Search

Gestionar els boscos europeus no frenarà l’escalfament global

La llum del sol entra en un bosc de coníferes
La llum del sol entra en un bosc de coníferes

 Aude Valade, investigadora del CREAF, i l’equip internacional de l’estudi publicat a Nature recomanen fer una gestió forestal orientada a mantenir els serveis ambientals que ens aporten els boscos a nivell ecològic, social i cultural, i no a refredar el planeta, com es preveia fer per complir amb l’Acord de París.

La llum del sol entra en un bosc de coníferes
La llum del sol entra en un bosc de coníferes

L’Acord de París inclou el compromís de gestionar els boscos de forma sostenible com una estratègia per alentir l’escalfament global. Podem gestionar un bosc perquè sigui més actiu, creixi més i necessiti absorbir més CO2 de l’atmosfera per fer la fotosíntesi. Segons el que es creia fins ara, si els boscos absorbeixen més CO2, els nivells d’aquest gas a l’atmosfera disminuiran o, com a mínim, es mantindran. No obstant això, un nou estudi publicat avui a la prestigiosa revista Nature ha descobert que gestionar els boscos europeus amb aquest objectiu no té efectes significatius sobre el clima. L’equip de recerca internacional en què ha participat l’Aude Valade, investigadora del CREAF amb una beca Marie Skłodowska-Curie, ha millorat un model molt complex per calcular la quantitat de carboni, energia i aigua que és atrapada o alliberada segons el tipus de gestió forestal que es fa.

Mitjançant aquest model s'han comparat tres estratègies de gestió forestal que representen les diferents visions de gestió forestal que es duen a terme per mitigar el canvi climàtic a Europa.

Cap opció permet arribar a les tres metes que es planteja l’Acord de París per frenar el canvi climàtic: maximitzar el segrest de carboni, augmentar la llum solar que els boscos reflecteixen cap a l’espai i reduir la temperatura propera a la superfície

Més fred o més fusta? El dilema a Europa

Una gestió orientada a captar el màxim carboni de l’atmosfera requeriria convertir boscos caducifolis en boscos de coníferes i augmentar la proporció de boscos sense gestió. Amb el nou model computacional, l’equip ha calculat que aquesta opció aconseguiria retirar 7 Pg de carboni de l’atmosfera cap a l’any 2100, més del doble que si ho deixem com està actualment. Si ens centrem només en aquests termes és obvi que retirar aquesta quantitat de carboni de l’atmosfera podria “refrescar” el ambient. No obstant això, Aude Valade explica que “si canviem els caducifolis per coníferes podem millorar la capacitat de segrestar CO2, però això també pot provocar altres canvis paral·lels, com fer canviar el microclima del bosc, modificar la velocitat del vent, la humitat ambiental, la formació de núvols i l’albedo, el percentatge de radiació que és capaç d’absorbir un bosc segons el color de la seva superfície”. Així doncs, aquest model de gestió forestal portaria conseqüències més enllà del segrest de carboni que “escalfarien” l’ambient i que deixarien el comptador pràcticament a zero, ni més fred ni més calent. A més, tindríem un 12% menys de producció de fusta, segons el model.

Un bosc caducifoli Autor: Lluís Comas
Un bosc caducifoli Autor: Lluís Comas

D’altra banda, una gestió orientada a refredar la superfície de la terra, que requeriria convertir boscos de coníferes en boscos de caducifolis i augmentar la proporció de boscos gestionats com a bosc baix, donaria un petit refredament de 0,3ºC a la primavera a Escandinàvia i als Alps. Tot i això, l’efecte no seria prou fort com per notar-se a nivell global. Així mateix, seria una opció que reduiria el 25% la fusta disponible.

En el cas que es decidís fer una gestió forestal per augmentar l’albedo caldria convertir els boscos de coníferes en boscos caducifolis i reduir la proporció de boscos gestionats com a bosc alt. Això ajudaria a reflectir més radiació solar, però no hi hauria cap efecte perquè canviaria la formació de núvols, la humitat de l’atmosfera i la circulació del vent i quedaria encara més calor a la superfície. A més, el CO2 segrestat seria el mateix que el que es segresta amb una gestió com l’actual i hi hauria un 30% menys de producció de fusta.

Els resultats demostren que la gestió sostenible dels boscos aporta uns beneficis sobre el clima, però aquests són modestos i locals.

Per tant, els autors suggereixen que la gestió forestal a Europa en les pròximes dècades no ha de prioritzar els efectes sobre el clima, sinó centrar-se en adaptar els boscos al canvi climàtic perquè siguin capaços de seguir-nos proveint dels serveis i béns que ens aporten a nivell ecològic, social i cultural.

 

Article: Luyssaert, S., Marie, G., Valade, A., Chen, Y.-Y., Njakou Djomo, S., Ryder, J., Juliane, O., Naudts, K., Lansø, A.S., Ghattas, J., & McGrath, M.J. (2018). Tradeoffs in using European forests to meet climate objectives. Nature, http://dx.doi.org/10.1038/s41586-018-0577-1

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Finca Planeses a la Garrotxa (Catalunya), on s'implementa l'agricultura i ramaderia regeneratives. Autoria: Galdric Mossoll.
Notícies
Angela Justamante

L’ús extensiu del territori és la millor estratègia per a revertir el despoblament rural i protegir la natura

Espanya, segons dades de l’INAP, ha perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Davant d’aquest escenari, un dels grans objectius de la política actual ha estat revertir aquesta situació. Tot i això, en un moment de crisi de biodiversitat, fer retornar gent a l’entorn rural pot ser vist com una amenaça per la conservació de la natura.

Autoria: imatge CC0, Pixabay.
Notícies
Anna Ramon

La biodiversitat d’arbres protegeix el bosc d’una primavera prematura

Un equip científic internacional amb participació del CREAF i el CSIC ha publicat recentment un article a Nature Climate Change on explica que la biodiversitat protegeix els boscos d’una sortida de les fulles prematura perquè els boscos més diversos són menys sensibles a l’augment de la temperatura. 

A Catalunya, la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes, com són les pinedes, i en espais naturals protegits; un 70% concretament. Il·lustració: CC-By-NC 2024 CREAF - Alba Mas
Notícies
Veronica Couto Antelo

El 70% de la silvopastura de Catalunya té lloc dins d’espais protegits 

Silvodivers conclou que la silvopastura es dona sobretot en boscos de coníferes i el 70% en espais naturals protegits. Els ramats catalans acostumen a ser d’un sol tipus d’animal, practiquen la pastura dirigida i l’animal més utilitzat és la cabra.  

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia