Search

L’avenç de l’eruga del boix es modera tot i haver afectat ja gairebé 200.000 hectàrees a Catalunya 

Eruga de Cydalima perspectalis alimentant-se de fulles de Boix a la Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Eruga de Cydalima perspectalis alimentant-se de fulles de Boix a la Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll

L’eruga del boix és una espècie exòtica invasora de papallona nocturna que s’alimenta de les fulles de boix (Buxus sempervirens). És provinent d’Àsia i des de la seva entrada a Catalunya al 2014 per Olot s’ha anat expandint ràpidament arrasant les boixedes del territori. Enguany, però, comença a observar-se una frenada en aquesta dispersió. 

L’any 2023 les boixedes afectades van augmentar tan sols un 4% respecte al 2022; en comparació amb els darrers anys que havia arribat a augmentar un 37%.

Les dades recollides pel Departament d’Acció Climàtica indiquen que l’any 2023 van augmentar les boixedes afectades tan sols un 4% respecte al 2022; en comparació amb els darrers anys que havia arribat a augmentar un 37%. Les comarques on segueixen augmentant els casos són principalment el Berguedà i el Solsonès. Des del CREAF, en fem seguiment amb el projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal per avaluar l’estat dels boscos davant aquesta problemàtica. Durant el mes de juliol fem una crida a la ciutadania per a que ens ajudin a detectar l’impacte de l’eruga del boix, ja que aquesta és l’època on els seus efectes són més visibles, després de la primavera. Qualsevol persona pot participar-hi, només cal enviar una foto de la zona afectada i la ciència farà la resta!

El mapa de conquesta  

Des de 2014, aquesta espècie exòtica originària d’Àsia ha envaït moltes boixedes del territori amb un ritme d’expansió impactant, arribant a defoliar en menys de 10 anys una tercera part dels boixos de Catalunya. Afortunadament, l’eruga avança ara ja lentament per les comarques del Berguedà i el Solsonès cap a l’oest de Catalunya, deixant les regions orientals d’aquestes dos comarques severament afectades . A la regió est del Berguedà l’espècie s’ha consolidat i les afectacions han estat molt severes. Al Solsonès l’espècie segueix avançant i les afectacions més greus s’observen també al terç oriental.  

Així i tot, hi ha bones notícies: a La Terra Alta l’eruga del boix retrocedeix i desapareix de la comarca després d’aparèixer per primer cop l’any anterior. També ha desaparegut de la Segarra. A més a més, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Garraf i el Priorat, tot i ser comarques que han tingut afectacions els darrers anys, ara s’estabilitzen i mantenen el mateix grau d’afectació. El mateix passa amb els casos de la Val d’Aran. Malgrat això, també hi ha males notícies: al Baix Penedès, al Baix Camp i al Montsià, empitjoren les afectacions.

Mapa d’expansió de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis) a Catalunya. Font: Laura Fraile, AlertaForestal a partir de les dades del Departament d’Acció Climàtica.

Com es combat l’eruga del boix? 

Un cop una espècie exòtica s’estableix i es considera invasora, és molt difícil fer-la retrocedir. En el cas de l’eruga s’han posat en marxa tractaments biològics de control amb un bacteri (Bacillus thuringiensis) que han tingut bastant èxit a zones molt delimitades. No obstant, aquest tipus d’intervencions no són viables a gran escala i se solen emprar per salvar i evitar la desaparició de boixedes singulars, de gran valor natural o molt velles. A més, no són mètodes selectius i afecten a altres espècies de fauna i flora on s’ha aplicat el control. 

Els boixos són arbustos molt resistents amb capacitat de rebrotar i tornar a treure les fulles necessàries per a la seva supervivència. Tot i això, el debilitament repetit que van patint aquestes plantes pot arribar a provocar-ne la mort. La protecció d’aquesta espècie autòctona no és únicament rellevant per motius ecològics, sinó també per raons culturals. La relació de les persones amb el boix durant la història ha enriquit la nostra cultura i la conservació d’aquesta espècie també és preservar la nostra relació històrica amb la natura que ens envolta.

Infografia del boix (Buxus sempervirens) i l’estreta relació amb la cultura catalana. Font: Laura Fraile, Alerta Forestal

Ens ajudes a detectar l’eruga del boix? 

Des de l’arribada de l’eruga del boix a Catalunya l’excursionisme i d’altres sectors assidus al bosc han alertat de l’impacte d’aquesta espècie invasora sobre els boixos dels nostres boscos. Ja fa uns anys que AlertaForestal, un projecte de ciència ciutadana del CREAF, recull aquestes observacions voluntàries per fer el seguiment científic de la salut forestal dels boscos de Catalunya.  

Aquest final de juny de 2024 comença la campanya de crida ciutadana per demanar que el màxim de persones hi participin com a sentinelles dels boscos, que identifiquin aquestes afectacions i aportin un granet de sorra en l’estudi de l’impacte de l’eruga del boix. La crida és oberta a tothom i, per participar-hi, només cal compartir fotografies horitzontals d’un sotabosc amb boixos afectats per eruga del boix a través de l’enllaç app.alertaforestal.com. Gràcies a aquestes aportacions ciutadanes l’any 2023 es va superar la xifra de 2000 usuaris en aquesta plataforma que ja han recollit més de 3500 fotografies arreu del territori! 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

Paisatge de la Vall d'Òdena després de l'incendi del 2015. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Què és la desertificació i com prevenir-la?

Sabies que a Catalunya dues terceres parts del territori són vulnerables a la desertificació? Concretament les comarques de la conca de l’Ebre i centrals de Tarragona i Lleida.

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia