Els boscos que emmagatzemen més carboni també tenen més biodiversitat

Au forestal. Foto: Andrea Reiman (CCBY)
Au forestal. Foto: Andrea Reiman (CCBY)

Un estudi liderat per Judit Lecina del CREAF presenta el mapa de les zones prioritàries de protecció o hotspots de la península. Aquestes zones de la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia tenen valors màxims de biodiversitat i de capacitat d’emmagatzemar carboni.

Bosc temperat, foto Judit Lecina
Bosc temperat, foto Judit Lecina

Pensa en els principals motius pel quals hauríem de preservar un bosc. La llista segur que és llarga, però n’hi ha dos amb els que coincidiries amb la major part de la població: la seva capacitat d’absorbir CO2 de l’atmosfera i el fet que són una font de biodiversitat indiscutible.

Recentment, un nou estudi liderat per Judit Lecina-Diaz, investigadora del CREAF, i publicat a la revista Ecological Applications ha descobert que a Espanya els boscos que emmagatzemen més carboni són sovint els boscos on també hi resideix més diversitat d’espècies d’arbres i d’ocells forestals, i viceversa.

Aquesta relació té un gran valor des del punt de vista de la gestió dels nostres boscos.

L’estudi ha permès obtenir un mapa on es poden veure les zones boscoses de la península on coincideixen els valors màxims de les dues propietats: molta biodiversitat i molt carboni segrestat. Segons la investigadora, aquestes zones , denominades hotspots en la terminologia anglesa, són de màxima prioritat i cal gestionar-les o protegir-les per conservar el seu gran valor natural i la seva capacitat d’esmorteir els efectes del canvi climàtic.  A més, sabent que les dues característiques es relacionen de forma directa, l’estudi recomana implementar estratègies de gestió i conservació conjuntes que millorin o preservin tant els estocs de carboni com la biodiversitat d’arbres i ocells que contenen.

L’equip de recerca ha pogut comprovar que un hotspot es dóna on hi ha molts arbres junts i on les espècies que hi viuen tenen estructures diferents (arbres alts, baixos, amb més branques o amb menys).

“Com més arbres té un bosc, més carboni pot acumular. Si a això li sumes que els arbres siguin diferents entre ells, competiran menys pel sol i per altres recursos, creixeran més i hi haurà lloc per més espècies. En el cas dels ocells forestals, un bosc més atapeït i divers els ofereix més varietat de menjar i de llocs on fer el niu”, comenta Lecina-Diaz. Així mateix,  han trobat que les zones de muntanya aïllades i amb fortes pendents és on hi ha també més estoc de carboni i més diversitat tant d’arbres com d’ocells forestals. “En aquests llocs normalment no hi pot accedir l’ésser humà i els boscos i les espècies d’ocells que hi viuen creixen millor que si estiguessin sotmesos a la pressió humana”, conclou l’autora principal.

Au forestal. Foto: Andrea Reiman (CCBY)
Au forestal. Foto: Andrea Reiman (CCBY)

A la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia és on hi ha els boscos més preuats

Judit Lecina-Diaz i un equip format per investigadors i investigadores del CREAF, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universidade de Santiago de Compostela i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) acompanyen la publicació amb un mapa  on es poden veure els boscos més preuats per la seva capacitat de retenir carboni i d’acollir biodiversitat. Aquests boscos es troben a la costa Cantàbrica, majoritàriament a zones del País Basc, nord de Navarra, Astúries i punts de Galícia; als Pirineus, Prepirineu,  Serralada Prelitoral catalana i als Ports de Catalunya i València; més a l’interior destaquen els espais de la Sierra de Cebollera, a la Rioja, la Sierra de Grazalema, a Andalusia, la Serranía de Cuenca, a Castilla la Mancha, la Cuenca Alta del Manzanares i la Sierra de Guadarrama a Madrid.

Mapa dels hotspots publicat a l'estudi
Mapa dels hotspots publicat a l’estudi
L’estudi també s’ha dut a terme al Canadà amb un equip de col·laboradors internacionals portuguesos i canadencs que han obtingut resultats equivalents però per la zona del Québec.

Aquesta recerca pot ajudar als que prenen decisions a enfocar les polítiques de gestió del medi natural. Cal que les polítiques de conservació i gestió forestal tinguin en compte aquests dos indicadors (estocs de C i biodiversitat) i les variables que els afecten perquè sovint, el que millori un indicador també millorarà l’altre, i es pot arribar a mesures de gestió efectives tant en matèria de conservació de la natura com de mitigació del canvi climàtic.

 

Bosc temperat del Quebec, Judit Lecina
Bosc temperat del Quebec, Judit Lecina

Article relacionat:

Lecina‐Diaz, J., Alvarez, A., Regos, A., Drapeau, P., Paquette, A., Messier, C., & Retana, J. (2018). The positive carbon stocks‐biodiversity relationship in forests: co‐occurrence and drivers across five sub‐climates. Ecological Applications.

Articles relacionats

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Domini públic.
Notícies
Alba Gimbert

Com prevenir incendis forestals a les urbanitzacions

El CREAF en col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona ha creat un manual que recull bones pràctiques a l’hora de plantejar, fer i mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals al voltant de nuclis urbans.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia