Search

Victòries i pedres al camí quan es vol portar la ciència ciutadana a l’aula

Professors i professores comparteixen entre somriures les seves experiències amb els projectes de ciència ciutadana. Fotografia: Pau Guzmán.
Professors i professores comparteixen entre somriures les seves experiències amb els projectes de ciència ciutadana. Fotografia: Pau Guzmán.

Les aules de Catalunya s’enverdeixen i omplen de natura, viure els coneixements és a l’ordre del dia: volem ensenyar i aprendre fent i compartint. Aquestes són reflexions que destil·lem de la trobada dels primers docents implicats en l’acompanyament amb el CREAF i Escoles Verdes que promou el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Un acompanyament que vol portar la natura a l’aula a través de la ciència ciutadana.  

Una desena de docents van trobar-se el passat divendres 27 d’octubre a l’Estació Biològica de Can Balasc amb el CREAF, per compartir les diferents experiències dels seus centres educatius durant el curs 2022/23. L’objectiu era ambiciós, construir comunitat i conèixer què han fet els set centres involucrats en el projecte pilot, aprendre i construir idees plegades. La conclsuió general és que la ciència ciutadana posa en pràctica el treball cooperatiu i transversal, i promou valors molt positiu envers la natura entre l’alumnat.  

L'objectiu era construir comunitat i conèixer què han fet els set centres involucrats en el projecte pilot, aprendre i construir idees plegades.

Vam connectar amb Berga, des d’on la Núria va poder explicar la seva experiència amb l’Ignasi i la biodiversitat a través d’iNaturalist a la Serra de Noet; de Valls va venir la Paloma, explicant com han complementat la informació del projecte Torrents amb la participació a RitmeNatura; de Sant Pere de Ribes vam trobar l’Ana i l’Alba i la seva proposta de ciència ciutadana i aprenentatge i servei a la Riera de Ribes, aportant dades d’espècies exòtiques a EXOCAT; el Jordi i la Txell van venir des de Sant Sadurní d’Anoia, de l’Escola Vedruna, per explicar com RitmeNatura els havia permès vincular biologia i plàstica, i des del mateix municipi l’Oriol, de l’IE Intermunicipal del Penedès que enfrontaran problemàtiques ambientals des de la perspectiva de la ciència ciutadana; des de Montserrat i els Estats Units,  el Joan i el Sean un visitant a l’Escolania, ens van portar la seva iniciativa de seguiment de la natura a Montserrat amb RitmeNatura i Alerta Forestal; des d’Oliana no van poder venir, però vam tenir molt present la feina del Francesc i la Conxita de biodiversitat i fenologia a l’Alt Urgell amb RitmeNatura.  En definitiva, vam posar damunt la taula tota la feina feta i vam poder preguntar-nos els detalls, èxits i reptes.  

Aprenentatges a l’aula

El temps i el treball a l’aula van ser sense dubte els dos àmbits que van portar més de cap a totes les representants. Tot i això, els valors que havien despertat en el seu alumnat també van ser un punt de parada important. 

Aquesta proposta de ciència ciutadana ha estat un guany de motivació, autonomia, diversitat, cooperació i coneixement de l'alumnat

Totes van coincidir en què la ciència ciutadana ha estat l’excusa per posar en pràctica el treball cooperatiu, i implementar idees com trobades setmanals de projectes on exposar el desenvolupament i les activitats o enfortir els vincles i aliances amb agents locals que puguin facilitar sortir a camp, per exemple. Això va fer possible organitzar la feina transversal i que fos menys complexe tot i la mancança d’hores per organitzar-se i compartir amb el claustre. De l’aula és d’on volem sortir, però on hem de tornar i hi tornem carregats de dades. Treballar el mètode científíc amb dades pròpies, contextualitzant-ho amb allò que hem vist a la natura i vincular-nos al teixit social, va ser destacat com a punt fort. Per emfatitzar-los però, van estar d’acord amb la necessitat de concretar la pregunta abans de sortir, la de trobar maneres senzilles de tractar les dades i el com presentar-les, reconeixent-ne el valor dintre i fora de la comunitat educativa. 

Estació Biològica de Can Balasc, l'espai on es va desenvolupar la trobada situat al bell mig de Collserola. Fotografia: Pau Guzmán.
Estació Biològica de Can Balasc, l’espai on es va desenvolupar la trobada situat al bell mig de Collserola. Fotografia: Pau Guzmán.

Dels valors i aprenentatges destacarem que el més important per implementar canvis a l’aula i apropar-nos a la natura, és fer cas a la cançó i llençar-se! Que no s’hi val un tot o res, perquè una passa ens hi apropa una mica més. Van convindre tots en què, el guany de motivació, autonomia, diversitat, cooperació i del coneixement de l’alumnat, gràcies a la transversalitat que els ha ofert aquesta proposta de ciència ciutadana ens fa entendre a tots que les nostres petites accions duen a grans canvis.  

Arrel de la trobada es va deciri crear un nou Grup de treball de ciència ciutadana i educació a la xarxa d’ Escoles Verdes que, des d’aleshores, formen tots els docents que han participat en aquesta formació. Un grup llavor que farà  créixer l’experiència i que més centres puguin fer les seves primeres passes i recórrer el camí de la natura a l’aula. 

I tu, ets docent d’una Escola Verda? Contacta’ns!

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Autoria: cris_mc, iNaturalist.
Notícies
Angela Justamante

EXOCAT organitza una marató per a trobar espècies invasores a Catalunya

Quines són les espècies invasores més comunes? S’està estenent la seva població arreu del territori? Per a poder recollir més informació sobre aquesta problemàtica i generar una base de dades extensa, el CREAF i el DAAC obren el projecte de seguiment de les espècies exòtiques a Catalunya, EXOCAT, a la participació ciutadana i durant 3 dies (del 24 al 26 de maig).

Alumnes participant en activitats d'Escoles Verdes. Font: CREAF
Notícies
CREAF

Vols convertir el teu alumnat en un equip científic? 

El DACC i el CREAF fem una crida als professors i professores de les Escoles Verdes de Catalunya. Oferim un paquet metodològic a les 800 Escoles Verdes del país perquè el seu alumnat pugui treballar en equip amb el CREAF. 

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia