Search

Els homes de països rics són cada cop més alts perquè tenen una dieta més rica en nitrogen i fòsfor

Hi ha una diferència d’alçada de 23 cm de mitjana entre els països amb un PIB més alt i els que el tenen més baix. Aquesta diferència ha crescut 1,5 cm els darrers 30 anys. La dieta rica en productes d’origen animal i més variada assegura que els països rics rebin pràcticament el doble de quilos de nitrogen i fòsfor a l’any.

home_vietnam
Home vietnamita. (CC0)

Un estudi liderat pel CREAF i publicat a Scientific Reports ha conclòs que la creixent diferència d’alçada entre els homes dels països rics i pobres està relacionada amb la quantitat de nitrogen i fòsfor que ingereixen amb la dieta. Per arribar a aquesta conclusió els investigadors han utilitzat dades mundials d’entitats com la Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació (la FAO per les seves sigles en anglès) de 80 països diferents d’homes nascuts entre els anys 60, 70 i 80 (per a la realització d’aquest estudi la FAO només disposava de dades útils d’homes adults joves).

La creixent diferència d’alçada entre els homes dels països rics i pobres està relacionada amb la quantitat de nitrogen i fòsfor que ingereixen amb la dieta.

L’estudi ha comprovat que l’alçada mitjana dels  homes varia molt entre països i que aquesta variació va relacionada amb el producte interior brut de cada país. De mitjana, hi ha una diferència de 23 cm entre els països amb gent més alta (Dinamarca i els Països Baixos, amb una mitjana d’1,83 m d’alçada) i els països amb gent més baixa (Guatemala i Vietnam amb una mitjana de 1,60 m). De fet, la diferència d’alçada entre les persones dels països rics i la dels països pobres (segons el seu PIB) ha augmentat 1,5 cm els darrers 30 anys. Això s’explica perquè, els rics son cada cop més alts, però els pobres no han augmentat la seva alçada.

A la vegada, l’estudi ha comprovat que aquesta relació va molt més lligada a la ingesta de quilos per càpita de nitrogen i fòsfor que a altres factors que podrien semblar més rellevants, com la quantitat de calories diàries. Els països rics reben més quilos de nitrogen i fòsfor a través de la dieta anualment (19,5 kg de nitrogen i 2,17 de fòsfor) que els països pobres (9,66 kg de nitrogen i 1,35 de fòsfor). A més, durant el període 1961-2009 els països amb més PIB  van augmentar la seva ingesta de nitrogen un 12% mentre que els de menys PIB només ho van poder fer un 7% (en el cas del fòsfor, la diferència només va ser d’un 1%).

De mitjana, hi ha una diferència de 23 cm entre els països amb gent més alta (Dinamarca i els Països Baixos, amb una mitjana d’1,83 m d’alçada) i els països amb gent més baixa (Guatemala i Vietnam amb una mitjana de 1,60 m).

L’estudi explica que les persones nascudes en països amb un PIB més alt gaudeixen d’una dieta més variada i ingereixen més proporció de productes d’origen animal que productes d’origen vegetal. Això fa que rebin més quantitat de nitrogen i fòsfor i, a més, tinguin una proporció entre nitrogen i fòsfor més alta. Els aliments vegetals que reben també són de més qualitat i per tant tenen major quantitat d’aquests nutrients.

home_dinamarca
Home danès. (CC0)

Un problema de seguretat alimentària difícil de solucionar

“L’alçada no és una característica neutral perquè la ciència ha demostrat que està relacionada directament amb la salut i l’esperança de vida. Per tant, si volem eliminar les diferències entre els països rics i pobres pel que fa a l’alçada però també pel que fa a la salut, s’han de tenir en compte les quantitats de nitrogen i fòsfor que reben les persones a través de l’alimentació i s’han de proposar canvis profunds del model agrícola i de la proporció entre els productes de consum d’origen animal i els d’origen vegetal a escala planetària”, explica Jordi Sardans des del CREAF.

Com que les reserves mundials de fòsfor es troben en poques regions del món i son limitades, hi ha un clar escenari d’especulació i encariment cada vegada més gran d’aquest element.

Segons l’autor, una combinació de dues mesures complementaries podria solucionar aquesta escletxa sagnant entre països rics i pobres sense perjudicar els primers. En primer lloc, si tenim en compte que per  produir 1g de producte animal es necessiten de mitjana 10 g de menjar d’origen vegetal, seria molt convenient que els països rics avancessin cap una dieta menys rica en productes d’origen animal i més rica en productes d’origen vegetal amb les adequades proporcions. Això ajudaria a augmentar la producció global d’aliments i a que els països pobres tinguessin accés a més aliments d’origen animal, a productes vegetals més rics en nutrients i a una dieta més variada. Per altra banda, el Prof. Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF explica que per millorar la productivitat dels cultius dels països pobres cal tenir en compte l’escassetat de fòsfor. ”Els cultius que tenen bons nivells de fòsfor al sòl són més productius, però aquest element és força escàs als sòls de les zones tropicals, on se situen bona part dels països més empobrits. D’altra banda, com que les reserves mundials de fòsfor es troben en poques regions del món i son limitades, hi ha un clar escenari d’especulació i encariment cada vegada més gran d’aquest element. Això fa que els fertilitzants que porten fòsfor, tinguin uns preus inabastables pels agricultors d’aquests països. Per tant, sembla que malauradament tot fa pensar que les diferències en quantitat i qualitat de la dieta entre països rics i pobres seguirà augmentant”, finalitza l’investigador.

 

ARTICLE:

Peñuelas J., Janssens I.A., Ciais P., Obersteiner M., Krisztin T., Piao S., Sardans J. (2017) Increasing gap in human height between rich and poor countries associated to their different intakes of N and P. Nature Scientific Reports 7, 17671. DOI: 10.1038/s41598-017-17880-3

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia