La sequera i la pujada del nivell del mar, els impactes del canvi climàtic que més afectaran la conca mediterrània

Mar Mediterrània Will Truettner on Unsplash
Mar Mediterrània Will Truettner on Unsplash

El canvi climàtic induït per l’ésser humà està causant una pertorbació perillosa i generalitzada a la natura i afecta la vida de milers de milions de persones a tot el món. Les persones i els ecosistemes amb menys capacitat de fer front a la situació ja són els més afectats, afirma la comunitat científica a l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat avui. La comunitat científica alerta que el món s’enfronta a múltiples riscos climàtics que viurem durant les properes dues dècades, i que al Mediterrani han comportat a dia d’avui un escalfament de d’1,5°C (per sobre de la mitjana global, 1.1. ºC).

Si no es redueixen les emissions en les properes dècades i es supera temporalment el nivell d’escalfament establert a l’Acord de Paris (1.5 ºC), es produiran impactes greus, alguns dels quals seran irreversibles. El nou informe, elaborat pel Grup de Treball II de l’IPCC, s’ha centrat en l’anàlisi de l’impacte, l’adaptació i la vulnerabilitat dels ecosistemes naturals i dels sistemes socioeconòmics davant el canvi climàtic, així com en l’anàlisi de les millors estratègies per reduir el seu impacte a diferents escales. En aquest equip internacional d’experts participa el professor Jofre Carnicer, professor d’ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que és l’únic expert de tot Catalunya -i un dels pocs investigadors de tot l’Estat- que n’ha format part. El document estat aprovat aquest diumenge 27 de febrer del 2022 pels 195 governs membres de l’IPCC en una sessió d’aprovació virtual que s’ha allargat dues setmanes, des del 14 de febrer i fins ahir. L’informe final és el segon lliurament del Sisè Informe d’Avaluació (IE6) de l’IPCC, que es completarà aquest any.

Jofre Carnicer, professor d’ecologia de la Facultat de Biologia de la UB i investigador del CREAF

Segons la comunitat científica, entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en un context altament vulnerable al canvi climàtic, gairebé la meitat de la humanitat. A nivell global, les zones més vulnerables son l’Àfrica central, el sud-est asiàtic i Amèrica central, mentre que en el cas del continent europeu, la regió més amenaçada és l’àrea de la Mediterrània. En aquest sentit, el nou informe és contundent: per evitar la pèrdua creixent de vides, de biodiversitat i d’infraestructures, cal adoptar mesures ambicioses i accelerades per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic. Tot i els avenços constants en experiències locals que estudien com reduir els impactes negatius del canvi climàtic en diferents sectors (adaptació), l’informe constata que estem encara hi ha una distància entre les necessitats totals i les accions pioneres que s’estan implementant progressivament. Els impactes del canvi climàtic son més grans entre les poblacions de menors ingressos, en determinades zones geogràfiques del planeta més vulnerables i es modulen també en funció de l’edat, el gènere. L’informe destaca el desenvolupament econòmic actual és insostenible, i que és essencial considerar la participació inclusiva de tots els actors socials, i la equitat i la justícia climàtica, per elaborar accions de mitigació i adaptació transformadores, encaminades a un model de desenvolupament sostenible i resilient als impactes del clima.

“Aquest informe és una advertència terrible sobre les conseqüències que pot tenir no actuar”, alerta Hoesung Lee, president de l’IPCC. “Mostra que el canvi climàtic és una amenaça greu i creixent per al nostre benestar i per mantenir un planeta sa. Les nostres accions d’avui determinaran la manera com les persones s’adaptin i com la naturalesa respongui als riscos climàtics creixents”.

Aquest informe és una advertència terrible sobre les conseqüències que pot tenir no actuar

Hoesung Lee, president de l’IPCC

“El cost ambiental de la inacció és molt elevat, i l’informe conclou que és necessari actuar abans no es tanqui la finestra d’oportunitat que tenim, que és de només dues o tres dècades. Cada acció és rellevant, ja sigui en l’àmbit governamental i internacional, en indústries i activitats sectorials, o en canvis l’estil de vida dels ciutadans, i aquestes accions poden contribuir progressivament a reduir l’escalfament i els impactes en les properes dècades i per les futures generacions. L’informa destaca la necessitat d’introduir urgentment canvis profunds i transformadors en tots els sectors de la societat i, més especialment, en totes les activitats econòmiques que generen emissions. Els costos d’adaptació als impactes del canvi climàtic seran molt més alts si no implementem dràsticament una reducció d’emissions decidida en les properes dues dècades que ens encamini a una trajectòria d’escalfament inferior a 2 ºC.”, alerta Jofre Carnicer, lead autor de l’IPCC pels capítols d’Europa i Mediterrani.

La biodiversitat al límit

L'augment de les onades de calor, les sequeres i les inundacions ja superen els llindars de tolerància de moltes plantes i animals, provocant extincions locals de poblacions d’algunes espècies sensibles a la temperatura o amb poca mobilitat 

El resum de l’informe de l’IPCC afirma que la vulnerabilitat humana i la dels ecosistemes son interdependents. Per això, posa l’accent en els efectes actuals i futurs del canvi climàtic en la biodiversitat. Per fer-ho s’han utilitzat més de 40.000 estudis que cobreixen els sistemes marins i terrestres de tot el planeta. La ciència afirma que l’augment de les onades de calor, les sequeres i les inundacions ja superen els llindars de tolerància de moltes plantes i animals, provocant extincions locals de poblacions d’algunes espècies sensibles a la temperatura o amb poca mobilitat, com són les espècies endèmiques o més especialistes, o mortalitats massives d’espècies en hàbitats més vulnerables a l’estrès tèrmic, com les praderies submarines o els esculls coral·lins. L’informe es recolza en estudis científics que adverteixen que més del 50% de les espècies del planeta s’han desplaçat els darrers anys, o cap latituds més al nord, o cap a zones de més altitud, fugint de l’augment de temperatures.

Així mateix, ha analitzat els risc d’extinció de més de 100.000 espècies de les que hi ha documentació científica. Els resultats són preocupants, “podem comprovar que en trajectòries d’escalfament per sobre dels 1.5 ºC, és a dir, sense una reducció dràstica d’emissions en les properes dues dècades, el risc d’extinció augmenta en molts grups taxonòmics, sovint per sobre del 10% de les espècies”, alerta Jofre Carnicer. L’informe no dona resultats o informació d’espècies a nivell local, perquè cada espècies té una ecologia única i cada patró és extremadament complex, però sí que destacada la primera extinció documentada d’una espècie de mamífer. Es tracta del ratolí amb cua de mosaic (Melomys rubicola), originari d’un illot tropical de baixa altitud (Cai) proper a Papua Nova Guinea, i que s’ha extingit després que es reduís dràsticament el seu hàbitat per impactes climàtics extrems i per la pujada del nivell del mar.

Melomys rubicola  –  Foto: Sara Bess/ Twitter: @achenesense
Les mesures d’adaptació per mantenir la biodiversitat i els serveis dels quals depenem absolutament com a societat passen per la restauració dels ecosistemes, l’ús de solucions basades en la natura i l’augment de territori protegit.

Les mesures d’adaptació per mantenir la biodiversitat i els serveis dels quals depenem absolutament com a societat passen per la restauració dels ecosistemes, l’ús de solucions basades en la natura i l’augment de territori protegit. “S’han de protegir de forma més consistent les àrees naturals del planeta perquè som molt dependents dels serveis ecosistèmics per mantenir la seguretat climàtica al planeta. Els oceans i els boscos absorbeixen el 50% de les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle i contribueixen a regular la temperatura del planeta. L’informe documenta que un augment dels impactes climàtics pot causar declivis en l’eficiència d’absorció global del CO2 pels ecosistemes i retroalimetar així positivament l’escalfament” alerta Jofre Carnicer. Per fer-ho, l’informe aposta per passar del 16% d’àrees protegides al món, una dada pactada al Convenis mundial de la Biodiversitat, al 30% o fins i tot al 50% al 2030. “Les solucions basades en protegir la natura o restaurar-la son importants, però cal que vagin necessàriament acompanyades en primer lloc de reduccions d’emissions de gasos dràstiques en múltiples sectors en les properes dues dècades”, puntualitza Carnicer.

Un Mediterrani en risc asimètric

El Mediterrani s’escalfa més ràpidament que la majoria de zones del món. En aquest ambient ja ha augmentat la temperatura en 1.5º C, mentre que la mitjana mundial es manté al voltant dels 1.1 ºC. Hi ha consens que al mediterrani la sequera serà un risc molt rellevant. En aquest sentit, les prediccions apunten a un augment considerable de les sequeres: per cada grau que augmenti la temperatura veurem reduïdes les pluges un 4%, de manera que es preveuen unes reduccions d’entre un 5% a un 20% segons la nostra capacitat de reduir emissions.

Al Mediterrani l’ús de l’aigua en l’agricultura haurà de ser un punt clau per mirar d’adaptar-se a aquesta sequera i a l’augment de temperatures. A la vegada, s’hauran de promoure altres formes d’agricultura que siguin més eficients i mantinguin millor la humitat del sòl, com és l’agricultura regenerativa que manté un sòl més fèrtil i ric en matèria orgànica.

Foto: Julian Ebert de Unsplash

A més, a la conca del Mediterrani la vulnerabilitat al canvi climàtic és molt asimètrica. L’informe revisa el Objectius del Desenvolupament Sostenible en aquesta zona i mostra que els indicadors son extremadament diferents entre la riba sud i la nord de la conca mediterrània. La riba sud té índexs de pobresa, seguretat alimentària, accés a les energies renovables, a l’aigua, a l’educació o a la salut més reduïts. Aquest fet exposa encara més a la població d’aquesta zona als efectes del canvi climàtic perquè, per exemple, tenen menys recursos per adaptar-se als impactes futurs. “Un exemple molt clar d’aquesta major vulnerabilitat al canvi climàtic a la riba sud del mediterrani és l’increment del nivell del mar a Egipte, un país de 103 milions d’habitants. Només al Delta del Nil s’espera que més de 6.3 milions de persones es puguin veure seriosament afectades si el nivell del mar puja per sobre dels 80 cm, un escenari contemplat amb les tendències d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que tenim avui en dia”.

Seguretat alimentària

A Europa l’agricultura serà un focus molt rellevant d’impactes i adaptacions al canvi climàtic. La ciència ja té constància de que els darrers 50 anys les pèrdues dels cultius europeus deguts a la sequera s’han triplicat. A tot el món també s’han vist davallades de producció de fins al 5% en els tres cultius principals (blat de moro, blat i arròs). Pel que fa al futur, a la regió mediterrània s’esperen reduccions de fins 17% de productivitat en els pitjors escenaris. D’altra banda, a nivell mundial s’estima que al voltant del 10% de la superfície cultivable no podrà dedicar-se a l’agricultura per culpa del canvi climàtic en escenaris d’alt escalfament. A més, les persones treballadores del camp podrien estar sotmeses a 250 dies de molta calor per any.

La ciència ja té constància de que els darrers 50 anys les pèrdues dels cultius europeus deguts a la sequera s’han triplicat. 

Tot i que a l’agricultura ja es prenen mesures d’adaptació, com els canvis en el calendari dels cultius, els canvis de zones de cultius a zones més altes, o l’ús d’espècies més resistents a la salinitat o a la manca d’aigua, l’informe documenta que en escenaris d’elevat escalfament (>2ºC) algunes mesures d’adaptació poden quedar-se deixar de ser efectives i no ser capaces de mantenir la producció actual d’aliments.

Desenvolupament resilient al clima

L’informe destaca així la necessitat d’esquemes de governança justos i inclusius, on les mesures d’adaptació es prenen incloent la veu de tots els actors, facilitant accions de co-creació de les solucions en els diferents nivells. 

L’informe actual reconeix que el desenvolupament humà actual no és sostenible ni resilient al canvi climàtic. En aquest context, l’informe destaca la necessitat d’accions transformadores, que mitiguin dràsticament les emissions i els efectes del canvi climàtic i a la vegada permetin adaptar-hi el territori i les persones, amb un èmfasi especial en la necessitat d’opcions inclusives i equitatives. L’informe destaca així la necessitat d’esquemes de governança justos i inclusius, on les mesures d’adaptació es prenen incloent la veu de tots els actors, facilitant accions de co-creació de les solucions en els diferents nivells. Així, per exemple, es tenen en compte el coneixement de les poblacions locals i indígenes, per exemple, de la mateixa manera que els coneixements més científics. Per últim, la comunitat científica recalca en el seu informe la necessitat de cooperació internacional i la col·laboració dels governs a tots els nivells amb les comunitats, grups socialment més desafavorits, la societat civil, els organismes educatius, les institucions científiques i d’altres tipus, els mitjans de comunicació, i els inversors i les empreses per tal de facilitar desenvolupaments més sostenibles i resilients al canvi climàtic.

El canvi climàtic agreujarà les sequeres a l’entorn de la Mediterrània. Foto: Javier Díaz Barrera, via Flickr Commons.
El canvi climàtic agreujarà les sequeres a l’entorn de la Mediterrània. Foto: CC BY-NC-ND Javier Díaz Barrera, via Flickr Commons.

IPCC: ciència internacional en benefici de les polítiques mediambientals

Els informes de l’IPCC brinden als governs un conjunt de dades del màxim interès científic que poden utilitzar per dissenyar les polítiques climàtiques. També constitueixen una contribució fonamental a les negociacions internacionals dirigides a fer front al canvi climàtic en el marc de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic o Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).

En concret, l’IPCC comprèn tres grups de treball: el Grup de Treball I, que analitza les bases físiques del canvi climàtic; el Grup de Treball II, que estudia l’impacte, adaptació i la vulnerabilitat, i el Grup de Treball III, centrat en la mitigació del canvi climàtic. Ara, el nou informe del GII amplia el marc de coneixements sobre el canvi climàtic que va fer públic el GI l’agost de 2021, dins el marc del Sisè Informe d’Avaluació (IE6) de l’IPCC.

Per elaborar el nou informe, un equip científic internacional de prop de 200 experts -designats pel govern de cada país- han treballat de manera coordinada durant els darrers set anys per recopilar el màxim d’informació científica -més de 40.000 publicacions- sobre la problemàtica del canvi climatic. Posteriorment, tot el coneixement adquirit ha estat revisat en diferents fases pels principals experts d’arreu del món, així com pels interlocutors governamentals que elaboren les polítiques públiques relacionades amb el canvi climàtic. Finalment, l’informe que sintetitza les conclusions més destacades es presenta de manera pública i oberta a tota la societat.

Articles relacionats

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia