Els ecòlegs forestals preveuen un quart any consecutiu d’afectacions severes per processionària als boscos

Boscos afectats per processionària durant el 2018
Boscos afectats per processionària durant el 2018

La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal ha rebut l’avís de l’aparició de les primeres erugues de processionària a Catalunya, que ja han començat a sortir dels ous en les zones de Prepirineu. La primavera i estiu plujosos han fet que els pins hagin recuperat una bona part de les fulles. Això beneficia la supervivència de les erugues que se n’alimenten i agreuja el seu impacte sobre els boscos.

Erugues d'últim estadi fent la processó
Erugues d’últim estadi fent la processó

Les fotos de processionària que ha enviat la ciutadana a la plataforma Alerta Forestal confirmen que la plaga repeteix any rere any als boscos de Catalunya. Les erugues ja han començat un nou cicle de vida, però encara falten uns mesos per a que s’observin les típiques bosses sedoses que formen als arbres per protegir-se. Tot i això, les ecòlogues i ecòlegs del projecte adverteixen que la plaga anirà en augment respecte l’any passat si no hi ha una fredorada a inicis d’aquesta tardor.

“En cas que la situació continuï així, estarem parlant del quart any consecutiu que els boscos del país es veuen tan intensament afectats. Malauradament, això podria implicar que els pins no es recuperin de l’atac i haurem de començar a fer seguiment de la mortalitat” explica el coordinador científic d’Alerta Forestal, Jordi Vayreda. I afegeix: “Ara mateix els boscos estan en bon estat de salut a la major part del país, doncs la primavera i l’estiu han estat especialment plujosos i han permès que recuperin adequadament. Tot i que és una bona notícia, això també vol dir que la processionària té més aliment disponible”.

Erugues de primer estado que ja es comencen a observar ara als boscos.
Erugues de primer estado que ja es comencen a observar ara als boscos.

La campanya de processionària 2017-2018 va rebre gairebé 400 imatges

La primera campanya de processionària d’Alerta Forestal, que va acabar el passat mes de juny, va comptar amb gairebé 400 imatges de boscos afectats per la plaga que enviaven les usuàries i els usuaris. Unes fotos que van permetre a l’equip investigador comprovar que la processionària fa tres anys que afecta severament els mateixos boscos de Catalunya – i en la nova campanya 2018-19 podria ser el quart – i que ha arribat a altituds tant elevades com la conca del Varradòs, a la Val d’Aran (aproximadament 1130 metres).

La situació extreta d’aquests primers resultats no era esperançadora: el 42% de les imatges rebudes corresponien a afectacions altes o molt altes de defoliació, sobretot pel que fa a les comarques del Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell. Les regions més afectades van ser el Pirineu i Prepirineu, on tot i el fred, les processons no s’aturaven. I sembla que enguany la situació es mantindrà o, fins i tot, podria empitjorar.

Boscos afectats per processionària durant el 2018
Boscos afectats per processionària durant el 2018

 Tenir uns boscos saludables és beneficiós per les persones

La plataforma d’Alerta Forestal està coordinada pel CREAF i impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”. Des de novembre treballa per recollir imatges de quatre tipus d’alertes que danyen els boscos: la processionària, la sequera, les nevades i les ventades. En aquest temps ja compta amb 380 persones voluntàries que aporten aquestes fotografien fetes tan des del seu mòbil o càmera com des del seu dron, iamb les quals es genera un mapa d’afectacions per tot el territori català. La informació que se n’extreu serveix per a que els i les investigadores del projecte puguin valorar l’estat actual dels boscos i predir com serà en el futur.

Aquesta iniciativa forma part del projecte Boscos Sans per una Societat Saludable, que busca conèixer el paper dels boscos com a font de salut per a les persones,  entendre quins són els mecanismes que utilitza i com aquests es relacionen —i es relacionaran— amb la salut dels boscos.

Articles relacionats

Grupo de participantes del encuentro del IPBES 'Marco de los Futuros de la Naturaleza', Sudáfrica. Autoría: IPBES
Notícies
Angela Justamante

El CREAF participa en una trobada de l’IPBES per debatre els escenaris futurs de la natura

El investigador del CREAF, Lluís Brotons ha participado en un encuentro organizado por la Plataforma Intergubernamental de Biodiversidad y Servicios Ecosistémicos (IPBES) en Sudáfrica. La jornada se centró en debatir cómo proyectar, evaluar y proteger el futuro de la naturaleza en relación a tres ejes: la naturaleza como cultura, como servicio para la sociedad y como un valor en sí misma.

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Voluntariat del projecte de ciència ciutadana Observatori metropolità de papallones mBMS en un curs de formació sobre papallones. Foto: Pau Guzmán.
Notícies
Pau Guzmán

Aquesta tardor la ciència ciutadana del CREAF surt a escena. Vens a l’espectacle?

El CREAF surt a escena aquest octubre i participarà en les primeres Jornades de Ciència Ciutadana a Sabadell amb diferents sessions. Però l’espectacle no acaba aquí: de mitjans d’octubre a mitjans de novembre és el Mes de la Ciència Ciutadana i està farcit d’activitats. No et perdis res!

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia