Search

Hi ha permafrost a Catalunya? 

Crèdit: Nora Soler/CREAF.
Crèdit: Nora Soler/CREAF.

Sovint ens imaginem el permafrost o permagel com un sòl congelat propi de les zones polars. Res més lluny de la realitat, també a Catalunya podem trobar-ne a la zona del Pirineu i està en ple estudi. Quin és el motiu? Més enllà de la curiositat científica i del patrimoni natural, la recerca del permafrost a Catalunya ens permet fer un seguiment més complet dels efectes del canvi climàtic a l’alta muntanya. I és que si es desgela aquest sòl tan apreciat, les emissions a l’atmosfera es multipliquen! A més, es poden produir enderrocaments d’edificis i esllavissades a rutes d’excursionisme i alpinisme.

A l'Alt Pirineu s'ha iniciat el monitoreig de les glaceres rocalloses i el seu permafrost al massís del Sotllo (vall de Cardós).

El nostre investigador Oriol Grau, també coordinador de l’Observatori de la Recerca del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ens explica les peculiaritats del permafrost a Catalunya: apareix a més de 2.800 m d’altitud als vessants nord de les muntanyes. A més, en determinats indrets de molt roca, com les tarteres, propicia que el sòl vagi reptant. Sí, tal com sona. Quan es desfà el permafrost que habita sota les tarteres, s’originen les conegudes com glaceres rocalloses, que mostren un moviment lent i pendent avall com si fos un rèptil silenciós. Per això, en les regions on encara no s’ha detectat permafrost, veure aquest tipus de moviment és una pista molt útil per als investigadors i investigadores, perquè indiquen que probablement a sota hi ha el famós sòl congelat. A l’Alt Pirineu l’any passat es va iniciar el monitoreig d’aquestes estructures rocoses i el seu permafrost al massís del Sotllo, a la capçalera de la vall de Cardós. 

Glacera rocallosa de Sotllo on es fa l’experiment. CC BY: Oriol Grau.

Més enllà de les dades inicials i les modelitzacions sobre la possible distribució del permafrost a Catalunya, en Marc Oliva i Josep Ventura, investigadors del grup ANTALP de la Universitat de Barcelona, s’han posat mans a l’obra per situar-lo en el mapa juntament amb l’Oriol Grau. Preveuen fer diverses perforacions profundes de prospecció al Pirineu Català, Andorra, Occitània i Aragó per poder millorar el coneixement sobre el seu estat de conservació i distribució. De moment, s’ha evidenciat la seva presència en els zones més elevades, però encara queda molta recerca per endavant; es tracta d’un seguiment costós amb sensors, maquinària especialitzada i processament d’imatges de teledetecció. L’equip científic va aprendre aquestes tècniques de seguiment del permafrost en diverses expedicions a l’Antàrtida i a l’Àrtic, i ara vol aplicar-les al Pirineu per desvetllar els secrets que amaga el nostre. 

Desglaç preocupant

Per fer-nos una idea, el permafrost es compon principalment de dues capes: una capa activa, que es congela només a l’hivern i es descongela a l’estiu, i una capa més profunda, que roman permanentment congelada. Davant de l’escalfament global, la capa activa cada cop es descongela a més profunditat i durant més temps, així que va disminuint la capa que està permanentment congelada. I això pot tenir conseqüències molt perilloses per a la societat. 

Vora un 40% del carboni del sòl es troba capturat en sòls orgànics amb permafrost. Si queda exposat amb el desglaç, es generarien tantes emissions com les que fan milers de fàbriques.

D’una banda, si es descongelés la gran extensió de permafrost en les regions àrtiques, s’alliberaria una quantitat ingent de gasos d’efecte hivernacle, ja que en molts d’aquests sòls hi trobem abundant matèria orgànica congelada; ben guardada com si fos una nevera. De fet, es calcula que si tota aquesta matèria orgànica quedés exposada, es generarien tantes emissions de gasos d’efecte hivernacle com les que fan milers de fàbriques en funcionament, ja que vora un 40% del carboni del sòl es troba capturat en sòls orgànics amb permafrost. 

Grans extensions de muntanyes amb permafrost al Kyrgyzstan. CC BY: Marc Oliva.
Grans extensions de muntanyes amb permafrost al Kyrgyzstan. CC BY: Marc Oliva.

D’altra banda, en zones alpines l’amenaça principal de la desaparició del permafrost rau en la desestabilització dels vessants rocosos, perquè es poden crear despreniments i accidents. Per exemple, al massís del Mont Blanc va caure recentment un refugi que estava construït sobre substrat amb permafrost rocallós. Per tant, l’exploració de la distribució i estat del permafrost té importància com a indicador de canvi climàtic, però també ens adverteix de possibles situacions de perill per alpinistes i excursionistes.

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia