Search

Els matollars de Doñana, afectats per anomalies climàtiques extremes

Un matollar de la zona estudiada de Monte Blanco, a Doñana. Foto: Fundación Descubre
Un matollar de la zona estudiada de Monte Blanco, a Doñana. Foto: Fundación Descubre

L’investigador del CREAF Francisco Lloret ha liderat un estudi sobre els efectes d’episodis climàtics extrems en matollars de Doñana. A partir de l’anàlisi d’alguns trets funcionals dels matolls es podrà fer una millor conservació, gestió i manteniment de les espècies.

Un matollar de la zona estudiada de Monte Blanco, a Doñana. Foto: Fundación Descubre
Un matollar de la zona estudiada de Monte Blanco, a Doñana. Foto: Fundación Descubre

L’estudi s’ha publicat a la revista Oecologia i ha comptat amb la col·laboració de  l’Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla (IRNAS), la Universitat de Còrdova i l’Estació Biològica de Doñana. Els investigadors han analitzat si trets funcionals de les fulles, arrels i llavors de les plantes estan relacionats amb canvis provocats per alteracions climàtiques sobre la cobertura vegetal i el nombre d’individus que arriben a adults. Concretament s’ha estudiat una anomalia climàtica l’any 2005, quan hi va haber un hivern sec i fred a Doñana, Andalusia.

Els matolls amb una llavor més grossa, més eficients en l’ús de l’aigua i amb arrels més denses són els que van resistir millor les difícils condicions. Tanmateix, tres de les espècies més comunes de la zona van reduir més d’un 50% la seva coberta vegetal, tot i estar adaptades a la sequera.

Podeu llegir més a l’entrada que han fet al web de la Fundación Descubre.

ARTICLE

Lloret, F., de la Riva, E.G., Pérez-Ramos, I.M., Marañón, T., Saura-Mas, S., Díaz-Delgado, R., Villar, R. Climatic events inducing die-off in Mediterranean shrublands: are species’ responses related to their functional traits. Oecologia (2016). DOI: 10.1007/s00442-016-3550-4

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència i la meteorologia s’uneixen en una sessió moderada per Marta García, presidenta mundial de WWCOTY, amb Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF; Mar Gómez, meteoròloga, i Marga López Rivas, investigadora de la Universidad de Cádiz (d’esquerra a dreta). Imatge: elDiario.es
Notícies
Adriana Clivillé

Per què cal llegir l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere

El paper social de la dona i la seva vulnerabilitat són dues de les claus que expliquen per què és crític apropar-se a l’emergència climàtica des d’una mirada de gènere. Quatre professionals comparteixen opinions complementàries, en una conversa convocada per elDiario.es en la qual intervé Alicia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia