Estudiants de Madrid i Barcelona revelaran la qualitat de l’aire buscant líquens sensibles a la contaminació

Comença el projecte LiquenCity, coordinat per GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, i el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).

Liquenòlegs estudien la diversitat de líquens epífits a la Casa de Camp de Madrid
Liquenòlegs estudien la diversitat de líquens epífits a la Casa de Camp de Madrid (Foto: Felipe Castilla)

A l’inici de la revolució industrial s’usaven canaris a les mines per detectar fuites de gas invisibles. Avui en dia, la contaminació de l’aire que respirem també és un problema invisible, però els científics utilitzen altres éssers vius per detectar-la: els líquens.

Per això, GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, el CREAF i l’Institut de Ciències del Mar  (ICM-CSIC) de Barcelona, llancen avui el projecte LiquenCity. Amb l’eslògan “Cerca líquens urbanites i coneix la qualitat de l’aire de la teva ciutat”, l’equip científic del projecte vol donar a conèixer aquests éssers vius a uns mil professors i estudiants de Secundària i Batxillerat de les ciutats de Madrid i Barcelona.

Durant el proper curs escolar, uns trenta grups de secundària aprendran que les espècies de líquens que creixen als arbres de la nostra ciutat ens indiquen els nivells de contaminació de l’aire que respirem, sabran quantificar i identificar-los i organitzaran sortides per fer, entre tots, els mapes dels líquens de les dues capitals.

El projecte, que comença aquest mes de juliol, compta amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia – Ministeri de Ciènca, Innovació i Universitats i té com a objectiu final sensibilitzar sobre els efectes dels contaminants de l’aire en la nostra salut.

Els estudiants descobriran, entre altres coses, que els barris amb menys morts per càncer de pulmó són també els que tenen més diversitat de líquens.

Amb els mapes de líquens elaborats pels estudiants es podrà avaluar la contaminació atmosfèrica de cada barri, conèixer quins agents contaminants hi ha i establir criteris i mesures correctores per millorar la salut pública dels residents en aquestes dues ciutats.

De fet, els coordinadors del projecte alerten que, “tot i la importància que té la qualitat de l’aire per a la nostra salut, la percepció del problema no és general entre la ciutadania. Sovint no s’entenen les mesures preses per mitigar els nivells excessius de certs contaminants. Per això, projectes que fomentin la participació dels joves, aportant coneixement, prenent decisions i pensant formes de canviar els nostres hàbits, són claus per fer una transició real cap a ciutats més sostenibles i saludables “.

Una app de ciència ciutadana i experts en líquens ajudaran els escolars a crear els mapes

El projecte elaborarà tallers, fitxes i manuals que es distribuiran entre els centres seleccionats repartits per cada districte de Madrid i Barcelona. Aquests materials es faran en conjunt amb experts de la Universitat de Barcelona i del Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) i es posaran a disposició del públic en general perquè qualsevol altre ciutadà pugui conèixer quins líquens té prop de casa o de la seva feina.

Quan els escolars surtin a buscar líquens hauran de reportar les seves troballes en una plataforma digital anomenada Natusfera. Aquesta plataforma està accessible des de qualsevol ordinador o a través de la seva pròpia app, i és com una llibreta de camp digital preparada per anotar, compartir i validar observacions de la natura.

Els experts i les expertes en líquens  validaran cada fotografia que pugin els escolars des de Natusfera.

Així, s’anirà creant un mapa a temps real dels líquens que s’amaguen a cada racó d’aquestes dues ciutats. Totes les dades validades en aquesta plataforma passaran a formar part de la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF per les sigles en anglès), per la qual cosa, a més de ser un projecte de sensibilització i ajuda a la gestió municipal, també serà un projecte de ciència ciutadana al servei de la comunitat científica.

Les fotos es pujaran a Natusfera (Foto: Felipe Castilla)
Les fotos es pujaran a Natusfera (Foto: Felipe Castilla)

15.000 morts anuals a Espanya per contaminació atmosfèrica

Estudis previs mostren com les afeccions respiratòries tenen una alta correlació amb la presència o absència de certes espècies de líquens a les ciutats. Segons es desprèn de l’últim estudi de la Càrrega Global de Malaltia (GBD), a l’any a Espanya es produeixen almenys 15.000 morts atribuïbles a la contaminació atmosfèrica.

El projecte està dirigit principalment a: estudiants i educadors de Secundària i Batxillerat; associacions ciutadanes, especialment naturalistes, i particulars amb interès en el medi ambient i la salut. El primer pas que s’està donant amb el projecte és la selecció dels centres educatius perquè amb l’inici del curs escolar 2018-19 comencin a treballar-hi. Per a això s’ha remès una carta de presentació i les línies generals del projecte a professorat de Madrid i Barcelona.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Rosa canina. Autoria: Joanna_Boisse.
Notícies
Anna Ramon

Els boscos europeus perden orquídies, però guanyen roses 

Un estudi internacional liderat pel CREAF determina que la biodiversitat del sotabosc europeu s’ha mantingut estable en els darrers 40 anys, encara que hi ha hagut extincions i noves aportacions a escala local.

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia