Els boscos nous creixen més però són més sensibles al canvi climàtic

Un estudi liderat pel CREAF ha comprovat que els nous boscos, que creixen a les terres abandonades per l’èxode rural, són capaços de segrestar més CO2 de l’atmosfera. Aquest efecte podria ser temporal perquè la seva fusta és menys densa i això els fa més vulnerables als esdeveniments climàtics extrems.

Tènica extraient un testimoni de fusta. Crèdit: CREAF.
Extracció d’un testimoni de fusta. Crèdit: CREAF.

Durant el segle XX l’èxode rural va provocar que terres de conreus o de pastures quedessin abandonades, especialment arreu de l’Europa mediterrània. Aquestes terres es van omplir de bosc, un procés lent que avui en dia continua i que ha donat lloc al que coneixem com els “nous boscos”. Quin paper tenen aquests boscos? Són uns aliats en la lluita contra el canvi climàtic?

Un estudi recent publicat a la revista Agricultural and Forest Meteorology i liderat pels investigadors del CREAF Raquel Alfaro-Sánchez i Josep Maria Espelta, demostra que aquests nous boscos creixen més que els boscos que ja existien, descomptant els efectes de l’edat o de la densitat del bosc. Concretament, un 32% més. Això és una bona notícia. Per créixer més ràpid segresten més CO2 de l’atmosfera i podrien contribuir a mitigar l’excés d’aquest gas a l’atmosfera. Segons l’estudi, un dels motius que ha provocat aquest millor creixement és el terreny sobre el que es troben. Els boscos nous han heretat un sòl més fèrtil fruit de les activitats agrícoles i ramaderes que s’hi desenvolupaven en el passat.

Per fer l’estudi l’equip de recerca va extreure testimonis de fusta d’arbres en  fagedes recents (establertes després de 1950) i de preexistents (anteriors al 1950) a Osona i el Ripollès. Els anells dels arbres van ser la clau per comprovar aquest creixement, com més amples eren els anells més creixement acumulat hi havia hagut en el mateix període.

testimoni_fusta

Créixer més pot deixar-te més feble davant del canvi climàtic

L’equip de recerca però va voler anar més enllà i comprovar si aquest creixement més ràpid comportava al mateix temps algun efecte negatiu, sobretot en un clima canviant com el que tenim avui en dia.  El resultat va ser clar, aquest creixement ràpid fa que els arbres formin una fusta menys densa, fins un 3% menys “Aquest fusta menys densa deixa els arbres en una pitjor situació davant de condicions climàtiques extremes, com pot ser la sequera, o d’altres esdeveniments com les plagues o les ventades”, comenta la investigadora Raquel Alfaro que ha liderat l’estudi.

“De moment, les “noves fagedes” responen molt bé durant els anys amb abundant precipitació i això els permet resistir millor pitjors condicions els anys de sequera. Tot i això, aquest efecte pot anar disminuint o fins i tot desaparèixer si s’incrementa la reiteració de sequeres, una situació més que probable en un futur” afirma Josep Maria Espelta, coordinador del projecte al CREAF. Si és aquest el cas, els serveis ecosistèmics proveïts per aquests boscos “recents” hauran estat molt transitoris. En aquest sentit, caldrà que la gestió forestal tingui en compte aquestes possibles diferències entre boscos nous i preexistents per tal de garantir la seva conservació en un escenari de crisi climàtica com l’actual.

Aquest projecte s’ha dut a terme en el marc del projecte SPONFOREST finançat per la UE i hi han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Stirling.

 

Article de referència:

Alfaro-Sánchez, R., Jump, A. S., Pino, J., Díez-Nogales, O., & Espelta, J. M. (2019). Land use legacies drive higher growth, lower wood density and enhanced climatic sensitivity in recently established forests. Agricultural and forest meteorology276, 107630.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Foto: Sabine, Pixabay.
Notícies
Angela Justamante

10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

Durant la COP28 s’ha fet públic un informe amb 10 missatges urgents per a contribuir al full de ruta que marcarà aquesta cimera. L’investigador del CREAF Marcos Fernández, qui ha rebut amb la beca de l’European Research Council (ERC), és l’únic representant d’Espanya.

Coneixement
Veronica Couto Antelo

Quins tipus de gestió forestal existeixen? 

Sovint tendeix a associar-se la gestió forestal únicament amb l’extracció de fusta dels boscos o la configuració de tallafocs per evitar els incendis, però alerta!

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia