Search

#focempordà – L’elevada connectivitat forestal dificulta les tasques d’extinció del foc

La dificultat de controlar els fronts nord i occidental de l’incendi de l’Alt Empordà no només ha estat deguda al comportament del vent, sinó també a l’elevada connectivitat que tenien les clapes de bosc i de matollar a la zona que ha resultat afectada.

Connectivitat de boscos i matollars al sector nord-oriental de Catalunya (Tons vermells: connectivitat mínima; tons verds, connectivitat máxima. Línia blava: límit de l’incendi . Font: CREAF)
Connectivitat de boscos i matollars al sector nord-oriental de Catalunya. Els colors vermells indiquen connectivitat mínima, i els colors verds, connectivitat màxima. La línia blava indica el límit de l’incendi amb data 24/07/2012. (Font: CREAF)

La Catalunya septentrional, relativament humida, ha experimentat els darrers decennis un increment espectacular de les cobertes forestals llenyoses (boscos i matollars). Això ha portat a un augment de la connectivitat d’aquestes cobertes, la qual és beneficiosa per al manteniment de moltes espècies forestals i de diferents processos ecològics, però també facilita molt la propagació del foc.

Al mapa de la imatge, que representa l’índex de connectivitat de les cobertes forestals (boscos i matollars), els colors verds ens mostren que aquestes cobertes estaven molt connectades als  sectors nord i oest de la zona afectada pel foc, dominades per grans clapes de bosc i matolls, i menys connectades als sectors sud i sud-occidental.

La connectivitat és una mesura del grau de connexió entre les diverses clapes d’un hàbitat determinat. La connectivitat depèn directament de la mida de les clapes i de la proximitat entre elles, però també de l’existència d’hàbitats similars entre clapes. Així, per exemple, dues clapes de bosc enmig de conreus llenyosos estaran més ben connectades  que si estiguessin envoltades de carreteres o de conreus herbacis.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Notícies
Adriana Clivillé

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

El crític resultat de la guerra que viu Síria des del 2011 és la destrucció sostinguda de massa forestal, sobretot a la serralada nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub és primera autora de l’article científic que ho analitza.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia