La Revista IDEES, editada pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència ha publicat un monogràfic sobre l’Agenda 2030 en el que es desgranen els diferents tipus de reptes que comporta. El CREAF ha liderat i escrit el capítol sobre conservació de la biodiversitat i us el desgranem a continuació.
El monogràfic “L’Agenda 2030: transformem el món davant l’emergència planetària” va ser presentat per la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, en una taula rodona en la que també hi va ser present la coordinadora científica del CREAF, Alicia Pérez-Porro. La jornada titulada ‘Eines i polítiques per una transició sostenible’, organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. L’acte i el monogràfic han estat impulsats conjuntament amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible i la càtedra Lideratges d’ESADE.
En la seva intervenció, Alicia Pérez-Porro va subratllar la gravetat de la pèrdua de biodiversitat, fet que està darrere de moltes de les crisis que pateix el planeta. “Totes les crisis estan connectades i les hem d’afrontar de manera conjunta. La pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic són dues cares de la mateixa moneda”, ha assegurat.
Biodiversitat: actuem?
(Fragment del text publicat al monogràfic)
Els articles de la revista IDEES es poden consultar en línia. Si esteu interessats en rebre el dossier en paper, podeu enviar un correu electrònic amb el nom, cognoms i adreça postal a cetc.exteriors@gencat.cat.
L’evidència és aclaparadora: perdem biodiversitat. A Catalunya, durant les darreres dècades (entre els anys 2002 i 2019), l’abundància en nombre d’exemplars d’un seguit d’espècies animals de referència que formen el nostre particular Living Planet Index ha disminuït un 25% de mitjana — Brotons, L.; Pou, N.; Herrando, S.; Bota, G.; Villero, D.; Garrabou, J.; Ordóñez, J. L.; Anton, M.; Gual, G.; Recoder, L.; Alcaraz, J.; Pla, M.; Sainz de la Maza, P.; Pont, S. i Pino, J. (2020) Estat de la Natura a Catalunya 2020. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Podem pensar que aquesta pèrdua de biodiversitat és moderada si la comparem amb l’enregistrada a tot el planeta (68% — WWF (2020) Living Planet Report 2020. Bending the curve of biodiversity loss. Almond, R.E.A., Grooten M. and Petersen, T. (Eds). WWF, Gland, Switzerland.), però cal recordar que aquesta darrera dada és relativa a un període de temps molt més llarg i que les taxes de disminució per unitat de temps són força semblants.
Hem de fer mainstream la pèrdua de biodiversitat igual que hem aconseguit fer-ho amb el canvi climàtic.
ALICIA PÉREZ-PORRO, coordinadora científica del CREAF
La biodiversitat en crisi
La pèrdua d’exemplars afecta de forma desigual els diversos sistemes naturals. És especialment acusada en ambients aquàtics (rius, llacs i aiguamolls; 54%), i en ambients terrestres amb vegetació més oberta (conreus, pastures i prats; 34%). Al mar, les dades disponibles també indiquen una situació desfavorable. Per contra, en boscos i matollars la disminució és d’una magnitud molt menor (12%). Tampoc la pèrdua de biodiversitat és igual per a tots els organismes: els més generalistes, aquells amb uns requeriments ecològics més amples, es mantenen estables, mentre que els especialistes que viuen en hàbitats concrets o tenen requeriments ecològics específics, mostren en general una regressió força acusada. Aquestes dades il·lustren l’anomenada homogeneïtzació biòtica, fenomen que acompanya la pèrdua de biodiversitat i comporta que la composició d’espècies sigui cada cop més semblant arreu del món, a causa de la dominància creixent d’un petit conjunt d’espècies generalistes i cosmopolites (sovint exòtiques) i de la rarefacció o extinció d’un gran nombre d’especialistes — McKinney, M.L. (2006) Urbanization as a major cause of biotic homogenization. Biological Conservation, 127, 247–260.
L’anàlisi de les tendències de les espècies i hàbitats amb un major interès de conservació, inclosos a les directives Ocells i Hàbitats de la UE, corrobora aquesta anàlisi general. El darrer informe sexennal presentat per Catalunya al Ministeri de Transició Ecològica (període 2013-2018; — Generalitat de Catalunya (2019). Informe sexennal (cita) Informes d’aplicació de la Directiva Ocells (art. 12) i la Directiva Hàbitats (art. 17) a Catalunya pel període 2013-2018.), indica que un 59% dels hàbitats d’interès comunitari amb informació disponible (més del 90% del total) tenen un estat de conservació desfavorable, i que només un 22% el tenen favorable, mentre que la resta, un 19%, tenen un estat de conservació desconegut). De nou, els hàbitats en pitjor estat són els vinculats a ambients aquàtics: (boscos de ribera, aigües continentals) i del litoral.
