Els satèl·lits estan sobrevalorant la capacitat de la vegetació d’absorbir CO2 de l’atmosfera

Els investigadors del CREAF Benjamin Stocker i Josep Peñuelas, publiquen a Nature Geoscience que els estudis sobre l’impacte de les sequeres que es basen en dades de satèl·lit no tenen en compte els efectes que comporta la humitat del sòl.

sequera_dades

Els satèl·lits i els seus sensors són extremadament útils per estudiar el canvi climàtic. Amb ells podem saber si la vegetació de qualsevol punt del planeta està creixent ràpid o lent, i predir així la seva capacitat de retirar CO2 de l’atmosfera i frenar l’escalfament global.

Tot i això, aquesta tecnologia espacial té limitacions. Recentment, un equip d’investigadors liderats per Benjamin Stocker, investigador del CREAF i Josep Peñuelas, investigador del CSIC també al CREAF, han comprovat que les dades de satèl·lit que mesuren l’activitat de les plantes subestimen l’impacte de les sequeres sobre la vegetació perquè no tenen en compte els efectes directes de la baixa humitat del sòl. En el seu article, publicat a Nature Geoscience, alerten que això es deu al fet que l’aigua que hi ha al terra és clau per valorar l’efecte de les sequeres i que aquesta dada ara no es té en compte.

Segons la humitat del sòl, les sequeres tindran un major o un menor impacte en les plantes i la seva capacitat de capturar CO2 es veurà més o menys alterada.

Segons la humitat del sòl, les sequeres tindran un major o un menor impacte en les plantes i la seva capacitat de capturar CO2 es veurà més o menys alterada. “Hem fet servir una xarxa mundial de mesures de producció primària de la vegetació que ens ha permès identificar que si no tenim en compte el paper clau de la humitat del sòl estem sobreestimant aproximadament un 15% de la producció primària de les plantes”, comenta Josep Peñuelas.
Els científics adverteixen que en aquest cas no n’hi ha prou amb prendre dades només des del cel, cal incloure la humitat del sòl, dades subterranis que són claus per per entendre i saber mesurar bé els efectes de les sequeres extremes en la nostra vegetació, un fenomen que va anar en augment pel canvi climàtic.

Stocker, B. D., Zscheischler, J., Keenan, T. F., Prentice, I. C., Seneviratne, S. I., & Peñuelas, J. Drought impacts on terrestrial primary production underestimated by satellite monitoring. Nature Geoscience. DOI: 10.1038/s41561-019-0318-6

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Coneixement
Veronica Couto Antelo

Quins tipus de gestió forestal existeixen? 

Sovint tendeix a associar-se la gestió forestal únicament amb l’extracció de fusta dels boscos o la configuració de tallafocs per evitar els incendis, però alerta!

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia