Search

Els gens del taxol es diversifiquen com a resposta a les pressions ambientals

El Teix (Taxus baccata), és una espècie no amenaçada segons les llistes prioritzades, a la que s’estan destinant molts recursos a través del programa LIFE
El Teix (Taxus baccata), és una espècie no amenaçada segons les llistes prioritzades, a la que s’estan destinant molts recursos a través del programa LIFE

El taxol és una substància que produeix el teix com a mecanisme de defensa. A nivell farmacèutic es coneix pel seu poder anticancerígen en humans. Amb aquest descobriment, els científics del CREAF, l’INIA i l’INRA han obert les portes a noves descobertes de poblacions de teix úniques, adaptades localment, que tinguin un interès de conservació molt elevat. En la mateixa línea, podrien trobar-se variants genètiques útils en teràpies biomèdiques que encara avui no han estat identificades. L’estudi s’ha dut a terme estudiant teixedes presents a diferents Parcs Nacionals de la Península Ibèrica

fruto_tejo_roberto_berzo
Fruit del teix

 

El taxol és una substància que produeixen quasi exclusivament les diferents espècies de teix (Taxus spp.) que existeixen arreu del món, una de les quals (T. baccata) presenta una distribució molt fragmentada a la regió Mediterrània. Aquesta substància actua com a mecanisme de defensa en els teixos, ja que és tòxica pels herbívors i per patògens com els fongs. Des del punt de vista farmacèutic, aquest mateix taxol s’utilitza com anticancerígen pel tractament de diferents tumors: pròstata, pulmons, mama,etc.

Tot i la seva rellevància ecològica i la seva aplicació en medicina, el coneixement científic sobre quins són els patrons de diversitat natural dels gens relacionats amb la producció del taxol ha estat molt escàs fins aquest estudi.

Un equip de científics del CREAF, del Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias (INIA) i del  Institut National de Recherche Agronomique (INRA), de França, han estudiat per primera vegada el grau de variació d’alguns gens implicats en la biosíntesi del taxol en poblacions naturals de teix de la Península Ibèrica, la majoria situades en Parcs Nacionals. Els resultats de l’estudi, publicats a la revista Molecular Ecology, constaten que alguns gens varien dins d’una mateixa població i també entre les diferents poblacions estudiades. A més, l’article suggereix que part de la variació detectada és fruit de les pressions ambientals particulars de cada teixeda, així que és possible que existeixin noves variants moleculars dels gens implicats en la producció del taxol en les diferents poblacions mundials de teix. Amb aquesta descoberta, s’obren portes a noves línies de recerca dirigides a aprofundir sobre el paper de l’adaptació local en l’evolució dels mecanismes genètics de defensa del teix, i a  identificar poblacions o genotips interessants des d’un punt de vista biomèdic.

teixeda
Imatge d’una teixeda de la península ibèrica

Les poblacions mediterrànies de teix són de les més vulnerables

Les diferents espècies de teixos arreu del món es troben amenaçades o en perill d’extinció degut a molts factors, entre d’altres el seu creixement lent i la sobreexplotació de les seves poblacions. En el cas de T. baccata, les poblacions mediterrànies són especialment vulnerables per la seva mida reduïda i per l’elevat grau d’aïllament que presenten. Un altra resultat rellevant del present estudi és la clara tendència de disminució de la mida de les poblacions analitzades durant més de 2000 generacions, confirmant els resultats d’altres estudis basats en dades ecològiques. Per tant, aquests resultats haurien d’impulsar mesures especials de protecció i conservació de les poblacions mundials de teixos que siguin més valuoses.

Referència de l’article

Burgarella, C., NavascuÉs, M., Zabal-Aguirre, M., Berganzo, E., Riba, M., Mayol, M., Vendramin, G.G., González-MartÍnez, S.C. Recent population decline and selection shape diversity of taxol-related genes (2012) Molecular Ecology, 21 (12), pp. 3006-3021

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hepàtica Marchantia polymorpha a un salt dìgua al poble d’Osor, Guilleries. Crèdit: Jordi Corbera.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Molses: la química d’una conquesta

La composició química dels briòfits (que engloba les molses i les hepàtiques) els situa com a esglaó en l’evolució entre les algues i les plantes

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia