Search

La combinació,la innovació i la destrucció generen la diversitat de la vida a la terra

Els sistemes més complexos poden aparèixer quan flueix el temps i la història s'acumula
Els sistemes més complexos poden aparèixer quan flueix el temps i la història s'acumula

En aquest article els investigadors del CREAF relacionen les lleis de la física que governen la complexitat i la diversitat de la vida.

Els sistemes més complexos poden aparèixer quan flueix el temps i la història s'acumula
Els sistemes més complexos poden aparèixer quan flueix el temps i la història s’acumula

La vida a la terra és complexa i diversa. En aquest article, Josep Peñuelas, professor d’investigació del CREAF i del CSIC, i Jaume Terradas, fundador del CREAF i catedràtic emèrit d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona ,  expliquen com la complexitat i diversitat de la vida  es relacionen amb processos i lleis físiques. De fet, segons l’article que signen a la revista Open Ecology Journal, la vida s’organitza a cavall de gradients d’energia, acumulant informació per combinació i innovació de forma gradual i destruint-se de tant en tant de forma sobtada.

Com més complex i divers és un sistema més informació conté. De fet, entendre com la informació s’acumula als organismes i als ecosistemes és l’objectiu principal de la biologia i l’ecologia. El procés de combinació construeix àtoms de les partícules i molècules dels àtoms. Per tant, les peces preexistents s’ajunten en estructures més grans. Els organismes vius, acumulen i copien fàcilment informació. Aquestes peces copiades es modifiquen a través de mutacions i altres mecanismes genètics en un procés d’innovació i també per combinacions entre organismes per transferència de gens, simbiosi, etc..  Ambdós processos, la combinació i la innovació, també succeeixen en la cultura i creen diversitat i complexitat: unes 25 lletres d’un abecedari o un centenar d’elements químics poden crear un nombre inimaginable de  combinacions.

A més, la vida depèn del flux d’energia que manté el nostre metabolisme: les plantes utilitzen l’energia solar, nosaltres la matèria orgànica i els bacteris poden utilitzar una gran varietat de fonts d’energia. A més d’aquesta energia interna que assegura el metabolisme, els ecosistemes també necessiten grans quantitats d’energia externa per a evolucionar i seguir funcionant: l’aigua i el vent ajuden a moltes espècies a dispersar les seves llavors i de la mateixa manera la humanitat utilitza l’energia per a desenvolupar-se culturalment i tecnològicament. L’ús d’aquesta energia ha comportat una evolució cultural i un creixement de la població alhora que ha dut a una major pertorbació del clima, pèrdua de biodiversitat i esgotament de recursos.

”Els sistemes més complexos poden aparèixer quan flueix el temps i la història s'acumula. Així és com la vida a la Terra genera la seva enorme complexitat, una complexitat i heterogeneïtat que pot ser vist com un soroll en la física, però que nosaltres, els ecòlegs, veiem com la màgia de la vida”,  conclou Josep Peñuelas.

Jaume Terradas apunta “ Necessitem incloure la humanitat i la cultura dins d’una nova teoria ecològica i evolutiva més general. Això ens permetria integrar l’ecologia i la socioeconomía  i canviar la visió  ara dominant de la terra i la biosfera com una font de recursos que podem utilitzar pel nostre benefici, que no té en compte la desestabilització del sistema que això suposaria.  Una nova biologia o ecologia “física” ens ajudaria a comprendre de forma global la nostre dependència del sistema i ens aportaria les eines per canviar el comportament de la humanitat i ser més adaptatius que explotadors”.

El procés d’adquisició d’informació és històric i no pot anar endarrere. Tot i això, els sistemes no acumulen complexitat i informació de forma infinita. De tant en tan es produeix la destrucció dels sistemes, que observem en diferents escales, des de la mort individual a catàstrofes parcials (incendis forestals) o globals (grans extincions).

 

Article:

Penuelas, J., Terradas, J. Physical Ecology: the Search for Life Law. The Open Ecology Journal, 2013, 6, 7-9.

 

Comparteix l'article!

Articles relacionats

La recerca s'ha realitzat en fagedes i pinedes d'arreu d'Europa. Font: Galdric Mossoll
Notícies
Galdric Mossoll

Els arbres no només absorbeixen CO2, també netegen l’aire de compostos nitrogenats

Un nou estudi internacional demostra la funció crucial que tenen uns microorganismes presents a les fulles dels arbres de retirar compostos nitrogenats de l’aire. L’estudi demostra que els arbres no només són excel·lents absorbint diòxid de carboni, sinó que tenen un paper sorprenent en la retenció i transformació d’altres contaminants com els compostos nitrogenats. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia