Search

La guerra de Síria ha aniquilat el 19% dels boscos del país, equivalent a tota l’àrea metropolitana de Barcelona

Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.
Angham Daiyoub, enginyera forestal i investigadora doctoral. Imatge: Angham Daiyoub.

El conflicte bèl·lic que viu Síria des de l’any 2011 ha aniquilat el 19,3% de la coberta forestal del país en 9 anys, fet que suposa 63.700 hectàrees del seu territori. Aquesta superfície és equivalent pràcticament a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. La pèrdua de massa boscosa que ha patit el país de l’Orient Mitjà durant la guerra té bàsicament dos orígens: l’escalada constant de bombardejos d’artilleria i l’efecte del gran nombre de persones desplaçades internament, que es calcula que puja a 6 milions. Les conseqüències són, per una banda, que les explosions i els atacs provoquen incendis forestals difícils d’extingir en un context bèl·lic i, de l’altra, que l’enorme quantitat de persones desplaçades depèn de la tala d’arbres per fer foc per escalfar-se i cuinar, donada la dificultat per accedir a altres fonts denergia. A més, la situació afavoreix el comerç il·legal vinculat a la fusta com a forma de subsistència.

Un altre dels resultats de l’estudi és que la proximitat de les zones boscoses a les carreteres, els camps de refugiats i els assentaments urbans ha estat un dels impulsors clau de la desforestació.

Un altre dels resultats de l'estudi és que la proximitat de les zones boscoses a les carreteres, els camps de refugiats i els assentaments urbans ha estat un dels impulsors clau de la desforestació.

Aquestes són les principals conclusions de l’article War and Deforestation: Using Remote Sensing and Machine Learning to Identify the War-Induced Deforestation in Syria 2010–2019, del que és primera autora la investigadora predoctoral del CREAF Angham Daiyoub, d’origen sirià. També hi han intervingut l’investigador Pere Gelabert (Universitat de Lleida) i les investigadores Sandra Saura-Mas (CREAF i Universitat Autònoma de Barcelona) i Cristina Vega-Garcia (Universitat de Lleida i el CTFC).

Per fer aquest estudi l’equip de recerca va utilitzar imatges Landsat i PALSAR amb 25 m de definició que van permetre diferenciar entre zones boscoses i no boscoses. La desforestació es va detectar mitjançant tècniques daprenentatge automàtic amb models d’anys anteriors i amb la cartografia anual d’aquestes àrees. A Síria, on els mètodes de camp són difícils d’aplicar per les condicions de guerra, la teledetecció mitjançant imatges de satèl·lit és un instrument adequat per analitzar l’impacte del conflicte sobre el paisatge.

(A) Mapa que mostra l'abast de la desforestació entre el 2010 i el 2019, destacant les zones de pèrdua forestal. (B) Gràfic que il·lustra les tendències de les zones forestals i no forestals entre el 2010 i el 2019, mostrant els canvis al llarg de la dècada. Imatge: Angham Daiyoub.
(A) Mapa que mostra l’abast de la desforestació entre el 2010 i el 2019, destacant les zones de pèrdua forestal. (B) Gràfic que il·lustra les tendències de les zones forestals i no forestals entre el 2010 i el 2019, mostrant els canvis al llarg de la dècada. Imatge: Angham Daiyoub.

Així, l’anàlisi de dades revela una pèrdua sostinguda de massa forestal, concentrada sobretot a la serralada costa-muntanya de la zona nord-est i al voltant de Damasc –la capital ubicada al sud del país–, amb conseqüències ambientals i humanitàries a llarg termini. La taxa més alta de desforestació es va observar entre el 2010 i el 2015, durant els quals la coberta forestal total va caure un 11,5% (o 37,9 mil hectàrees). Durant el període 2015-2018 també es va observar una disminució gradual però constant, fet que va representar una reducció acumulada de la superfície forestal del 7,8%.

Per contra, abans d’esclatar la guerra, el país registrava taxes anuals positives de creixement forestal, segons el Syrian Monitoring of Agricultural Resources. La FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, informa d’un augment de 119.000 hectàrees de coberta forestal del país a la dècada prèvia a la guerra, atribuït sobretot a campanyes de recuperació forestal impulsades pel govern.

Angham Daiyoub, ingeniera forestal e investigadora doctoral. Imagen: CREAF.

“Els conflictes armats i les guerres són factors clau de canvis paisatgístics provocats per la humanitat degut principalment a la destrucció del bosc, però també a la pol·lució i l’abocament de petroli”.

ANGHAM DAIYOUB, enginyera forestal i investigadora doctoral al CREAF.

“Demanem als governs que apliquin lleis i normatives estrictes per protegir els boscos i combatre les activitats il·legals de tala”, reclama Daiyoub. “És crític per preservar i restaurar els boscos, promoure la sostenibilitat mediambiental i garantir el benestar tant de les poblacions desplaçades com de les comunitats locals”. A Síria, tal com recorda la investigadora, més de 13 milions de persones van necessitar assistència i més de 5 milions van emigrar.

Desforestació i guerra

El treball científic estudia en profunditat la relació entre desforestació i els factors lligats a la guerra i les armes, com les explosions o els camps de refugiats, ja que en esclatar la guerra a Síria al voltant d’1,4 milions de persones van fugir cap a la costa , on es troba el 90% dels boscos del país. En aquest sentit, la difícil supervivència a les zones no urbanes i l’absència de guàrdies i supressió de les lleis de preservació ambiental genera una gran dependència dels boscos en aquestes situacions. Així, hi ha unes causes directes d’aquesta desforestació, on els arbres es talen per obtenir fusta com a font addicional d’ingressos i com a combutible, en forma de llenya per escalfar-se i cuinar.

Un bosc del nord-oest de Síria. Imatge: Angham Daiyoub.
Un bosc del nord-oest de Síria. Imatge: Angham Daiyoub.

De fet, els resultats van mostrar que la majoria de les àrees desforestades estaven molt a prop de carreteres, a uns 0,04 i 0,39 Km d’aquestes vies de comunicació i que la probabilitat de desforestació era més gran a les àrees ubicades més a prop dels camps de refugiats. Per contra, es va comprovar que la majoria de les àrees desforestades estaven més lluny de les zones urbanes entre 12,6 i 30 Km. Aquest fet s’explica perquè les carreteres faciliten la connectivitat, i l’accés als recursos forestals per poder realitzar la venda als mercats locals de fusta i els assentaments urbans. En el cas dels camps de refugiats la fusta és un element clau per escalfar-se i poder cuinar.

Així mateix, l’estudi determina les causes indirectes que ha provocat la desforestació, és el cas dels incendis i les explosions. Segons els resultats, els incendis forestals van ser responsables del 23,4% de la pèrdua de coberta forestal, principalment al nord-oest. Més del 50% de la desforestació es va produir a zones afectades per explosius d’alta intensitat.

Els bombardejos i la producció de carbó també van provocar incendis forestals i desforestació a la zona estudiada. 

Els bombardejos i la producció de carbó també van provocar incendis forestals i desforestació a la zona estudiada. Durant el conflicte, el bosc pot ser una font addicional d’ingressos per a les comunitats locals, en un moment d’absència de guàrdies i supressió d’aplicació de les lleis de preservació ambiental. Així mateix, la difícil supervivència dels i les habitants de les zones no urbanes de muntanya, dels desplaçats i desplaçades des de nuclis urbans i de les tropes mobilitzades genera una gran dependència dels boscos, com a font de combustible i de caça d’animals salvatges per alimentar-se.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

L'investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop els incendis dels boscos del Canadà el 2023 des de Montreal.
Notícies
Alba Gimbert

Gerard Codina i l’experiència del foc per protegir els boscos

Els incendis forestals que va patir Canadà l’estiu de 2023 van engolir boscos, habitatges i infraestructures i van cremar més terreny que la suma dels 7 anys anteriors. Un estat d’emergència que l’investigador pre doctoral del CREAF Gerard Codina va viure molt de prop des de Montreal.

Neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.
Notícies
Andrea Arnal

La ciència pren els micròfons per a comunicar la crisi climàtica

Per a donar resposta a les incògnites sobre l’actualitat climàtica neix Esfera Climàtica, un gran gabinet de comunicació i projecte pioner a Espanya que connecta a mitjans de comunicació i investigadores rellevants per a augmentar la cobertura mediàtica relacionada amb el clima a Espanya.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia