Search

En David Aguadé explica la seva tesi sobre mortalitat per sequera en pi roig

Han passat ja uns quants dies des d’aquell 22 de febrer, quan en David Aguadé va presentar la seva tesi davant el tribunal i el públic assistent. Prou com perquè ja se senti més relaxat i tranquil, i hagi tingut temps de desconnectar d’un treball que l’ha mantingut enfeinat durant gairebé els cinc últims anys.

DavidAguade
En David durant el seu treball de camp al bosc de pi roig de la serra de Prades.

En David ja porta mitja vida formant part del CREAF. Ha treballat amb en Bernat Claramunt, i sobretot amb els directors de la seva tesi: en Jordi Martínez Vilalta i en Rafa Poyatos. Però el Dr. Aguadé coneix tant bé el CREAF com el bosc de pi roig i alzines —“cada vegada més alzina i menys pi roig”, puntualitza— de les muntanyes de Prades on hi ha passat bona part del doctorat. Allà, al Barranc del Tillar, hi ha una de les poblacions més meridionals de tota Europa de pi roig. Però en aquest bosc s’està veient que la falta recurrent d’aigua dels darrers anys està minvant la població d’aquesta espècie de pi, que va quedant substituïda per l’alzina.

Els pronòstics no són gaire favorables, “no hi ha repoblació de pi roig, tot el nou sotabosc és alzina, més resistent a la sequera”.

Explica en David que la seva tesi complementa el que la Núria Garcia Forner havia simulat als hivernacles: “jo he estudiat al camp per quin mecanisme la sequera acaba matant el pi roig”. Inicialment contemplaven dues opcions: que els pins esgotessin les seves reserves de carboni, o que patissin embolismes en els seus teixits de transport de l’aigua. “Hem vist que en els pins que han perdut les fulles per culpa de la sequera la inanició és el que els acaba matant. Al no tenir fulles no poden fer la fotosíntesi, procés que els proporciona el carboni necessari per a viure”. En canvi, els pins més resistents i que han conservat les fulles no pateixen tant aquesta manca de reserves i poden seguir fent front a la manca d’aigua.

pinussylvestris_prades
El pi roig (arbre sense fulles i arbre amb les fulles roges) està quedant substituït per l’alzina en aquesta zona. Autor: David Aguadé

“El que li succeeixi a aquesta població degut al canvi climàtic ens pot donar una idea de què els hi pot passar a les situades més al nord, per això vam escollir aquesta zona”. I els pronòstics no són gaire favorables, “no hi ha repoblació de pi roig, tot el nou sotabosc és alzina, més resistent a la sequera”. Això significa que d’aquí unes dècades on hi havia hagut una pineda hi haurà un alzinar.

Hem vist que en els pins que han perdut les fulles per culpa de la sequera la inanició és el que els acaba matant.

Amb la presentació final de la seva tesi, en David Aguadé tanca una etapa que no té molt clar cap a on el dirigirà. “És el que em pregunta tothom. I ara què? A mi m’agradaria continuar en el món de la ciència i de la recerca, però de quina manera, no ho sé”. Una de les opcions que contempla, inclús marxant fora de Catalunya, és la de seguir amb un postdoctorat, “però potser d’aquí dos anys em trobo en la mateixa situació que ara, no és una professió molt estable als inicis”. L’altra opció, i que confirma que ara per ara és la que li ve més de gust, és la de treballar com a tècnic en diferents projectes, “on hi ha més treball de camp i on toques una mica de tot”.

Sigui com sigui aquest riudomenc seguirà vinculat a la ciència i als boscos. I evidentment al CREAF, on durant tots aquests anys s’hi ha mogut tant bé com pel seu bosc de pi roig i cada vegada més alzines.

TESI

Aguadé D. (2017). “Understanding the physiological mechanisms of drought-induced decline in Scots pine (Pinus sylvestris L.)”. Universitat Autònoma de Barcelona. Codirectors: Jordi Martínez-Vilalta i Rafael Poyatos López.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia