Search

Les fonts del Mediterrani s’assequen i moltes deixen de rajar aigua a Catalunya

Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.
Font del Sot, Dosrius. Autoria: Galdric Mosoll, CREAF.

Una recent revisió científica publicada a Global Change Biology i liderada pel CREAF, alerta que les fonts de la regió mediterrània s’assequen. Una dada preocupant, ja que, malgrat ser infraestructures petites, són punts calents de biodiversitat i acullen multitud d’espècies, com algunes molses, amfibis i crustacis, amb uns nivells d’endemismes inusualment elevats. Entre les causes, els autors assenyalen les onades de calor continuades i els episodis de sequera, afegit a la contaminació de l’aigua que provoquen l’agricultura i ramaderia intensives, els microplàstics o els fàrmacs. Per demostrar el risc real que sofreixen, la publicació recull els resultats d’una recerca que revela que el 46,2% de 31 fonts a Catalunya s’han assecat des que van començar a fer seguiment al 2013. “Això ens dona pistes del que pot estar succeint a altres llocs”, alerta Marcos Fernández-Martínez, investigador ERC en el CREAF, primer autor de la publicació i coordinador del cas d’estudi.

“El clima mediterrani es caracteritza per ser àrid i amb poques precipitacions. Per tant, les fonts representen petits oasis humits que, normalment, es troben dispersos en el paisatge i aïllats entre si”.

MARCOS FERNÁNDEZ-MARTÍNEZ, investigador ERC en el CREAF i també de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

“El clima mediterrani es caracteritza per ser àrid i amb poques precipitacions. Per tant, les fonts representen petits oasis humits que, normalment, es troben dispersos en el paisatge i aïllats entre si”, explica Fernández-Martínez. Això precisament facilita que hi hagi un alt nombre d’espècies endèmiques -úniques d’una o poques fonts-. Alguns exemples típics són la molsa formadora de pedra tosca Palustriella commutata, el gripau llevador comú Alytes obstetricans, l’hepàtica Apopelia endiviifolia o diverses espècies de crustacis. “El problema és que quan s’assequen, aquestes comunitats desapareixen amb elles. A Catalunya, per exemple, ja hem observat que han desaparegut alguns ecosistemes fontinals al Montseny, com ara la Font de les Nàiades o al Maresme la Font del Ferro, entre d’altres”, explica Fernández-Martínez.

A més de la riquesa que habita les fonts, també hi constitueixen refugis climàtics on els animals acudeixen per protegir-se de la calor, beure aigua o reproduir-se. S’observen des de cérvols o ocells que s’hidraten, a salamandres, que cerquen un ambient fresc, o larves de gripaus que necessiten l’aigua per créixer. “Amb el canvi climàtic aquesta funció és cada vegada més necessària”, comenta Fernández-Martínez.

Ingestigadors del CREAF i socis de l’ICHN es coordinen per avaluar la qualitat i biodiversitat dels ecosistemes fontinals a Catalunya. Font: Galdric Mossoll.

Situació crítica a Catalunya

Les dades del cas d’estudi pertanyen al projecte Fonts que coordina l’ICHN en col·laboració amb el CREAF. Des de 2013 totes dues entitats van començar a analitzar l’estat de les fonts localitzades a la Serralada Litoral Catalana. Al 2023, van constatar que, comptant totes les 31 fonts que havien començat a estudiar l’any 2013, s’havia experimentat una reducció del 92% en el cabal d’aigua i pràcticament la meitat ja n’estaven seques. L’equip que n’ha fet el seguiment identifica tres factors. D’una banda, els episodis de sequera de 2021-2022, ja que durant aquests anys va ploure un 30% menys en comparació amb el període 2011-2012. Un altre factor important és que la temperatura ha augmentat de mitjana un 0,6 °C en aquesta última dècada, la qual cosa provoca que l’aigua s’evapori més. A més, algunes d’elles es troben abandonades, de manera que els conductes s’embussen i no pot arribar l’aigua de l’aqüífer. “A això hem d’afegir-li la contaminació. Per exemple, els conreus intensius empren fertilitzants, herbicides i insecticides, alguns dels quals passen a través del sòl i arriben als aqüífers, que són els que proveeixen d’aigua a les fonts”, explica Estela Romero, investigadora del CREAF i de la UB i co-autora de l’article.

“A la primavera de 2023 vam començar una nova recerca per fer seguiment a llarg termini d’altres 32 fonts de Catalunya”, hi afegeix Fernández-Martínez.

“La contaminació també afecta a la qualitat de l’aigua. Per exemple, els conreus intensius empren fertilitzants, herbicides i insecticides, alguns dels quals passen a través del sòl i arriben als aqüífers, que són els que proveeixen d’aigua a les fonts”.

ESTELA ROMERO, investigadora del CREAF i de la Universitat de Barcelona.

Mesures per conservar i restaurar

Per a recuperar les fonts i la vida que acullen, la recerca inclou diverses propostes. Una de les solucions passa per restaurar i mantenir el cabal d’aigua de les que encara funcionen; per exemple, retirant les cues de guilla que colonitzen els conductes per facilitar que l’aigua mani de nou. Una altra de les mesures és retornar a la font al seu estat natural, particularment en aquelles que ja no s’utilitzen; això implica potenciar la vegetació als voltants, permetre que l’aigua es filtri per les canonades per a crear petits tolls o crear murs de pedra perquè els amfibis puguin protegir-se de la calor. “En aquest procés de restauració també és important no retirar plantes i molses, sinó deixar que es desenvolupin lliurement”, explica Fernández-Martínez. Per últim, els autors demanen que també s’han d’incloure mesures que protegeixin l’ecosistema fontinal per part de les administracions estatals i regionals. 

“En aquest procés de restauració també és important no retirar plantes i molses, sinó deixar que es desenvolupin lliurement”,explica Fernández-Martínez. 

El treball el signen 17 especialistes de diverses entitats que han analitzat el valor de l’ecosistema fontinal i les amenaces a les quals s’enfronten en països europeus com Espanya, Itàlia o Portugal, però també altres zones com ara Califòrnia (els EUA), Xile central, la regió del Cap Occidental (Sud-àfrica) o el sud-oest d’Austràlia. Les institucions que hi han participat són catalanes i espanyoles, com la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, la Universitat de Vigo, l’IDAEA-CSIC, BioSciCat, l’IRTA, la Universitat Miguel Hernández d’Elx, i internacionals, com la Universitat de Bolonya, Universitat de Porto i la Universitat de Ciències Aplicades de Zurich.

Article de referència: Fernández-Martínez, M., Barquín, J., Bonada, N., Cantonati, M., Churro, C., Corbera, J., Delgado, C., Dulsat-Masvidal, M., García, G., Margalef, O., Pascual, R., Peñuelas, J., Preece, C., Sabater, F., Seiler, H., Zamora-Marín, J.M. & Romero, E. 2024. Mediterranean springs: Keystone ecosystems and biodiversity refugia threatened by global change. Global Change Biology, 30(1):e16997. https://doi.org/10.1111/gcb.16997

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Estany d'alta muntanya a Andorra. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
CREAF

Arrenca una expedició per cartografiar la biodiversitat invisible dels llacs pirinencs

La regió dels Pirineus està experimentant un índex d’escalfament superior a la mitjana mundial, fet que la converteix en un observatori crític per als impactes del canvi climàtic. Un equip científic ha iniciat esforços conjunts per cartografiar la biodiversitat dels microorganismes que viuen sota la superfície de 300 llacs diferents dels Pirineus.

Mortalitat de roures causada per l’onada de calor de 2003 al centre de França. Autor: Francisco Lloret
Notícies
Francisco Lloret

Un passeig per la resiliència

En ecologia, el concepte de resiliència s’utilitza sovint per analitzar com es recupera un ecosistema afectat per una pertorbació, com ara un incendi. Aquesta idea aparentment senzilla comporta importants dificultats a l’hora de ser analitzada.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia