediccions? Són encara uns bons embornals de CO2?

L’estudi més exhaustiu fet fins al moment, liderat pel CREAF, confirma que els boscos d’Espanya continuen sent uns bons aliats contra el canvi climàtic. Els autors de la recerca han calculat que, de mitjana, els boscos espanyols no pertorbats acumulen CO2 a un ritme anual de 5 tones per hectàrea. Aquesta capacitat d’embornal de carboni situa els boscos d’Espanya a un nivell similar al de la resta de països europeus i es calcula que compensa el 15% de les emissions de CO2 que emet l’Estat.

El treball, publicat recentment a la revista Global Change Biology i signat pels investigadors del CREAF Jordi Vayreda, Marc Gràcia, Jordi Martínez-Vilalta i Javier Retana, els dos últims també professors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especifica que la capacitat d’embornal més elevada d’Espanya es concentra actualment als boscos del nord de l’Estat, on l’acumulació de CO2 arriba a taxes de 7 tones per hectàrea i any, seguits per les serralades centrals i el Prepirineu oriental. Les províncies que acumulen més tones de CO2 totals als seus boscos són les de Lugo, A Coruña i Girona, que acumulen anualment entre 2 i gairebé 2,5 milions de tones. D’altra banda, les províncies que acumulen menys CO2 als seus boscos són Màlaga i Alacant que no arriben als 0’5 milions de tones de CO2 per any.

L’estudi s’ha dut a terme en el marc del projecte MONTES- CONSOLIDER, un macro projecte liderat des del CREAF que té com a objectiu estudiar la interacció entre els boscos i el canvi global, així com determinar la millor manera d’integrar la gestió dels boscos per adaptar-se als seus efectes. Les dades que han permès obtenir els canvis en els estocs de carboni dels nostres boscos s’han obtingut comparant les dues últimes edicions de l’Inventario Forestal Nacional Español, l’IFN2 i l’IFN3, que contenen dades recollides entre 1986 i el 2008. En total, els experts del CREAF han analitzat 22.447 parcel·les de bosc no pertorbat que abasten un gradient geogràfic i climàtic molt extens.

 Els autors confien que la capacitat d’absorció de CO2 actual es mantingui els pròxims anys, tal i com s’espera que ho facin la resta de boscos de l’hemisferi Nord.

Tot i això, els autors alerten de que, cap a finals de segle, els futurs escenaris de canvi climàtic podrien capgirar aquestes tendències i provocar que els boscos espanyols perdin aquesta capacitat.

L’estudi confirma que els darrers vint anys ja hem viscut una situació de canvi climàtic sever, amb un augment de temperatura mitjà d’1ºC i una davallada de la precipitació d’un 6%. Amb aquestes condicions hem detectat una reducció significativa de les taxes de creixement dels nostres boscos”, alerta en Jordi Vayreda. Els resultats mostren que els boscos de les zones humides d’Espanya, menys avesats a la manca d’aigua, són els més vulnerables a aquests canvis. Concretament, l’estudi revela que alguns dels boscos humits de la franja nord espanyola han reduït ja la seva taxa de creixement fins a un 50%. “Si l’escalfament va en augment, com de fet preveuen els models de canvi climàtic, a mig i llarg termini aquests boscos es poden arribar a convertir en emissors nets de CO2 i tenir pèrdues d’estocs de carboni importants”, apunta Jordi Martínez-Vilalta, investigador del CREAF i professor de la UAB.

 La gestió dels boscos espanyols és una bona estratègia de mitigació del canvi climàtic

L’estudi reflexa que els boscos no gestionats redueixen el seu creixement i la seva capacitat d’embornal en un situació d’escalfament. En canvi, en la mateixa situació, els boscos gestionats tenen major capacitat d’absorció de CO2 enfront dels boscos no gestionats. Així doncs, els investigadors afirmen que la gestió forestal pot ser, en alguns casos, una eina eficaç per mitigar l’impacte del canvi climàtic en els balanços de carboni, com a mínim sota les condicions d’escalfament actuals.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Foto: Sabine, Pixabay.
Notícies
Angela Justamante

10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

Durant la COP28 s’ha fet públic un informe amb 10 missatges urgents per a contribuir al full de ruta que marcarà aquesta cimera. L’investigador del CREAF Marcos Fernández, qui ha rebut amb la beca de l’European Research Council (ERC), és l’únic representant d’Espanya.

Coneixement
Veronica Couto Antelo

Quins tipus de gestió forestal existeixen? 

Sovint tendeix a associar-se la gestió forestal únicament amb l’extracció de fusta dels boscos o la configuració de tallafocs per evitar els incendis, però alerta!

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia