Search

Els científics estudien el llenguatge químic de les plantes des del cel

Imatge aèria dels boscos de La Cerdanya (Foto: Alfons Isard)
Imatge aèria dels boscos de La Cerdanya (Foto: Alfons Isard)

Un estudi dut a terme per científics del CREAF i del CSIC ha demostrat que l’índex de reflectància PRI permet quantificar els gasos que emeten les plantes per comunicar-se o en situacions d’estrès.

Aquest índex es calcula mesurant la llum que la vegetació reflecteix amb l’ajuda de foto sensors en avions o mitjançant imatges satèl·lit.

Imatge aèria dels boscos de La Cerdanya (Foto: Alfons Isard)
Imatge aèria dels boscos de La Cerdanya (Foto: Isard Alfons)

Un grup d’experts del CREAF i del CSIC ha comprovat que és possible estimar de forma contínua i a distància la quantitat de compostos orgànics volàtils ( COV ) que produeixen les plantes en grans extensions. Segons els resultats de l’article publicat a Nature Communications, l’Índex de Reflectància Fotoquímica (PRI ,per les sigles en anglès) està relacionat amb la quantitat de gasos que emeten les plantes per comunicar – isoprè i monoterpens en el cas que estudia l’article. Així doncs, si es mesura la llum que reflecteixen les plantes, sobrevolant la vegetació amb avions dotats de sensors o mitjançant imatges de satèl·lit , es pot calcular de forma molt simple el PRI i, per tant, estimar ràpidament la quantitat de gasos que s’estan emetent .

“L’ús de la teledetecció ens permetrà estudiar a gran escala quina quantitat de COVs està abocant la vegetació a l’atmosfera i serà un pas endavant per predir molt millor la química atmosfèrica, per exemple quant ozó es crearà a les capes baixes de l’atmosfera en zones sensibles o en moments concrets”, comenta Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC i investigador del CREAF.

"L'ús de la teledetecció serà un pas endavant per discernir els efectes dels COV a la formació d'aerosols i en el clima local i regional”, apunta Josep Peñuelas.

Fins al dia d’avui, els científics quantificaven aquests gasos amb mesures puntuals en el camp i amb l’ajuda de simulacions que facilitaven els models matemàtics disponibles .

Radiació solar , vegetació i tubs d’escapament: un còctel indesitjable

Les plantes terrestres emeten a l’atmosfera gasos que els permeten protegir-se de l’estrès, comunicar-se amb altres plantes o fins i tot atreure pol·linitzadors o espantar depredadors. Les emissions de COVs canvien la química atmosfèrica i poden convertir-se en gasos contaminants, com l’ozó, si reaccionen amb els gasos d’origen industrial o amb els fums de la combustió de cotxes, avions i vaixells. Això, sumat als alts nivells de radiació solar propis de les èpoques estivals, afavoreix la generació d’ozó troposfèric en algunes zones de la Península i fa d’Espanya el país de la UE que més dies a l’any supera els límits d’ozó recomanats per l’agència Europea del Medi Ambient .

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia