Search

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.

Sense treva. Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència en tota regla que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal, on havia viatjat per a un intercanvi científic. “El fum dels incendis va arribar a cobrir la ciutat durant diverses setmanes. Tots els col·legues canadencs amb qui en parlava m’insistien de la gravetat de la situació que es va viure aquest estiu i de com aquests incendis eren un fenomen sense precedent al país”. Aquí, a la península ibèrica, la realitat dels boscos també és preocupant. “Algunes comunitats forestals que s’han cremat els últims anys ja no s’estan recuperant”. La impactant afirmació de Gerard Codina ho posa de manifest. Quines són les causes darrere d’aquesta preocupant tendència? Podríem dir que aquest és el vibrant dia a dia del qui, quan tot just havia començat la tesi doctoral al CREAF, li van atorgar la ‘Beca Impulsa Barraquer’ per catalitzar encara més la seva recerca. Com a persona que he començat en la investigació, és molt il·lusionant i motivador que el projecte que estic fent interessi. Sobretot en un moment en què dedicar-s’hi té tantes limitacions”, confessa amb un somriure tímid però encisador.

La seva tesi, vinculada al projecte RESIBIO, la treballa colze a colze amb l’Enric Batllori, investigador de la UB, i Francisco Lloret, investigador del CREAF i catedràtic de la UAB. Té com a objectiu principal entendre la influencia del clima en la resiliència de les espècies vegetals i trobar el moment crític en que la capacitat de recuperació dels boscos mediterranis arriba a un punt de no retorn quan pateix una gran pertorbació -com és un incendi. I ens fa un ‘spoiler’, en la majoria dels casos té un impacte brutal.

Pins cremats en l’incendi de Portbou. Imatge: Gerard Codina.

Del jardí de l’àvia a la recerca

Plantes, insectes, jardineria. La seva afició per la natura ve de lluny, des que passava moltes hores a casa de la seva àvia, una apassionada de la jardineria i les plantes. “Cada tarda, després de l’escola, passava el temps jugant al jardí, ajudant-la a cuidar les plantes i explorant, buscant insectes i aprenent d’ella”. Un llinatge que, sembla, el va portar a estudiar el Grau de Ciències Ambientals a la UAB i, més tard, el màster de biodiversitat de la UB amb especialització en biologia de la conservació. Allà, va descobrir amb més detall l’ecologia i va voler dedicar el seu treball final de màster al clima i l’ecologia forestal en boscos d’alta muntanya. El va tutoritzar l’Enric Batllori quan era investigador del CREAF i així va ser com va conèixer el centre.
Abans d’iniciar el seu recorregut al CREAF, en Gerard es dedicava a la conservació i de la gestió, però confessa que la via de la recerca era un camí que sempre havia romàs latent i no volia descartar. Quan va obrir-se-li l’oportunitat d’un doctorat, no s’ho va pensar dues vegades.

“La possibilitat de fer recerca mai no la vaig descartar i, quan se’m va obrir la porta, ho vaig entomar amb molta il·lusió”.

GERARD CODINA, investigador pre doctoral del CREAF.

Paral·lelament a la seva tasca com a investigador, el seu temps també el dedica a participar en seguiments de fauna, com ara el projecte orenetes de l’ICO, el de poblacions de libèl·lules com a indicadores de l’estat ecològic d’alguns entorns naturals i el de la població de la tortuga de rierol.

Desxifrar la resiliència dels boscos davant dels incendis

Com s’estudia la resiliència dels boscos? Hi ha diferents maneres de mesurar la resiliència, de fet és un debat i ara mateix és un tema que s’estudia molt perquè és necessari en l’actual context de crisi climàtica. En el cas dels incendis, que és el que ens ocupa, en Gerard la defineix com la capacitat que té una comunitat vegetal de tornar al seu estat original després. Concretament, la resiliència ens ajuda a desxifrar la influència que té el clima davant d’aquest impacte en diferents comunitats vegetals, i en situacions climàtiques també diverses.
Per fer-ho, l’equip on participa el Gerard Codina utilitza la informació disponible als Inventaris Forestals Nacionals, que proporcionen dades cronològiques de diferents parcel·les forestals distribuïdes per tot Espanya. Amb això poden veure com eren aquests boscos en el passat, com van ser afectats pel foc i quin és el seu estat actual. A partir d’aquestes dades, el Gerard calcula la resiliència d’aquests boscos i la relaciona amb diferents variables ambientals de cada localitat, com ara el clima abans i després de l’incendi, les característiques del sòl, entre d’altres.

Treball de camp del projecte RESIBIO. Imatge Gerard Codina

En la regió mediterrània els incendis formen part de les dinàmiques ecològiques del mateix ecosistema. En Gerard confessa que en molts casos són clau pel seu bon funcionament, de fet veiem que afavoreixen les successions de moltes comunitats forestals que també són naturals d’aquesta regió, com per exemple, en boscos de pins després d’un incendi es poden veure afavorides espècies com per exemple els roures i les alzines. Si bé hem de ser conscients que amb el canvi climàtic hi ha alteracions en el comportament dels mateixos incendis.

Els incendis poden augmentar la seva severitat i la seva freqüència, i és el que estem veient. Aquesta capacitat que tenen els boscos mediterranis, que en principi estan adaptats als incendis, pot ser insuficient.

“Poden augmentar la seva severitat i la seva freqüència i és el que estem veient. Aquesta capacitat que tenen els boscos mediterranis, que en principi estan adaptats als incendis, pot ser insuficient. I també la interacció entre les diverses pertorbacions que ens trobem, com per exemple la sequera. Aquests boscos no només han de fer front a una pertorbació, sinó a dues que, a més a més, són molt intenses”, afirma.

Traspassar fronteres i viatjar al Canadà

Sense adonar-se’n, les seves paraules revelen una set de coneixement insaciable i el desig de portar la seva recerca més enllà de les fronteres mediterrànies es fa tangible en cadascuna de les seves expressions. Ho comprovem quan ens explica la seva experiència al Canadà. Va anar-hi l’estiu passat i va poder establir una valuosa col·laboració amb els serveis forestals i l’equip d’especialistes locals de la Universitat de Montreal. Allà els boscos i el clima són molt diferents, però la problemàtica és compartida. Han treballat de valent per començar a desenvolupar noves aproximacions que permetin entendre com responen els boscos i els diferents tipus de vegetació davant del foc, i que poden ser de gran interès en la gestió forestal. Tal com en Gerard destaca, és una retroalimentació molt positiva per aprendre noves metodologies i maneres de treballar que enriqueixin ambdós centres.
La seva valoració no pot ser més encoratjadora: “Les eines generades seran de gran rellevància, sobretot en l’àmbit de la gestió, perquè s’anticipen als impactes del canvi climàtic als boscos, implementant estratègies per contribuir a conservar aquests ecosistemes i evitar la seva pèrdua i degradació”. Casualitat o no, aquesta experiència al Canadà va culminar d’una manera encara més immersiva, perquè va poder viure de primera mà els efectes devastadors dels incendis forestals de l’estiu passat.

Quan parlem del futur amb el Gerard, tot i que es mostra reticent a fer especulacions, pensa en gran i sense pors. Però sempre amb un denominador comú: treballar per conservar i protegir la natura. 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia