Innovar amb boscos urbans per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible 

Contenidor d'obra reutilitzat per a allotjar un bosc ‘de butxaca’ (Font: Pocket Forests)
Contenidor d'obra reutilitzat per a allotjar un bosc ‘de butxaca’ (Font: Pocket Forests)

El projecte Erasmus+ Uforest vol que les ciutats d’Europa s’omplin d’arbres i ajudar a resoldre els reptes socioambientals des de la sostenibilitat. Però aquesta no és una tasca senzilla. Cal trobar solucions innovadores per planificar, dissenyar, implementar i mantenir boscos urbans. A més, és clau mantenir una perspectiva interdisciplinària que englobi la dimensió social, ecològica, cultural i econòmica d’aquests boscos dins les ciutats per aprofitar el potencial dels arbres a les ciutats. Aquest mes de setembre, un equip liderat pel CREAF i la UAB ha publicat l’informe EU Innovation Blueprint: Analysing factors influencing innovation within Urban Forestry, que revela el camí de la innovació en silvicultura urbana.  

L’informe inclou una anàlisi de 20 casos d’estudi europeus d’iniciativa pública i privada. Aquests casos destaquen per la seva capacitat per a abordar els reptes de la urban forestry i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de forma innovadora, integrant àrees tan diferents com la planificació urbana, l’ecologia forestal, la socioeconomía o les tecnologies de la informació i la comunicació. 

Els 7 principals reptes de la silvicultura urbana (Font: Uforest)

Segons el model DPSIR adoptat per l’Agència Europea del Medi Ambient, tot procés, resultat o actitud creativa davant un problema –és a dir, tota innovació– parteix d’un conflicte que funciona com una força impulsora. Amb aquesta premissa, l’informe identifica els set grans reptes de la silvicultura urbana com a motors de la innovació: factors de creixement, perjudicis, equitat social, governança, finançament i desenvolupament econòmic, buits formatius i buits de coneixement i ús de la tecnologia. Dins un context ecològic, social, cultural i econòmic d’àmbit local, aquests reptes es converteixen en trampolins als ODS globals.

Oportunitats d’innovació en silvicultura urbana 

Porcentaje de retos de la silvicultura urbana a los que responden los casos de estudio
Reptes de la silvicultura urbana als quals responen els casos d’estudi (Font: Uforest)

L’estudi revela que un 90% dels casos ofereix solucions per al repte de finançament i desenvolupament econòmic, que abasta aspectes com la diversificació de fons, la promoció d’ocupació i la bioeconomia forestal, l’ús de sistemes de baix cost o el desenvolupament de capacitats professionals. Amb tot, resta pendent quin és el cost-benefici dels serveis ecosistèmics. En l’espectre més baix, el repte de la governança no obté tanta representativitat i deixa marge per treballar amb resoldre tensions i contradiccions entre diferents grups socials urbans. A més, cap dels casos resol perjudicis –els efectes negatius dels boscos urbans– ni la qüestió de l’expulsió social i la gentrificació verda, que s’enmarquen dins el repte de l’equitat social. Per tant, existeix un gran potencial innovador en aquest sentit.

Porcentaje de ODS con los que se alinean los casos de estudio
ODS amb els quals s’alineen els casos d’estudi (Font: Uforest)

Respecte als ODS, el 100% dels casos respon a l’objectiu 15 –vida d’ecosistemes terrestres–, ja que es dirigeixen a la plantació d’arbres, la conservació de la biodiversitat, la gestió sostenible de boscos, la restauració de sòls degradats o l’eliminació d’espècies vegetals exòtiques. A més, molts d’ells aborden aspectes de la justícia ambiental, com l’accesibilitat als espais verds i la sensibilització sobre la crisi climàtica (ODS 11 –ciutats i comunitats sostenibles– i ODS 13 –acció pel clima). Queden a la cua els ODS 2, 3, 4 i 6, orientats a abordar la fam zero, l’aigua neta i la sanitat, l’educació de qualitat i la salut i el benestar, respectivament. A més, no es va identificar cap cas que respongués als ODS 1, 5, 7, 10, 14, 16 i 17, la qual cosa deixa una porta oberta per explorar-los.

Finalment, s’observa que la innovació en silvicultura urbana és sobretot incremental. És a dir, la majoria dels casos realitza petites millores a solucions o idees ja existents per adaptar-les a les circumstàncies específiques de cada context. Això obre un ventall de possibilitats per a desenvolupar processos, resultats i actituds innovadores de tipus complementari, radical o disruptiu.

Joan Pino

Aquest informe ajuda a situar la Urban Forestry com una disciplina de futur, identificant les oportunitats i restriccions per desplegar noves iniciatives i definint els processos d’innovació que porten a materialitzar-les.

JOAN PINO VILALTA, director del CREAF

La nova Urban Forestry

Actualment, el projecte Uforest està a punt de donar el tret de sortida a un programa formatiu teòric-pràctic desenvolupat per les 4 universitats participants: la UAB, la TCD, la UNITBV i POLIMI. Aquesta formació està destinada a capacitar a la següent generació de silvicultors urbans: professionals que siguin capaços d’atendre els reptes multidimensionals de les ciutats amb una de les solucions basades en la naturalesa (SBN) més versàtils, el bosc urbà.

Després de completar 2 cursos en línia i 1 programa d’innovació, la nova fornada de urban foresters tindrà els coneixements i habilitats necessàries per promoure la transició verda de les ciutats de manera creativa, transversal i científicament rigorosa.

Articles relacionats

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia