Search

Experts internacionals proposen mesures per assegurar l’abastament de fòsfor de forma equitativa i a llarg termini

El trilema del fosfor
El trilema del fosfor

En un comentari a la revista  Nature Geoscience l’investigador del CREAF Josep Peñuelas i un equip d’investigadors internacionals han avaluat el problema de subministrament d’aliments al que haurà de fer front el planeta si esgotem les nostres reserves de fòsfor. Les projeccions de futur mostren que les reserves de fòsfor s’esgotaran en els propers 40 o 400 anys. Els investigadors proposen racionalitzar l’ús del fòsfor per part dels països més rics i invertir en noves tecnologies de reciclatge o de producció artificial d’aquest nutrient.

El trilema del fosfor
El trilema del fòsfor

Actualment el fòsfor, un fertilitzant essencial per la producció dels cultius, no està a disposició de tots els països amb les mateixes condicions.  De fet, s’estima que la demanda creixent per produir aliments i biofuels pot esgotar les seves reserves en els propers 40 o 400 anys i agreujar encara més la desigualtat d’accés al fòsfor entre països rics i pobres.  Josep Peñuelas, investigador del CREAF i professor del CSIC, amb tres investigadors internacionals més, han valorat  aquest fenomen en una publicació a la revista Nature Geoscience com un trilema entre els països productors,  els països consumidors rics i els països consumidors més pobres.

En el trilema del fòsfor qualsevol opció de futur per afrontar la gestió del fòsfor a nivell mundial (continuar com ara, pujar el preu del fòsfor o fer-lo més accessible) acaba entrant en conflicte amb els interessos d’ almenys un dels grups.

Avui en dia, els països productors tenen acords bilaterals per vendre el fòsfor per un preu relativament barat a un grapat de països rics que l’utilitzen en excés en els seus camps de cultiu. Es calcula que Amèrica del Nord, l’oest d’Europa i el sud-est asiàtic sumen el 80% del consum mundial de fertilitzants de  fòsfor, tot i que, menys del 55% dels cultius del món estan localitzats en aquests països.  A mes, el 80% d’aquest fòsfor es perd abans de ser consumit per culpa de l’erosió dels sòls agrícoles. En canvi, als països de baixos ingressos, el 30% dels camps de cultiu tenen dèficit de fòsfor i l’accés vetat a aquest fertilitzant vital per millorar la productivitat dels camps.

Eliminar aquest acords bilaterals i pujar el preu del fòsfor en controlaria el consum i permetria preservar aquest recurs a llarg termini, però deixaria encara més fora de joc als països més pobres que no se’l podrien permetre. Fer-lo més barat, o promoure’n la igualtat d’accés, n’incrementaria el consum i el faria més accessible, però s’esgotarien abans les reserves i desafavoriria als productors.  Sembla que cap de les opcions que ofereix el mercat solucioni el problema, i totes les opcions entren en conflicte amb els interessos d’una de les parts.

Solucions possibles del trilema

Segons els investigadors, la gestió del fòsfor s’ha de centrar en reduir-ne l’ús desmesurat i el malbaratament als països rics i en implementar sistemes de producció de fòsfor eficients  mitjançant grans inversions destinades a garantir la seguretat alimentària a llarg termini. Els experts apunten que caldria invertir en circuits de producció d’aliments més tancats que recuperessin o reciclessin el fòsfor residual del sistema. “Per a saber si aquesta inversió és factible caldria fer estimacions més precises de la quantitat de reserves de fòsfor que queden al planeta i avaluar els beneficis econòmics que podrien aportar aquestes noves  tecnologies d’estalvi de fòsfor”, apunta Josep Peñuelas del CREAF.

Article:

M. Obersteiner, J. Peñuelas, P. Ciais, M. van der Velde, and I.A. Janssens, 2013The phosphorus trilemma. Nature Geoscience, 6, 897-898, doi:10.1038/ngeo1990

 

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia