Search

La Generalitat i el CREAF es coordinen per una gestió sostenible dels boscos catalans  

Paisatge en mosaic a Mosqueroles, Barcelona. Font: Gerard Albanell a Unsplash.
Paisatge en mosaic a Mosqueroles, Barcelona. Font: Gerard Albanell a Unsplash.

Aquest 2 de novembre el CREAF ha rebut una delegació de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, encapçalada per la Directora General, l’Anna Sanitjas, que va venir acompanyada del Sr. Joaquim Rodríguez, Responsable d’Ordenació Forestal; i del Sr. Enric Vadell, Subdirector General de Boscos. Per part del CREAF hi van assistir el seu Director, en Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores de l’àmbit forestal, alguns dels quals col·laboren regularment amb la Direcció General.  En aquesta trobada, el CREAF i la Direcció General van repassar els diversos objectius i projectes que comparteixen.  

Joan Pino

“Cal superar clixés del passat per tal d’aprofundir en les diverses accepcions del concepte de gestió forestal “

ANNA SANITJAS, directora de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi i JOAN PINO, director del CREAF.

Desprès d’una ràpida visita per les instal·lacions, el director del CREAF ha fet una presentació del centre i de la recerca que es duu a terme relacionada amb l’ecologia i la gestió forestals

Com a frontissa entre la recerca i la gestió, Francisco Lloret ha dibuixat una imatge mental del centre molt apropiada: “El CREAF té una estructura que li permet adaptar la transferència del coneixement a les diferents necessitats de les administracions públiques”. 

Per la seva banda, la Directora general ha informat que “els objectius de la Direcció General busquen augmentar la superfície ordenada de massa forestal, tant pública com privada”. Concretament, ens ha dit que la DG se centra en: (1) adaptar els boscos al canvi climàtic, (2) fer una gestió forestal sostenible i (3) garantir la provisió de materials, especialment de fusta. 

Han coincidit en la necessitat d'aprofundir les diverses accepcions del concepte de gestió forestal i de generar un discurs ecosocial sobre els boscos i els seus serveis ecosistèmics.

En donar pas a un debat sobre la gestió dels boscos catalans davant els reptes socioecològics, Sanitjas ho té clar: el coneixement ens serveix per prendre decisions. Amb la il·lusió d’establir unes línies de treball conjuntes, els i les assistents han coincidit en la necessitat de superar clixés del passat com ara la dicotomia entre conservació i gestió, o entre món rural i món urbà,. També han coincidit en la necessitat d’aprofundir les diverses accepcions del concepte de gestió forestal i de generar un discurs ecosocial sobre els boscos i els seus serveis ecosistèmics. En aquest sentit, Javier Retana destaca un deute pendent: traslladar a la societat la importància del bosc més enllà dels incendis i la sequera. 

Trobada entre el CREAF i la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi. D’esquerra a dreta: Lluís Comas, Francisco Lloret, Javier Retana, Jordi Vayreda, Joan Pino, Mariona Ferrandiz, Anna Sanitjas, Enrique Doblas, Joaquim Rodríguez, Josep Ma. Espelta i Enric Vadell. Font: CREAF. 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia