Investigadors del CREAF i del CTFC reclamen una estratègia dinàmica per conservar la biodiversitat a Europa

La Unió Europea es va comprometre a frenar la pèrdua de biodiversitat per al 2020 mitjançant la seva Estratègia de Biodiversitat i a través d’altres acords internacionals. Tanmateix, a mesura que s’acosta el 2020, podem anar veient com els esforços de conservació no estan arribant a aquest objectiu.

Zones Natura 2000 al visualitzador de dades de la plataforma
Zones Natura 2000 al visualitzador de dades de la plataforma

Així comença la carta que Virgilio Hermoso, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, junt amb Alejandra Morán i Lluis Brotons, investigadors del CREAF, publicaven recentment a Science.

Carta completa (traducció al català)

L’actual estratègia de biodiversitat se centra en llistes fixes d’espècies, definides abans dels anys noranta, d’acord amb criteris opacs i amb prou feines modificats, deixant a les espècies més amenaçades sense cobertura legal a escala continental.

La pròxima estratègia, que actualment s’està debatent dins de la Comissió Europea, ha de ser més ambiciosa i dinàmica. Hauria de cobrir totes les espècies i hàbitats identificats com a amenaçats per avaluacions científiques de primer nivell com són la Llista Vermella de la UICN i incloure un procés transparent per actualitzar regularment les llistes com a mesura que canvien les evidències i descobriment científics.

Totes aquestes espècies i hàbitats han de ser gestionats el més aviat possible. Europa és un territori densament poblat i la competència pel territori està limitant el nombre de noves àrees protegides. Per contrarestar-ho, es podria adoptar la xarxa existent de zones protegides “Natura 2000” com a punt de partida sobre el qual començar a treballar. Els plans de gestió d’àrees individuals s’han de revisar per incloure les espècies amenaçades que vagin sorgint a mesura que s’actualitzen les llistes.

De fet, tot i que per fer un pas endavant caldria crear una llista veritablement dinàmica d’espècies amenaçades, fins i tot això seria insuficient atès que el clima i els canvis en l’ús de la terra fan que les distribucions d’espècies canviïn constantment. Per fer-ho caldria tenir una xarxa dinàmica en la qual les àrees protegides canviessin constantment en l’espai per coincidir amb els moviments d’espècies, i això no és realista per raons socioeconòmiques.

La pròxima estratègia de conservació de la biodiversitat hauria de mirar més enllà de les àrees protegides.

En aquest sentit, la pròxima estratègia de gestió de la biodiversitat a nivell europeu hauria d’integrar la xarxa d’infraestructures verdes, que la Unió Europea està desenvolupant, com a eina per mantenir els serveis dels ecosistemes i connectar les àrees protegides. Aquest pas reconeixeria que les àrees entre zones protegides també tenen un valor de conservació que poden ajudar a assolir els objectius de l’Estratègia de Biodiversitat.

La conservació a la Unió Europea necessita un impuls, però els recursos són limitats i el clima polític és difícil. La planificació post-2020 ha de ser sòlida i, sobretot, transparent.

Virgilio Hermoso, Alejandra Morán-Ordóñez, Stefano Canessa, Lluis Brotons

Articles relacionats

Notícies
Alba Gimbert

Nou cicle de seminaris #cafèPrismàtic sobre biodiversitat i gestió

La plataforma de coneixement Prismàtic, iniciativa del Deptartament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que coordina el CREAF, presenta tot el programa de seminaris virtuals d’una hora sobre les temàtiques més actuals de la gestió i planificació del patrimoni natural i la biodiversitat.

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Imatge de capçalera: il·lustració principal del segon informe del sisè cicle d'evaluació de l'IPCC. Autoria de: Alisa Singer, www.environmentalgraphiti.org, IPCC.
Coneixement
Angela Justamante

Què és l’IPCC?

Desgranem tot el que has de saber sobre el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) i els seus últims informes.

Edward O. Wilson (1929–2021), Red Hills, Alabama, 2010. Fotografia de Beth Maynor Young.
Notícies
CREAF

En record d’Edward O. Wilson

Les investigadores del CREAF Olga Boet, Angham Daiyoub, Oriol Lapiedra i Daniel Sol recorden el gran llegat del biòleg i entomòleg Edward Osborne Wilson, font d’inspiració pel nostre àmbit d’estudi.

Instal·lacions artístiques de la Carola i l’Agustín
Notícies
Nora Soler Pastor

El bosc més enllà del bosc: art i natura al CREAF

Al CREAF ens mou l’ecologia, però també l’art. Hem participat en una jornada organitzada pels artistes Agustí Ortiz i Carola Moujan, residents a la nostra estació de Can Balasc.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia