La biodiversitat s’enriqueix en renaturalitzar un territori abandonat

Reserva Gerês-Xurés, Galícia. Autor: Adrián Regos
Reserva Gerês-Xurés, Galícia. Autor: Adrián Regos

L’article, en el que hi han participat investigadors del CREAF i el CTFC, entre d’altres, exposa els beneficis de l’evolució natural de les terres abandonades  per a la biodiversitat d’aus, si bé també destaca que cal certa intervenció humana per diversificar-ne els hàbitats.

Reserva Gerês-Xurés, Galícia. Autor: Adrián Regos
Reserva Gerês-Xurés, Galícia. Autor: Adrián Regos

Els investigadors del CREAF i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) Adrián Regos, Asunción Gil-Tena i Lluís Brotons han publicat un estudi a la revista Regional Environmental Change on explica els beneficis per a la biodiversitat d’aus la renaturalització del territori. La renaturalització, o ‘rewilding’ en anglès, és l’estratègia de deixar que terres despoblades es desenvolupin de forma natural, sense intervenció humana.

Aquesta pot ser una possible estratègia en llocs on hi ha hagut canvis importants en els usos i cobertos del sòl, especialment en aquells on s’ha donat un abandonament de les terres de cultiu i el bosc s’està expandint, com és el cas de la reserva natural de Gerês-Xurés, a Galícia, on ha tingut lloc l’estudi. Tanmateix, cal tenir en compte que la renaturalització pot fer que desapareguin espais oberts on certes espècies hi viuen, per la qual cosa l’estudi recomana fer ús del foc per mantenir-ne alguns que del contrari anirien minvant.

Podeu llegir més a l’entrada del blog del CTFC.

 

ARTICLE

Regos, A., Domínguez, J., Gil-Tena, A., Brotons, L., Ninyerola, M., Pons, X., Rural abandoned landscapes and bird assemblages: winners and losers in there wilding of a marginal mountain area (NW Spain). (2014) Regional Environmental Change. DOI: 10.1007/s10113-014-0740-7

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Resiliència no és “resistir sense canviar”, com ho pot fer un pont o un edifici davant un terratrèmol. És “canviar per resistir”. Foto: Unsplash.
Coneixement
Jaume Terradas

Sobre resiliència i biodiversitat

En torn de la temàtica ambiental, i en particular del canvi climàtic i els seus efectes, hi ha una polarització acusada entre dos grups: els

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia