Search

En Marcos Fernández Martínez rep un dels guardons científics dels Premis Sant Jordi

El passat 20 d’abril, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va lliurar els Premis Sant Jordi 2018 corresponents al LXXXVII Cartell de premis i de borses d’estudi, per un import total de 173.000 euros. És un reconeixement que distingeix obres i les persones que les han escrit en tots els àmbits de la ciència i cultura catalanes.

Dels cinquanta-quatre guardons atorgats, l’investigador de la Universitat belga d’Anvers i col·laborador del CREAF, Marcos Fernández Martínez, ha rebut el Premi IEC d’Ecologia RAMON MARGALEF. A en Marcos se li ha reconegut el treball Sobre la influència dels canvis en el CO2 atmosfèric, les temperatures, els usos del sòl i la deposició atmosfèrica en el cicle del carboni global, que formava part de la seva tesi doctoral. Aquesta és la sisena edició d’aquest premi en concret, que valora la millor tesi doctoral o el millor treball d’investigació sobre ecologia.

premis_sant_jordi_2018
Fotografia amb totes les persones premiades. Autor: Jordi Pareto / IEC

Els Premis Sant Jordi van ser instituïts l’any 1914 i constitueixen així la tradició més antiga de l’IEC. L’edició d’enguany presenta com a novetat destacada la primera edició del Premi Creu Casas de l’IEC, creat per a promoure les dones que conreen la ciència, i que té dues modalitats: la primera, concedida a l’enginyera indutrial Laura Tremosa, s’ofereix a una dona en reconeixement de la seva trajectòria en tasques de divulgació i aproximació de la tecnologia a l’alumnat femení en qualsevol àmbit (enginyeria, arquitectura, informàtica, telecomunicacions, etc.); i la segona s’atorga a un grup de treball liderat per una dona que hagi desenvolupat metodologies d’apoderament de les dones o d’ensenyament per a captar el talent femení en els camps esmentats, i ha estat concedida a l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya (AMIT-CAT).

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Cabanya a les muntanyes d'Astúries. Imatge: Paco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Ecologia i despoblament rural

La despoblació del món rural s’ha guanyat un lloc a l’agenda política i social. El govern d’Espanya i les comunitats autònomes tenen programes per revertir-la o almenys mitigar-la. Fins i tot, la Unió Europea elabora estratègies i plans d’acció. Hi ha força raons per fer-ho.

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia