Search

Els canvis en la ramaderia tradicional han provocat que s’expandeixin els boscos dels Pirineus

Prat d'Aguiló (Lleida). Autor: Lluís Coll
Prat d'Aguiló (Lleida). Autor: Lluís Coll

Així ho demostra un article amb participació d’ Aitor Ameztegui i Lluís Brotons, investigadors del CREAF, que estudia com ha variat el límit superior del bosc dels Pirineus en els últims 50 anys. Segons l’estudi, el límit del bosc ha pujat cap amunt de la muntanya una mitjana de 40 metres i la disminució de la pressió ramadera n’és un dels principals causants. Contràriament al que s’ha cregut fins ara, el canvi climàtic jugaria un paper molt menys important.

Prat d'Aguiló (Lleida). Autor: Lluís Coll
Prat d’Aguiló (Lleida). Autor: Lluís Coll

Els boscos tenen la seva pròpia dinàmica: poden guanyar terreny, perdre’l o mantenir-se estables. Amb l’objectiu d’entendre quines variables afecten aquesta dinàmica,  Aitor Ameztegui i el seu equip van comparar el límit del bosc en els Pirineus catalans entre els anys 1956 i 2006. Segons ells hi havia dos factors claus que jugaven un paper important en l’avenç o retrocés d’aquest límit: el canvi dels usos del sòl (abandonament de terres i pràctiques tradicionals a causa de l’èxode rural) i el canvi climàtic.

L’estudi ha estat realitzat per investigadors del CREAF, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), la UB i el CSIC, i es publica aquest mes a la prestigiosa revista Global Ecology and Biogeography, que il·lustra la portada amb una fotografia del Pirineus realitzada pels mateixos autors de l’article.

Els resultats demostren que el  bosc efectivament ha avançat una mitjana de 40 metres,

El bosc ha avançat de forma molt variable, ja que en més d’un 60% dels casos, gairebé ni tan sols s’han observat canvis.

Les zones on més s’ha desplaçat el límit del bosc són aquelles en que més han canviat els usos del sòl. Fa 50 anys hi havia més càrrega ramadera, amb un nombre de bestiar més gran i amb presència d’ovelles en transhumància, un sistema de pastures en continu moviment que mantenia el bosc a ratlla. Ara, aquesta càrrega ha disminuït i és més freqüent veure ramats de vaques, que no causen tan impacte en l’entorn.

D’altra banda, l’estudi no va trobar evidències significatives que poguessin relacionar les modificacions del límit del bosc amb l’augment de les temperatures. Aquest resultat és molt rellevant ja que aquest límit acostuma a estar molt influenciat pel clima, i per tant podria esperar-se, en un futur, una pujada més evident. Tot i així, Ameztegui aclareix que “no és que el clima no hi jugui un paper, sinó que en comparació amb els canvis d’usos, és molt més petit”.

Encara hi ha marge per a què el bosc continuï avançant

El límit del bosc és aquell a partir del qual deixen de créixer arbres. En els Pirineus catalans, el trobem aproximadament entre els 2000 i els 2300 metres. En aquesta altitud hi trobem la transició entre un clima subalpí, dominat per boscos de pi negre, i un clima alpí, amb una vegetació limitada a espècies herbàcies o matollars.

Si no hi hagués cap pertorbació humana, el límit del bosc podria arribar fins a altituds entre 2200 i 2500 m.

L’avenç del límit del bosc és una conseqüència més de l’abandonament de les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals, que comporta també una progressiva densificació i expansió dels boscos. La pèrdua d’espais oberts i del mosaic típic del paisatge forestal de muntanya, caracteritzat per la combinació de boscos i pastures, pot tenir efectes importants sobre la biodiversitat, provocant desplaçaments d’espècies característiques d’àmbits oberts, o afavorint-ne d’altres que prefereixin hàbitats més forestals. De tota manera, Ameztegui aclareix que els boscos dels Pirineus “encara tenen marge per avançar, ja que la pressió ramadera que tenim avui en dia segueix condicionant la posició del límit del bosc”.

Més informació a:

Aitor Ameztegui, Lluís Coll, Lluís Brotons and Josep M. Ninot. (2015) Land-use legacies rather than climate change are driving the recent upward shift of the mountain tree line in the Pyrenees. Global Ecology and Biogeography. DOI: 10.1111/geb.12407

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia