Un nou article científic publicat per membres del CREAF, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles, desvela que quan un bosc és atacat per determinats fongs, durant un episodi de sequera, es multiplica la seva mortalitat forestal. L’article explica quines són les dues classes de fong que es beneficien de les situacions de sequera i com aquests colonitzen i maten els arbres per manca d’aliment o per manca d’aigua.
Ecòlegs del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona, experts en sequera, i ecòlegs de la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles (Sveriges lantbruksuniversitet), experts en fongs forestals, han unit els seus coneixements i han vist que quan determinats fongs ataquen un bosc durant un episodi de sequera s’augmenta i accelera la mort dels arbres col·lonitzats. El treball publicat a la revista New Phytologist analitza els efectes dels fongs sobre els sistemes de transport i emmagatzematge d’aigua i carboni dels arbres, i descriu quins tipus de fongs són més o menys perillosos en un escenari de sequera severa.
Fins ara se sabia que les plagues i altres patògens forestals contribuïen al procés de mortalitat forestal en condicions de sequera. “Molts insectes, per exemple, ataquen arbres debilitats per l’eixut, accelerant-ne la mort”, comenta Jordi Martínez-Vilalta, investigador del CREAF i professor de la UAB . Tot i això, el paper dels fongs patògens, malgrat estar presents a gairebé tot el planeta, era molt menys conegut.
Uns fongs els maten d’inanició i uns altres els provoquen embòlies
Aquest treball de revisió ha identificat dos grups de fongs especialment perillosos pels boscos en condicions de sequera. Per una banda els fongs necrotrofs que s’alimenten del carboni i nutrients de les cèl·lules mortes. Aquests fongs danyen el teixit dels arbres que transporta els carbohidrats, a la vegada que desencadenen una resposta defensiva molt important per part de l’arbre. Aquesta resposta es basa en invertir molts sucres en produir substàncies defensives. Tot sumat, els aboca cap a una mort per inanició. I per altra banda hi ha els fongs vasculars, uns fongs que colonitzen els conductes del sistema hidràulic dels arbres, provocant que es bloquegi el pas de l’aigua i afavorint la formació d’embòlies en condicions de sequera intensa. A casa nostra tenim exemples d’ambdós tipus de fongs: el xancre del castanyer (Cryphonectria parasitica) està causat per un necrotrof, i la grafiosi dels oms (Ceratocystis novo-ulmi) està provocada per un fong vascular.
Altres fongs com els biotròfics, que s’alimenten de cèl·lules vives de les fulles, no suposen un perill addicional en cas de sequera severa perquè ells mateixos pateixen els efectes de la manca d’aigua i no proliferen.
Si no s’adopta una gestió silvícola adequada a la malura, l’efecte sinèrgic del xancre i la sequera podria comportar la desaparició del castanyer d’aquelles àrees afectades
“Tenir en compte la interacció entre els fongs patògens i el procés de mortalitat dels arbres millorarà la nostra capacitat de predir quins boscos, i en quines condicions, es veuran afectats per episodis de mortalitat a mesura que les condicions climàtiques vagin esdevenint més seques”, comenta Jonàs Oliva, de la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles.
Sobre el terreny, segons comenta Josep Maria Riba, expert en plagues forestals, ja estem observant l’impacte d’aquestes interaccions: “Estem observant que els continus episodis de sequera causats pel canvi climàtic estan fent més vulnerables els castanyers davant del xancre. Els castanyers pateixen atacs de xancre cada cop més severs i en condemnen les seves poblacions”.
Referència de l’article
Oliva, J., Stenlid, J. and Martínez-Vilalta, J. (2014), The effect of fungal pathogens on the water and carbon economy of trees: implications for drought-induced mortality. New Phytologist, 203: 1028–1035. doi: 10.1111/nph.12857
