Els boscos tropicals són els ecosistemes vegetals terrestres que enfronten un major risc enfront el canvi climàtic

Photo by Gagandeep Singh on Unsplash
Photo by Gagandeep Singh on Unsplash

Un treball amb participació de Josep Peñuelas del CREAF, obté les temperatures òptimes dels ecosistemes vegetals terrestres de tot el planeta i indica quin marge tenen els ecosistemes per adaptar-se als augments de temperatura: si se sobrepassa, l’ecosistema deixa de créixer ràpidament.

Photo by Gagandeep Singh on Unsplash
Foto de Gagandeep Singh on Unsplash

Una investigació internacional co-dirigida per Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha calculat les temperatures òptimes d’ecosistemes terrestres de tot el planeta i com poden respondre al canvi climàtic.

La temperatura mitjana òptima dels ecosistemes terrestres, diu el treball, està en un interval que va dels 20 als 32 °C (26 °C ± 6), sent les regions amb climes més càlids les que tenen valors més alts que les regions fredes. Si la temperatura ambiental supera la temperatura òptima, la capacitat de créixer i fixar CO2 de l’ecosistema disminueix ràpidament.

La temperatura mitjana òptima dels ecosistemes terrestres, diu el treball, està en un interval que va dels 20 als 32 °C (26 °C ± 6).

La dada és rellevant perquè aquests ecosistemes són embornals de CO2 i la seva capacitat de segrestar les emissions és un factor clau a l’hora de preveure futurs escenaris enfront del canvi climàtic. No obstant això, la dada de quines són les seves temperatures òptimes no s’ha considerat fins a la data per preveure la seva possible aclimatació.

El treball, que es publica a Nature Ecology & Evolution, permet preveure com s’adaptaran els diferents ecosistemes vegetals de tot el planeta (boscos, selves, sabanes, terrenys agrícoles, tundres …) a l’escalfament global.

Signat per 25 especialistes de 19 centres de recerca i universitats de tot el món, està liderat per Shilong Piao, de la Universitat de Pequín, Philippe Ciais del LSCE-CNRS de Paris, Ivan Janssens de la Universitat d’Anvers i Josep Peñuelas del CREAF- CSIC de Barcelona.

La temperatura òptima com a límit

La temperatura òptima indica quin marge tenen els ecosistemes de adaptar-se als augments de temperatura perquè, de fet, es tracta d’un límit: si la temperatura mitjana de l’ambient sobrepassa aquesta temperatura òptima, la capacitat de l’ecosistema de créixer i atrapar CO2 es redueix fortament, per raons com l’estrès hídric, l’envelliment accelerat de les fulles o l’augment de gruix de les fulles.

Segons mostren els resultats, els boscos tropicals, s’enfronten a un major risc que altres ecosistemes perquè la seva temperatura òptima, 29 °C amb un marge de 3 graus amunt 3 graus avall (29 °C ±3), està molt a prop de les temperatures mitjanes de l’aire. És preocupant, diu Josep Peñuelas, perquè “els boscos tropicals suposen una gran extensió de coberta vegetal al planeta i són essencials en la captació d’emissions”.

Al contrari, tenen més marge d’adaptació els ecosistemes com la tundra tibetana, amb una temperatura òptima de 13 °C ±3, o els boscos boreals perennes, la temperatura òptima del qual són uns 18 °C ±3.

És preocupant, diu Josep Peñuelas, perquè "els boscos tropicals suposen una gran extensió de coberta vegetal al planeta i són essencials en la captació d'emissions".

“Els boreals són els boscos que més han crescut en els últims anys”, explica Josep Peñuelas, “el que està permetent fixar més CO2. Però aquest creixement és cada vegada més lent i no serà indefinit, perquè hi ha factors limitants, com l’espai o la disponibilitat d’aigua, que són limitats”.

L’article és un minuciós treball en què s’han recopilat i analitzat tot tipus de dades com productivitat, capacitat de fotosíntesi, temperatures diàries mitjanes, observacions via satèl·lit de la vegetació i la seva distribució geogràfica, o dades de les torres de flux de gasos d’ tot el planeta (unes 500 en total). Aquestes últimes analitzen el flux d’aire, l’intercanvi de CO2, i quantes emissions són absorbides per la vegetació.

Es preveu que a finals de segle la temperatura màxima diària de l’aire terrestre global augmenti en 1,9 °C segons els escenaris més prudents, i uns 5,6 ° C segons les previsions més pessimistes.

Article:

Air temperature optima of vegetation productivity across global biomes, Nature Ecology & Evolution’s, Mengtian Huang, Shilong Piao, Philippe Ciais, Josep Peñuelas, Xuhui Wang, Trevor F. Keenan, Shushi Peng, Joseph A. Berry, Kai Wang, Jiafu Mao, Ramdane Alkama, Alessandro Cescatti, Matthias Cuntz, Hannes De Deurwaerder, Mengdi Gao, Yue He, Yongwen Liu, Yiqi Luo, Ranga B. Myneni, Shuli Niu, Xiaoying Shi, Wenping Yuan, Hans Verbeeck, Tao Wang, Jin Wu and Ivan A. Janssens.

Articles relacionats

Notícies
Adriana Clivillé

Teresa Gimeno i la pregunta constant

Prudència i discreció són qualificatius que defineixen la investigadora Teresa Gimeno tan encertadament com determinació i fermesa. La seva proximitat en les formes facilita una

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia