Search

iNaturalitza’t amb el nou mapa

iNaturalist
iNaturalist

Un equip del CREAF dirigit per Bernat Claramunt ha estat l’encarregat de dissenyar els mapes interactius de la plataforma iNaturalist. Aquesta millora ofereix més precisió i comoditat a l’hora de consultar les dades de biodiversitat observades pels usuaris. El software dels mapes ha estat programat per Agustí Escobar, tècnic del CREAF, i els desenvolupadors oficials l’han integrat a la plataforma.

iNaturalist
iNaturalist

Gràcies a aquesta eina interactiva, disponible des del novembre de 2014, ja es poden veure gairebé en temps real les observacions dels usuaris de iNaturalist. Per tant, podem tenir una idea de la distribució de les espècies a nivell mundial d’una manera molt senzilla i accessible per a tothom. Les observacions i el mapa també són una font de dades molt útil pels investigadors que estudien la distribució i la densitat de les espècies. L’aportació de cada ciutadà o professional pot ajudar a identificar individus a nous indrets o bé detectar moviments migratoris d’alguns animals.

A principis del 2014 l’equip ja va fer pública la seva feina de traducció del contingut de la plataforma al català, castellà i euskera dins el mateix projecte finançat per la FECYT. Des de llavors, la plataforma ha crescut considerablement i actualment ja té 1.341.134 observacions, més de 50.000 espècies registrades i més de 60.000 usuaris registrats d’arreu del món.

Com funciona aquest mapa interactiu

Totes les observacions queden registrades a un mapa global interactiu que permet visualitzar-les totes a la vegada en forma de graella. Com més fosques són les quadrícules vol dir que contenen més punts d’observacions.

Les quadrícules més fosques són les que tenen més punts d'observacions.
Les quadrícules més fosques són les que tenen més punts d’observacions.

En augmentar el zoom de les quadrícules es poden veure cada una de les observacions individuals, classificades per colors segons la categoria a la qual pertany l’espècie registrada (plantes, fongs, mamífers, insectes, amfibis, etc.).

Els color de la llegenda representen els diferents grups d'organismes o taxons.
Els colors de la llegenda representen els diferents grups d’organismes o tàxons.

 

Puc veure la distribució d’una sola espècie?

El mapa té l’opció de visualitzar únicament les observacions d’un grup concret descrit a la guia d’espècies (per exemple, només mostrar insectes) o bé només mostrar la distribució d’una espècie concreta (ex: Parus major, la mallarenga carbonera).

Distribució global de totes les observacions d'insectes.
Distribució global de totes les observacions d’insectes.
Distribució global de les observacions de Paurs major.
Distribució global de les observacions de Parus major.

 

Cada quant s’actualitza la informació del mapa?

Cada una de les observacions s’actualitza a la base de dades i al mapa a temps real, però s’incorporen a la graella del mapa el dia després de l’observació.

La pàgina principal mostra les 20 observacions més recents però únicament apareixen referenciades al mapa aquelles que contenen informació del lloc on s’ha fet l’observació.

Les observacions més recents es veuen geolocalitzades a la pàgina principal.
Les observacions més recents es veuen geolocalitzades a la pàgina principal.

 

Com sé si la informació és correcte?

Totes les dades que aporten els ciutadans i professionals són verificades per un grup d’experts voluntaris d’iNaturalist. Tot i així, la plataforma rep diàriament milers d’observacions i sovint és la mateixa comunitat d’usuaris que es responsabilitza de mantenir les dades correctament i resoldre els dubtes de manera immediata.

Existeixen dos tipus d’observacions segons la seva qualitat: casual i RG (ResearchGrade). Qualsevol observació que contingui fotografia, localització i dos o més usuaris que coincideixin en la identificació del nom de l’espècie es pot considerar com a “observació de qualitat” i, per tant, és fiable per incorporar-la a bases de dades nacionals d’informació de la biodiversitat com el Global Biodiversity Information Facility (GBIF) i l’Encyclopaedia of Life (EOL).

 

Vull col·laborar amb iNaturalist. Com funciona la plataforma?

Els usuaris, prèviament registrats a la plataforma, poden penjar el contingut de les seves observacions a través de la pàgina web o l’aplicació de mòbil, omplint una fitxa amb el nom científic de l’espècie, el nom comú, una descripció, una fotografia, la localització, etc.

 

Què puc fer si no sé identificar una espècie?

Es pot marcar com a dubtosa (amb un símbol d’interrogació) per què altres usuaris resolguin el dubte o bé demanar més identificacions (“ID Please!”) d’aquella espècie per veure si coincideixen amb altres usuaris o caldria corregir-ho.

Els usuaris poden ajudar a identificar el nom de les espècies o bé modificar-lo.
Els usuaris poden ajudar a identificar el nom de les espècies o bé modificar-lo.

Fonts:

iNaturalist.org

Tumblr iNaturalist

Canopymeg.com

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Roure pènol (Quercus robur) a l'Alta Garrotxa. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Com passen la set els arbres? 

Els vegetals juguen un paper fonamental a la Biosfera ja que absorbeixen diòxid de carboni, emeten oxigen i mobilitzen aigua, del sòl a l’atmosfera. Com beuen els arbres, i què passa quan s’acaba l’aigua del substrat?

Vespa asiàtica (Vespa velutina). Autoria: cris_mc, iNaturalist.
Notícies
Angela Justamante

EXOCAT organitza una marató per a trobar espècies invasores a Catalunya

Quines són les espècies invasores més comunes? S’està estenent la seva població arreu del territori? Per a poder recollir més informació sobre aquesta problemàtica i generar una base de dades extensa, el CREAF i el DAAC obren el projecte de seguiment de les espècies exòtiques a Catalunya, EXOCAT, a la participació ciutadana i durant 3 dies (del 24 al 26 de maig).

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia