La campanya de seguiment de la processionària torna als boscos de Catalunya per Nadal

Alerta Forestal engega una campanya per animar a la ciutadania a seguir l’afectació d‘aquesta plaga fent fotografies i vídeos. Es vol arribar a les zones de Catalunya d’on encara no s’ha recollit prou informació i aconseguir un mínim de 400 imatges.

Bosc afectat per processionària al Cadí aquesta tardor. Autor: Fginebrosa (usuari dron Alerta Forestal).
Bosc afectat per processionària a Gòsol, al Cadí, aquesta tardor. Autor: Fginebrosa (usuari dron Alerta Forestal).

L’efecte del canvi climàtic i l’abandonament dels cultius ens fan pensar que les afectacions per processionària als nostres boscos seran cada cop més importants. Ara bé, enguany la pluviometria ha estat excepcionalment elevada i podria haver dificultat el desenvolupament de les poblacions d’aquesta espècie. A més a més, el proppassat mes de novembre la Generalitat de Catalunya va finalitzar els tractaments aeris a les comarques més afectades. En total s’ha actuat a unes 20.000ha. Així i tot, fins els propers dies no es començarà a fer evident si tots aquest factors han tingut algun efecte o si, per contra, comencen a veure’s altre cop grans quantitats de bosses i defoliacions als pins del país.

Per aquest motiu, el projecte de  ciència ciutadana Alerta Forestal, coordinat pel CREAF, ha posat en marxa la campanya de processionària d’enguany i fa una crida a la ciutadania a enviar imatges dels paisatges afectats per la plaga. “D’ara fins al maig recollirem les fotos dels boscos afectats a la nostra web-app, que són els mesos en que l’eruga està activa i els efectes són visibles” explica el coordinador científic del projecte, Jordi Vayreda. I afegeix “Busquem fotos de paisatge, on es vegi la part dels bosc afectada o un grup nombrós d’arbres, ja sigui amb bosses o defoliats”. Aquestes observacions es trobaran representades al mapa d’alertes del projecte i serviran a l’equip investigador per conèixer l’estat de salut actual dels boscos i fer prediccions de com es veuran en un futur.

A hores d’ara el projecte ja ha rebut diverses imatges i vídeos fets amb dron on ja es poden veure nombroses bosses de processionària cobrint els boscos del Prepirineu català. Seran el punt de partida de l’anàlisi.

Bosc de Solsona afectat per la processionària. S'hi poden observar les primeres bosses de la temporada (puntets blancs als pins). Autor: Fginebrosa (usuari dron Alerta Forestal).
Bosc de la Vall de Vansa, a l’Alt Urgell, afectat per la processionària. S’hi poden observar les primeres bosses de la temporada (puntets blancs als pins). Autor: Fginebrosa (usuari dron Alerta Forestal).

L’objectiu és superar les 400 fotografies i obtenir fotografies de noves comarques

Les prioritats d’aquest any són dues. Per un costat, superar les 400 observacions (fotografies de paisatge o vídeos fets per la ciutadania i dronaires) de l’anterior temporada. “Amb aquest volum de dades podríem ja fer comparacions amb l’any anterior i treure conclusions més útils”, comenta Anabel Sánchez, coordinadora del projecte al CREAF. Per altra banda, es vol animar a la ciutadania a captar imatges de les zones on se sap que hi ha processionària però de les que no es disposa encara de gaires fotografies. “Volem captar nous participants o animar als existents a cobrir les zones de l’Alt Empordà, la Garrotxa, l’Alt Urgell, Alta Ribagorça, el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès”, concreta Sánchez. Aquest any la campanya es veurà reforçada per un equip d’usuaris i usuàries de drons voluntaris que han rebut formació específica en el marc del projecte per fer models tridimensionals dels boscos.

Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació es recorda que cal incrementar els esforços en la prevenció i que les úniques mesures són el monitoratge i la gestió. D’una banda, el monitoratge dels boscos resulta fonamental per a detectar noves plagues o nous focus i per evitar la seva propagació i, d’altra banda, la gestió forestal permet millorar la vitalitat dels arbres i fer-los més resilients  a les pertorbacions.

Articles relacionats

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Voluntariat del projecte de ciència ciutadana Observatori metropolità de papallones mBMS en un curs de formació sobre papallones. Foto: Pau Guzmán.
Notícies
Pau Guzmán

Aquesta tardor la ciència ciutadana del CREAF surt a escena. Vens a l’espectacle?

El CREAF surt a escena aquest octubre i participarà en les primeres Jornades de Ciència Ciutadana a Sabadell amb diferents sessions. Però l’espectacle no acaba aquí: de mitjans d’octubre a mitjans de novembre és el Mes de la Ciència Ciutadana i està farcit d’activitats. No et perdis res!

Alzinar afectat per sequera en un vessant sencer al Berguedà aquest estiu de 2022. Autor: Pau Guzmán.
Coneixement
Pau Guzmán

Per què tenim els boscos marrons si no estem a la tardor? Estratègies dels arbres per afrontar la sequera

Catalunya ha viscut l’estiu més càlid des que es disposa de registres i durant el juny i juliol ha patit una sequera excepcional en algunes zones del territori. Seguidament, molts boscos d’Osona, el Berguedà, la Garrotxa i el Ripollès han aparegut amb les fulles de color marró. Estan morts per sequera aquests arbres? Es poden recuperar? O com podem diferenciar si un arbre està marró per sequera, per un atac d’insecte o fong, o per l’arribada de la tardor?

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia