Els ecosistemes més joves són els més sensibles al canvi climàtic

Garraf
Garraf

Per conèixer l’impacte real del canvi climàtic no n’hi ha prou amb estudiar espais naturals protegits, que són madurs i suporten bé els canvis, sinó que cal centrar-se en estudiar els que han estat alterats i encara s’estan recuperant, segons un estudi en el que ha participat el CREAF.

Garraf
El Garraf (Barcelona) és una de les zones on es va realitzar l’estudi.

L’ estudi publicat a la revista Nature Communications conclou que els ecosistemes que s’estan recuperant d’una pertorbació són més susceptibles al canvi climàtic. L’equip internacional d’investigadors, dirigit per Josep Peñuelas, professor del CSIC al CREAF, ha donat llum verda a una nova visió de l’estudi del canvi climàtic que prioritza l’estudi d’aquestes zones pertorbades.

Els ecosistemes que han estat alterats, sigui per causes naturals o per l’activitat humana, queden amb el terreny descobert de vegetació. per tornar a recuperar-la inicien un procés de regeneració que pot durar anys. Durant les primeres fases, aquests espais naturals són joves o immadurs, ja que la seva vegetació s’està desenvolupant. Com que són poc estables són molt vulnerables a canvis o activitats que succeeixen al seu voltant, “el mateix ens passa a les persones, que som més vulnerables els primers anys de les nostres vides”, comenta Josep Peñuelas.

En aquest sentit, l’estudi demostra que el canvi climàtic pot modificar negativament aquest procés de recuperació. L’augment de temperatura i la falta d’aigua poden afavorir creixement d’espècies que no són pròpies d’aquella regió i fer que siguin més abundants que altres. D’aquesta manera, el paisatge canvia radicalment.

D'altra banda, segons els investigadors, els ecosistemes madurs resisteixen millor el canvi climàtic perquè la seva vegetació és més estable i resilient als canvis de l'entorn.

L’activitat humana incrementa la freqüència i la severitat de les pertorbacions que desequilibren els ecosistemes. Per tant, la resposta dels ecosistemes al canvi climàtic serà cada vegada més ràpida que les que s’han observat fins avui als ecosistemes més madurs. Conseqüentment, els canvis en el paisatge poden succeir més ràpidament.

Durant 14 anys els científics han simulat els efectes del canvi climàtic a set zones de matollars distribuïdes per tota Europa. A cada zona han seguit els canvis que hi havia a la vegetació, especialment quines espècies dominaven i com variava la seva abundància. Cada zona d’estudi estava dividida en tres parts, una amb l’efecte de la sequera, una altra amb temperatura elevada i una tercera sense aquestes condicions. Algunes zones de matollars no havien estat pertorbades des de feia molt de temps, en canvi altres havien patit plagues o incendis recents, com és el cas de la del Garraf (Barcelona) que es va incendiar l’any 1994.

Un avenç per conèixer l’efecte real del canvi climàtic

Aquest estudi revela que necessitem conèixer l’edat i la història dels ecosistemes per poder predir amb exactitud la seva resposta al canvi climàtic. “En els pròxims 20 o 30 anys caldrà posar especial atenció a aquells ecosistemes joves”, remarca Josep Peñuelas.

Aquests resultats són importants ja que “ens avisen que no coneixem la veritable magnitud del canvi climàtic. Fins ara la majoria d’estudis es realitzaven a entorns naturals no alterats i madurs, per lo que no estàvem veient l’efecte real d’aquest fenomen global”, afegeix l’investigador català.

Article:

“Increased sensitivity to climate change in disturbed ecosystems” György Kröel-Dulay, Johannes Ransijn, et al. Nature Communications, published Mar.24, 

 

Articles relacionats

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia