De la ciència a l’acció: la primera rebel·lió científica coordinada a més de 25 països

George V Bridge, centre de Glasgow. Rebelión Científica realitzant un bloqueig que va durar més de 5 hores. Fotografia: Mar Sala.
George V Bridge, centre de Glasgow. Rebelión Científica realitzant un bloqueig que va durar més de 5 hores. Fotografia: Mar Sala.

El nostre investigador predoctoral Javier de la Casa ha escrit aquest article amb motiu de la primera acció de desobediència civil pacífica coordinada internacionalment, la setmana del 4 al 9 dabril, per membres de la comunitat científica.

En aquests darrers anys s’ha instaurat una imatge al nostre imaginari col·lectiu, la imatge de la casa en flames. Aquesta és una casa gran i està habitada per éssers. Algun d’ells és curiós i gaudeix explorant els diferents espais de la casa. A l’explorar descobreix fum a la cuina i torna al saló espantat per comentar-ho amb la resta d’éssers, els quals reaccionen de maneres molt diverses: alguns són escèptics, d’altres es desesperen i la resta s’uneixen, plens d’inspiració, als éssers exploradors. Aquests últims tornen de la cuina informant als éssers de la casa que habiten la sala d’estar, amb més gravetat cada cop, sobre la situació de les flames.

Davant d’això, els éssers que s’encarreguen de gestionar el benestar de la resta, decideixen prendre acció. Organitzen grups de bombers que, amb petits gots d’aigua, amb prou feines aconsegueixen frenar l’incendi. Tot i així, la seva actuació aconsegueix apaivagar els nervis a la sala d’estar i ara aquests éssers poden tornar a veure la televisió tranquils, fins i tot alguns dels exploradors se senten a contemplar-la. De nou, els éssers exploradors tornen a la cuina i veuen que la situació és crítica, no queda temps per solucions ineficaces. Què haurien de fer ara? Com diria Albert Einstein: “Aquells que tenen el privilegi de saber tenen l’obligació d’actuar”.

“La comunitat científica, igual que els éssers exploradors, ha d’actuar de manera que en el discurs quedi ben reflectida la situació d’urgència en què ens trobem i que transmeti amb claredat que hem d’actuar com ho faríem davant d’una emergència”, diu en Javier de la Casa, investigador predoctoral del CREAF.

La ciència alerta sobre el perillós rumb del planeta

La situació s'ha anat fent més crítica i evident des de llavors i al llarg dels anys la comunitat científica s'ha anat organitzant.

Ja fa molt de temps que sabem que la nostra manera d’habitar el planeta és insostenible, un exemple clar és l’informe del Club de Roma Els límits del creixement, liderat per Donella Meadows en el qual ja l’any 1972 es començaven a modelitzar els límits del creixement econòmic. La situació s’ha anat fent més crítica i evident des de llavors (especialment a certes zones del món més vulnerables) i al llarg dels anys, la comunitat científica s’ha anat organitzant sobre això.

Per exemple, el 1992 Union of Concerned Scientist va publicar l’informe ‘World Scientists Warning to Humanity’, alertant del perillós rumb que estava prenent la humanitat respecte la seva visió de creixement il·limitat. Aquest informe el van signar 1700 científiques i científics de renom. El 2017, aquesta mateixa organització va publicar un altre informe a BioScience ‘World Scientist’ Warning of a Climate Emergency’, aquesta vegada el van signar al voltant de 17.000 científiques i científics. Aquest informe recent ha servit de base perquè molts governs locals i estatals declarin l’emergència climàtica als seus territoris.

La ciència es rebel·la i passa a l’acció

La desobediència civil és una eina molt útil per forçar aquestes negociacions amb la comunitat científica i la societat civil.

Avui, 4 d’abril del 2022, es fa un pas més en la història de la ciència davant la crisi ecològica. Amb motiu de la publicació del tercer capítol del sisè informe de l’IPCC, comença la primera Rebel·lió Científica coordinada internacionalment a més de 25 països. Les formes “acceptables” de la comunitat científica per catalitzar l’acció climàtica no han estat prou efectives i és el moment de fer un pas més. Aquells éssers que van olorar el fum, que van veure les flames, no tindran cap capacitat d’alertar la resta si no actuen en conseqüència. Amb aquest propòsit Rebelión Científica, sota el lema “El compromís de 1.5ºC ha fracassat, rebel·lió climàtica ja”, busca que la setmana del 4 al 9 d’abril la comunitat científica s’involucri en accions de desobediència civil no violenta i en vagues acadèmiques.

George V Bridge, al centre de Glagow. Rebelión Científica fent un bloqueig que va durar més de 5 hores i en el qual va participar en Javier de la Casa (tercer començant per l’esquerra). Fotografia: Mar Sala.
George V Bridge, al centre de Glasgow. Rebelión Científica fent un bloqueig que va durar més de 5 hores i en qual va participar en Javier de la Casa (segon començant per l’esquerra). Fotografia: Mar Sala.

“La idea d’aquesta campanya és trencar el bucle de les crides científiques seguides d’inacció i promeses buides. Jo mateix vaig néixer l’any carregat de promeses, 1997” comenta Javier de la Casa.

El 1997 es va crear el Protocol de Kioto, on ha quedat aquesta ambició 24 anys més tard? L’any 2021 ha batut el rècord d’emissions històriques, amb un total de 36.300 milions de tones de diòxid de carboni. Necessitem compromisos seriosos i reals. La desobediència civil és una eina molt útil per forçar aquestes negociacions amb la comunitat científica i la societat civil.

En paraules del mateix secretari general de l’ONU, Antonio Gutierres, “Delay means death“. Queda molt a fer, queda poc temps. Siguem part del canvi.

Articles relacionats

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Notícies
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia