Search

Els científics recomanen gestionar activament els boscos per mitigar l’impacte del canvi climàtic

L’àrea circular és un terreny clarejat. Al cap dels anys, es pot observar com aquesta àrea resisteix millor a la sequera que les zones més denses que l’envolten.
L’àrea circular és un terreny clarejat. Al cap dels anys, es pot observar com aquesta àrea resisteix millor a la sequera que les zones més denses que l’envolten.

Aquesta és una de les conclusions a les que han arribat els investigadors del CREAF i que s’engloben a l’informe final del projecte MOTIVE, que ha finalitzat recentment. El projecte europeu, de cinc anys de durada i 9 milions d’euros de pressupost, ha estat finançat pel European Community’s Seventh Framework Programme (FP7/ 2007-2013).

L’àrea circular és un terreny clarejat. Al cap dels anys, es pot observar com aquesta àrea resisteix millor a la sequera que les zones més denses que l’envolten.
L’àrea circular és un terreny clarejat. Al cap dels anys, es pot observar com aquesta àrea resisteix millor a la sequera que les zones més denses que l’envolten.

La gestió activa és clau per tal de mantenir el bon estat dels boscos, particularment els mediterranis. Amb la gestió forestal, per exemple, es pot disminuir la densitat dels arbres, reduint així la competència per l’aigua i afavorint que els boscos siguin més resistents a la sequera. Aquesta és una de les principals conclusions a les quals han arribat els investigadors del CREAF que han participat al projecte, i que han utilitzat com a zona d’estudi les muntanyes de Prades.

La principal limitació per a adaptar la gestió forestal a la realitat social i econòmica es el cost que suposa. Tot i això, els investigadors consideren que a mig i llarg termini el benefici pel bosc seria molt superior a aquest cost.

A les muntanyes de Prades podem trobar exemples de com el canvi climàtic afecta als boscos Mediterranis. En el marc del projecte MOTIVE, els científics del CREAF han avaluat la salut d’aquests boscos i els riscos associats al canvi climàtic.

En aquests espais, els científics han trobat que el canvi climàtic ha empitjorat els efectes que   l’abandonament del terreny privats i l’alta variabilitat de precipitacions tenen sobre el medi. Aquestes dues característiques de la zona es veuen agreujades pels canvis ambientals, i provoquen un augment de l’aridesa i de la probabilitat de que es donin episodis extrems com períodes de sequera. Tant l’aridesa com la sequera són factors que comporten uns riscs biòtics i abiòtics, entre els quals destaquen els incendis i les plagues. A més, tot i que la majoria d’espècies de la zona és força resistent a la manca d’aigua, la mortalitat en les espècies d’arbres ha anat augmentant en els darrers anys.

MOTIVE, un projecte aplicat per adaptar la gestió forestal al canvi climàtic

L’objectiu principal del projecte MOTIVE és explorar les conseqüències del canvi climàtic als boscos i proposar estratègies de gestió flexible del medi que integrin diversos objectius.

La recerca s’ha dut a terme cobrint un ampli ventall de tipus de boscos i zones bioclimàtiques, en 10 casos d’estudi diferents des del sud-oest fins al nord-est d’Europa. També s’han contemplat diferents graus d’intensitat en la gestió, i en condicions històriques i socioeconòmiques diverses.

Els camps d’estudi inclouen projeccions de futur, estudi de les adaptacions genètiques, realització de mapes de risc de pertorbacions, i eines de suport a la gestió flexible entre d’altres. Aquesta gestió persegueix disminuir la  vulnerabilitat i augmentar la resiliència dels boscos davant dels canvis ambientals.

MOTIVE també inclou un sistema d’informació DSS (Decision Support System) que permet avaluar possibles alternatives per tal d’adaptar la gestió forestal al canvi climàtic. Els anàlisis d’aquest sistema mostren que si els plans de gestió forestal dissenyats sota les condicions climàciques actuals no s’adapten al canvi climàtic, la productivitat i el creixement dels boscos es poden veure afectades. El DSS permet proveir de noves eines als propietaris i gestors dels boscos, per tal de que puguin desenvolupar plans de gestió tenint en compte les condicions del futur. A més, també permet avaluar les conseqüències que poden tenir diferents estratègies de gestió  i millorar-ne l’eficiència i efectivitat. Això permet buscar la millor gestió possible segons les característiques de cada bosc i les condicions climàtiques previstes.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia