Search

Avaluar l’impacte d’explotacions mineres i reviure les àrees degradades, dos projectes capdavanters al CREAF

Vista de dron d'una activitat extractiva. Autoria: Cos d'Agents Rurals.
Vista de dron d'una activitat extractiva. Autoria: Cos d'Agents Rurals.

A Catalunya hi ha més de 400 explotacions mineres en actiu, a les quals cal afegir-hi uns altres 2000 espais afectats per activitats extractives que estan abandonats o en procés de restauració. Com treballen la ciència i l’administració per fer front a aquest repte? Recentment, en el marc del projecte RESTARC, el CREAF i l’Agència de Residus de Catalunya han restaurat diverses zones on s’han dut a terme activitats extractives, com ara la pedrera La Falconera, al Garraf, i també talussos de carretera, abocadors i zones cremades. Aquesta restauració s’ha fet d’una manera novedosa, creant ‘sòls a la carta’ adaptats a cada cas. D’altra banda, el CREAF lidera des del 2017 el projecte PEDRERES per monitoritzar l’impacte i la restauració de les activitats extractives amb drons i ho fa en col·laboració amb el Cos d’Agents Rurals i el suport de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Com es duu a terme aquest seguiment? 

Els drons, un element clau

En concret, el projecte PEDRERES fa servir drons per monitoritzar si les activitats de restauració que s’estan duent a terme a Catalunya son efectives o no,  també observar l’evolució de les àrees afectades per explotacions actives i els impactes que generen. “El fet d’utilitzar drons, millora significativament el seguiment del procés d’explotació i restauració,  perquè poden sobrevolar zones de difícil accés i cobrir superfícies extenses, una cosa inviable en seguiments convencionals”, comenta Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i coordinador del projecte. 

“El fet d’utilitzar drons, millora significativament el seguiment del procés d’explotació i restauració,  perquè poden sobrevolar zones de difícil accés i cobrir superfícies extenses, una cosa inviable en seguiments convencionals”,

VICENÇ CARABASSA, investigador del CREAF i coordinador dels projectes PEDRERES i RESTARC.

Entre els aspectes que es poden avaluar hi ha l’extensió de les cobertes vegetals, la quantitat i tipologia de residus abassegats, si la pols s’ha traspassat als boscos adjacents, l’erosió del sòl, el perill de despreniments o si hi ha més sequera o plagues. Pau Montero, també investigador del CREAF que participa en el projecte explica que “els Agents Rurals fan la recollida de dades amb els drons i des del CREAF les analitzem, obtenint una sèrie de productes molt útils per l’Administració i les pròpies empreses”. 

“Els Agents Rurals fan la recollida de dades amb els drons i des del CREAF les analitzem, obtenint una sèrie de productes molt útils per l’Administració i les pròpies empreses”.

PAU MONTERO, investigador del CREAF, participa en el projecte PEDRERES.

Una altra de les feines que realitza l’equip és el seguiment de les àrees extractives abandonades. Entre altres coses, s’ha observat que les que tenen més possibilitats de tornar al seu estat natural anterior de manera espontània són aquelles on hi ha material suficient per a que es formi un nou sòl i on hi ha un clima humit, per exemple, a les zones del Pirineu. En canvi, quan hi ha molta pedra i un clima sec, la successió natural és lenta, no es produeix directament o, fins i tot, s’acaba degradant més: “això ho hem observat més al Sud de Catalunya, i és aquí on hauríem de posar els esforços de restauració”, puntualitza Carabassa. 

Sòls a la carta

Un cop s’ha radiografiat l’estat de les àrees afectades, es poden planificar accions encaminades a recuperar la zona. En aquest sentit, el projecte ‘RESTARC’ busca restaurar els sòls d’aquelles més degradades, entre elles les explotacions mineres, partint d’un disseny de sòls específic per cada situació.

Aquests ‘sòls a la carta’ reben el nom de tecnosols, i normalment es construeixen barrejant residus o productes orgànics amb terres i materials minerals.

Aquests ‘sòls a la carta’ reben el nom de tecnosols, i normalment es construeixen barrejant residus o productes orgànics amb terres i materials minerals. Un cop fetes les barreges, s’estenen a la part superficial de l’indret a restaurar, “és a dir, emulant els horitzons dels sòls naturals”, explica Carbassa.

Tecnosuelos. Autoría: Vicenç Carabassa.
Tecnosol a la pedrera La Falconera (Garraf). Autoria: Vicenç Carabassa.

El projecte també avalua l’efecte de diferents tipus d’esmenes orgàniques sobre les propietats del sòl, la revegetació, l’activitat de microorganismes i insectes, la prevenció de l’erosió o el segrest de carboni.  Es fa servir compost, fangs de depuradora, fems o productes derivats de la digestió anaeròbia de residus domèstics i industrials, entre d’altres. “Es pot aplicar una esmena o una altra en funció de les necessitats”, hi afegeix Carabassa. Per tal de facilitar-ne la seva aplicació han preparat una sèrie de fitxes tècniques lliures d’ús i disponibles per descarregar.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPBES?

Perdem biodiversitat, és innegable, però, a quin ritme? Per què? Com ens afecta? I, què podem fer-ne? La Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) respon aquestes preguntes des de la seva creació en l’any 2012. T’ho expliquem!

Notícies
Veronica Couto Antelo

Cinc solucions per restaurar la terra

Els darrers resultats de l’IPCC presenten un futur cada cop més àrid per a la Mediterrània, amb menys pluja i onades de calor més freqüents

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia