Search

En record d’Ilkka Hanski

Ilkka Hanski (Autor: SINC)
Ilkka Hanski (Autor: SINC)

Possiblement hores d’ara ja ho sabeu la majoria, però en tot cas volia deixar constància de la gran pèrdua que va suposar la mort, ahir, de l’ecòleg finès Ilkka Hanski.

Ilkka Hanski (Autor: SINC)
Ilkka Hanski (Autor: SINC)

Sens dubte, l’Ilkka ha estat un dels ecòlegs més influents i brillants de les darreres dues dècades. Molt arrelat a la història natural més genuïna (amb només 11 anys va començar una col·lecció de papallones fineses, que encara conservava a casa seva tot orgullós ).

Es va fer famós a la dècada dels 90 a partir dels seus estudis empírics i teòrics sobre la dinàmica metapoblacional d'animals i plantes en paisatges fragmentats. 

Tot i començar estudiant la dinàmica espacial dels escarabats peloters (dels quals era un gran especialista), el seu principal sistema d’estudi van ser les poblacions de la papallona Melitaea cinxia (el damer puntejat) a l’arxipèlag de les illes Aland. Encara ara, després de més de 20 anys, el seu equip de la Universitat d’Helsinki continua censant anualment els nius amb larves hivernants en un conjunt de més de 1500 prats distribuïts per aquestes illes. També va fer contribucions cabdals sobre la dinàmica de rosegadors i depredadors als països nòrdics. Així mateix va treballar intensament sobre temes relacionats amb la conservació de la biodiversitat, tant a Madagascar com als boscos boreals que tan bé coneixia.  Darrerament, havia derivat cap a l’ecologia molecular, sobretot en relació amb el seu sistema preferit, el damer puntejat a les illes Aland.

El seu llegat científic és enorme, tant per la producció com per la gran influència de la seva obra. Entre aquesta destaquen diversos llibres sobre dinàmica metapoblacional i una gran quantitat de treballs teòrics i empírics inspiradors. Ens ha deixat una ment privilegiada a l’edat de 63 anys.

El recordarem per molts anys.

Constantí Stefanescu

Investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i associat al CREAF

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: J.Luis Ordóñez, CREAF.
Notícies
CREAF

Renaturalitzar territoris: claus per reduir els conflictes morals

Amb l’objectiu d’abordar aquest tema, un equip d’experts i expertes ha elaborat la guia ‘Una hoja de ruta para un rewilding ético en el Antropoceno’, que permet identificar tant els beneficis com els conflictes morals que poden sorgir en el procés de renaturalització, amb l’objectiu de procurar dur a terme una pràctica conservacionista més ètica.

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Notícies
Galdric Mossoll

Què és la resiliència forestal?

El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

La blanqueta de la col (Pieris rapae), com aquest exemplar observat al parc de la Trinitat de Barcelona, és una de les papallones més abundants de la ciutat degut a la seva gran capacitat de mobilitat i a la seva dieta generalista. Autor: Jordi Sánchez.
Notícies
Pau Guzmán

Connectar parcs i jardins augmenta la diversitat de papallones a la ciutat

La població actual de papallones de Barcelona és homogènia i empobrida, però hi ha marge de millora fent una gestió del verd urbà que tingui en compte la connectivitat entre parcs. A la capital catalana, les espècies de papallones més escasses són les que tenen menys capacitat per viatjar i les més exigents pel que fa a la dieta.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia