Els humans som tant culpables com el canvi climàtic del risc d’incendi forestal

Un nou estudi sobre els incendis forestals a Califòrnia, publicat a la revista PLOS ONE en el que ha participat Enric Batllori, investigador del CREAF i el CTFC, revela que l’activitat humana influeix tan com el clima en la freqüència i la localització dels focs. Els investigadors han valorat conjuntament el component humà i el canvi climàtic. És la primera vegada que es fa un estudi d’aquest tipus en un territori d’aquestes dimensions, unes 13 vegades Catalunya.

Incendi de la Jonquera el 2012. Autor: CREAF
Incendi de la Jonquera el 2012. Autor: CREAF

Els resultats suggereixen que les avaluacions actuals per saber on i com de freqüents seran els incendis forestals no tenen prou en compte el factor antropogènic. Això pot fer que no s’arribin a considerar totes les causes o desencadenants dels focs. El nou model desenvolupat en aquest estudi valora tant els efectes del canvi climàtic com el comportament humà, la qual cosa permetrà als experts predir millor l’àrea de Califòrnia que té risc de patir un incendi forestal.

El canvi climàtic afecta tant el rigor de la temporada d’incendis, com l’estructura i tipus de vegetació d’un indret, variables principals en la predicció d’incendis forestals. Tanmateix, els humans aporten un altre conjunt d’elements que influencien els focs als boscos, com són les infraestructures construïdes i la freqüència i localització de fonts d’ignició ―per exemple, cigarretes llençades o torres i cables elèctrics. La gran ocupació del territori fa que els humans siguin responsables de l’inici del 90% dels focs forestals a Califòrnia.

“Els resultats observats a Califòrnia serien bastant extrapolables a moltes altres àrees de clima mediterrani com Catalunya"

Enric Batllori comenta que “el resultats observats a Califòrnia serien bastant extrapolables a moltes altres àrees de clima mediterrani com Catalunya, on els humans també són responsables de la majoria de focs, i on hi ha moltes zones urbanitzades situades en àrees molt propenses als incendis”.

“La societat no té gaire control sobre com canvis del clima afectaran el risc d’incendis forestals en el futur. No obstant, tenim la capacitat d’influir en l’altra meitat de l’equació, en com modifiquem l’estructura del paisatge”, diu Michael Mann, professor de Geografia a la Universitat George Washington, i director de l’estudi. Per la seva banda, Batllori afegeix que “part dels efectes negatius associats als incendis es podrien reduir amb una millor planificació territorial, per exemple incorporant el risc d’incendi en els plans d’urbanització i incentivant la gestió forestal”.

Helicòpter en tasques d'extinció de l'incendi de Santa Coloma de Gramanet, el juliol de 2007. Autor: Albert Álvarez
Helicòpter en tasques d’extinció de l’incendi de Santa Coloma de Gramanet, el juliol de 2007. Autor: Albert Álvarez

Els investigadors han vist que quan ometien la influència humana en el risc de focs forestals a Califòrnia, en realitat estaven sobrevalorant la importància del canvi climàtic. Per tant, creuen que cal considerar aquests dos factors conjuntament en els nous models predictius.

S’estima que en mig segle els danys econòmics provocats pels incendis es triplicaran, i s’arribarà a pèrdues anuals de 500 milions de dòlars.

Max Moritz, coautor de l’estudi i investigador de la Universitat de Berkeley, explica que “hi ha un ampli consens en la importància del clima sobre el risc d’incendi a escales relativament grans. A escala més local, però, pots no ser prou precís si no inclous el desenvolupament humà al territori”. I l’Enric Batllori puntualitza que “això té molta importància a l’hora de predir els efectes del canvi climàtic, l’estudi confirma que és essencial pensar bé on i com es construeix per minimitzar danys futurs”.

Els incendis forestals suposen pèrdues i inversions enormes de diners

Entre 1999 i 2011, Califòrnia ha patit anualment danys derivats dels incendis forestals per valor de 160 milions de dòlars. A més, durant aquest període, l’estat i el Servei Forestal dels EUA s’han gastat més de 5.000 milions de dòlars en l’extinció dels incendis. A més, s’estima que en mig segle els danys econòmics provocats pels incendis es triplicaran, i s’arribarà a pèrdues anuals de 500 milions de dòlars. “Aquest tipus de previsions són essencials pels polítics, gestors i experts en incendis forestals per definir els riscos derivats dels focs”, comenta Mann.

 

ARTICLE

Mann, M.L., Batllori, E., et al. Incorporating anthropogenic influences into fire probability models: Effects of Human Activity and climate change on fire activity in California. (2016) PLOS ONE 11 (4). DOI: 10.1371/journal.pone.0153589

Articles relacionats

Domini públic.
Notícies
Alba Gimbert

Com prevenir incendis forestals a les urbanitzacions

El CREAF en col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona ha creat un manual que recull bones pràctiques a l’hora de plantejar, fer i mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals al voltant de nuclis urbans.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia