A causa del canvi global, molts ecosistemes estan experimentant una pertorbació en el seu règim d’incendis, amb un augment en la freqüència i la severitat. Això pot alterar substancialment les comunitats vegetals, així com l’estructura i el funcionament dels ecosistemes. Ara, un estudi confirma aquesta percepció. Ho ha fet després d’examinar més de dues mil dades d’incendis a tot el planeta; en concret, la investigació va trobar que la intensificació dels règims d’incendis provocats pel canvi climàtic i altres activitats humanes redueix l’abundància, la diversitat i el bon estat de les plantes, cosa que afecta més plantes llenyoses com els boscos de coníferes. L’estudi l’ha liderat el Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del CSIC, la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, i en què participa el CREAF.
“Aquesta investigació aporta, per primera vegada, una visió global, sistemàtica i quantitativa de l’efecte de la intensificació dels incendis”, assenyala Juli G. Pausas, investigador del CSIC al CIDE i autor principal del treball, publicat recentment a la revista Global Ecology and Biogeography. Per fer aquest treball, els autors van aplicar una metodologia de revisió sistemàtica i metaanàlisi que permet analitzar moltes dades a partir de fonts molt diverses. Així van aconseguir sistematitzar 2.363 casos recollits en 394 estudis repartits per tot el planeta, encara que amb més representació de l’hemisferi nord.
Els efectes negatius són més forts amb l’augment de la gravetat que amb la freqüència dels incendis, i són més marcats en plantes llenyoses que en herbàcies, segons els investigadors. A més, van trobar que certs tipus de vegetació són més resistents a aquests canvis que altres.
“Els boscos de coníferes i mixtos són més susceptibles a la intensificació dels incendis que els ecosistemes oberts com a pastures i matolls, cosa relacionada amb el possible canvi d’incendis de superfície poc intensos a incendis de copa d’alta intensitat.”
ROGER GRAU-ANDRÉS, investigador del CREAF i autor principal de l’estudi.
Els investigadors alerten que en molts ecosistemes els incendis són cada cop més extrems en relació amb el règim històric. Per exemple, són més severs o es produeixen amb més freqüència. Això pot tenir conseqüències adverses per a moltes plantes i comunitats vegetals, que no estan adaptades a aquest panorama nou. Gràcies a aquest estudi, “hem pogut analitzar per primera vegada la resposta de les plantes a increments en la gravetat i la freqüència d’incendis a escala global”, explica Grau-Andrés.
Base científica per a la gestió d’incendis
Un altre exemple d’amenaça davant els canvis en el règim d’incendis és la Pinassa (Pinus nigra), abundant a la península Ibèrica. “Aquest arbre està preparat per sobreviure a incendis de baixa intensitat gràcies a la seva escorça gruixuda, que l’aïlla de les flames, i de les poques branques a la part baixa, que eviten la transmissió del foc a la copa. Tot i això, en cas d’incendis més intensos o que afectin tot l’arbre, aquestes proteccions no són suficients i la planta no sobreviu”, explica Bruno Moreira, investigador del CSIC al CIDE que participa en l’estudi.
Aquest estudi proporciona una base científica per ajudar a prendre decisions en polítiques de conservació dels ecosistemes i de gestió d'incendis.
Els investigadors destaquen que aquest estudi “proporciona una base científica per ajudar a prendre decisions en polítiques de conservació dels ecosistemes i de gestió d’incendis”, ja que aconsegueix identificar els patrons generals de la resposta de les plantes davant d’intensificació dels règims d’incendis i entendre els factors que les determinen. En entendre els canvis en els règims d’incendis es poden crear estratègies adaptades a aquests nous incendis.
Així, “més que una sola política unificada, es tracta d’entendre quins ecosistemes poden ser més susceptibles i establir prioritats d’actuació”, sosté Pausas. Per tant, davant dels ecosistemes més resilients, en què “la millor estratègia de conservació pot ser no actuar”, els boscos de coníferes necessitarien una gestió adequada. Per exemple, en boscos de Pinus nigra, que són resilients als incendis de baixa intensitat i són capaços de sobreviure a incendis superficials freqüents, les cremes prescrites poden ajudar a mantenir un règim d’incendis de baixa intensitat que dotin els arbres de més resiliència .
L’estudi va ser finançat pels projectes FocScales, dependent de la Generalitat Valenciana i FirEUrisk, de la Comissió Europea.
Article de referència: Grau‐Andrés, R., Moreira, B., & Pausas, J. G. Global plant responses to intensified fire regimes. Global Ecology and Biogeography, e13858. DOI: https://doi.org/10.1111/geb.13858
