Els ratolins les prefereixen rodonetes

Ratolí de camp (Mus spretus)
Ratolí de camp (Mus spretus)

Un estudi del CREAF defensa que la mida i la forma de les llavors determina l’èxit de la seva dispersió mitjançant petits rosegadors. Els animals dispersadors trien quina llavor transportar en funció de la morfologia i això fa que un tipus concret de planta es dispersi més o menys. Aquest fet pot marcar l’evolució de la mida i la forma de les llavors.

Ratolí de camp (Mus spretus)
Ratolí de camp (Mus spretus)

Pot ser que un animalet tant petit com el ratolí de camp tingui aquest poder a les seves mans? Els investigadors del CREAF Alberto Muñoz, Raúl Bonal i Josep Maria Espelta han publicat a la revista Animal Behaviour un estudi que analitza de quina manera la morfologia de la llavor de l’alzina (mida i forma), pot afectar en la tria de llavors per part del ratolí de camp (Mus spretus).

S'ha estudiat com varia la morfologia de les llavors de l'alzina i si les variacions morfològiques coincideixen amb la tria de l'animal dispersor.

S’ha trobat que la forma i la massa de les llavors són força constants dins el mateix arbre, però que hi ha una gran variablitat entre diferents arbres. L’estudi demostra que la majoria de llavors d’alzines, especialment les més grans, creixen més rodones perquè (entre d’altres causes) son les que els rosegadors prefereixen.

La dispersió de les llavors es dóna gràcies a que els ratolins les amaguin en diferents punts i triguin molt a desenterrar-les, afavorint que la llavor ja hagi germinat. La majoria d’espècies de plantes depenen de l’extracció i la dispersió de les seves llavors mitjançant els animals que les capturen per un bon reclutament.

Inicialment, el més probable és que els dispersors prefereixin les llavors llargues, ja que són més nutritives, però els resultats han mostrat que les decisions que prenen van més lligades als costos de transport. Per tant, la mitjana de glans desplaçats, especialment els més grans, són de morfologia més rodona, que permet al dispersor un desplaçament més còmode. Aquest fet explica perquè hi ha una gran disminució de dispersió en aquells arbres on les llavors prenen forma gran i allargada.

Ref.

Muñoz A, Bonal R, Espelta JM (2012) “Responses of a scatter-hoarding rodent to seed morphology: links between seed choices and seed variability”. Animal Behaviour 84: 1435-1442.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

Domini públic.
Notícies
Alba Gimbert

Com prevenir incendis forestals a les urbanitzacions

El CREAF en col·laboració amb l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona ha creat un manual que recull bones pràctiques a l’hora de plantejar, fer i mantenir una franja perimetral de protecció contra els incendis forestals al voltant de nuclis urbans.

El recorregut vital de Maurizio Mencuccini (a la imatge, amb camisa blava) inclou períodes estables als Estats Units, Escòcia, Austràlia i Catalunya. D'esq. a dta., Rafael Oliveira (Campinas), Maurizio Mencucini, Lucy Rowland (Exeter), Patrick Meir (Canberra) al Caxiuana National Park, Brasil. Imatge: Maurizio Mencuccini.
Notícies
Adriana Clivillé

Maurizio Mencuccini, el científic nòmada

El gust per la itinerància constant li va despertar a Maurizio Mencucini un professor de la Universitat de Florència, que empenyia constantment els seus estudiants

L'arboç és un dels casos d'estudi que no té anyivoria. Autora: Catherine Preece.
Notícies
Veronica Couto Antelo

Algunes plantes deixen de reproduir-se cada any per la falta de nutrients

Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia