Segons un estudi liderat pel CSIC, l’efecte de les sequeres passades podria constituir-se com un indicador clau per predir el risc de mortalitat en els arbres. L’estudi utilitza els anells de creixement dels arbres per comparar la resposta a sequeres d’arbres morts i supervivents.

Un equip científic internacional, liderat per la investigadora de l’Estación Experimental de Zonas Áridas (CSIC) Lucía DeSoto, demostra que els anells dels arbres ens ajuden a predir el risc que els arbres morin durant un episodi de sequera, un fenomen cada vegada més freqüent per culpa del canvi climàtic. En els anells dels arbres queda registrat si els arbres han patit els efectes de sequeres en el passat i no han estat capaços de recuperar-se plenament (arbres poc resilients). L’estudi, en què ha col·laborat Jordi Martínez, investigador de l’CREAF i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, posa de manifest que precisament aquests arbres “tocats” pels anys més secs són els que tenen més risc de morir durant una sequera. Aquesta relació, aparentment òbvia, mai s’havia demostrat fins al moment de manera global.

Els anells dels arbres ens ajuden a predir el risc que els arbres morin durant un episodi de sequera

La resiliència és la capacitat que té un organisme de mantenir-se en funcionament durant i després d’un esdeveniment d’estrès (una sequera o un incendi, per exemple). Aquesta capacitat es pot mesurar retrospectivament en els anells de creixement dels arbres. Per mesurar la resiliència es compara l’anell de creixement que es forma durant l’any de la sequera amb els creixements dels anys anteriors i posteriors a cada arbre. Aquesta comparació indica com va ser la seva resistència durant l’esdeveniment d’estrès, així com la seva recuperació.

En l’estudi s’han comparat els anells d’arbres que cohabitaven en un mateix bosc, alguns morts i altres supervivents a una sequera. S’han mostrejat més de 3500 arbres de 22 espècies, en 118 boscos de diferents regions de la planeta.

Diferències entre frondoses i coníferes

D’altra banda, els resultats demostren que hi havia diferències entre els dos grans grups d’espècies arbòries. Per a les frondoses, la resistència immediata a una sequera era el més decisiu, aquelles amb més risc de mortalitat eren les que havien estat menys resistents a l’impacte immediat de la sequera. En canvi, en les coníferes, la capacitat de recuperar-se d’una sequera era el que més marcava la seva futura resistència a una altra sequera.

“La resiliència a les sequeres passades podria constituir-se com un indicador clau per predir el risc de mortalitat dels arbres. D’aquesta manera, mesurar la resiliència en els anells podria ser una prometedora eina per identificar senyals primerenques de mortalitat i millorar la nostra capacitat per pronosticar el decaïment dels boscos en climes futurs”, comenta DeSoto.

“Els resultats d’aquest treball suposen un gran avenç de cara a la urgent necessitat de preservar els boscos davant el canvi climàtic, particularment amenaçats per l’increment de la temperatura i l’augment de freqüència i intensitat dels períodes secs”, comenta Jordi Martínez des de el CREAF.

Els arbres "tocats" pels anys més secs són els que tenen més risc de morir durant una sequera

Aquest estudi ha estat realitzat en el marc d’un projecte finançat per un contracte Marie Skłodowska-Curie (H2020-MSCA-IF, No.797188) i amb l’ajuda European Cooperation in Science and Technology (COST Action, FP1106 STReESS). Aquest treball liderat des de la EEZA-CSIC és producte de la col·laboració entre investigadors espanyols de l’IPE-CSIC, CREAF, CIFOR-INIA, BC3, U. Valladolid, U. Pablo d’Olavide e internacionals d’institucions a França, Alemanya, Països Baixos, Suïssa, Grècia, Finlàndia, Sèrbia, Eslovènia, Romania, Israel, Rússia, Argentina i EUA.

Article de referència

DeSoto et al., 2020. “Low growth resilience to drought is related to future mortality risk in trees“. Nature Communications 11: 545. doi: 10.1038/s41467-020-14300-5