La inesperada mortalitat dels boscos després dels fenòmens climàtics extrems preocupa els científics de tot el món

Un nou estudi de revisió a la revista Annual Review de Plant Biology alerta que boscos que no es consideraven amenaçats per episodis climàtic extrems sí que s’estan veient fortament afectats. L’estudi s’ha realitzat per un equip d’experts forestals internacionals entre els que hi ha en Jordi Martínez Vilalta, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CREAF. Per fer-ho, han analitzat els principals episodis de mort d’arbres i boscos ocorreguts a tot el món en les darreres dues dècades en resposta als extrems climàtics. El resultats han estat una sorpresa per l’equip i subratllen que és probable que es produeixi una mortaldat més gran d’arbres i boscos els propers anys que no es tenia en compte amb el coneixement científic disponible. Els experts destaquen que millorar les infraestructures de dades pot contribuir a millorar la recerca en aquest camp i fer una detecció primerenca d’aquests episodis de mortalitat.

Afectació de planifolis per sequera a l’Alt Empordà
Afectació de planifolis per sequera a l’Alt Empordà. Font: DeBosCat

A més de l’augment de les temperatures, el canvi climàtic també es manifesta amb fenòmens meteorològics extrems cada cop més freqüents i greus. És el cas de les sequeres, i en son exemples les dels estius de 2018 i 2019 que van afectar els boscos alemanys. Tot i això, aquests esdeveniments extrems i els seus impactes no són fenòmens nous ni es limiten a Europa Central. Els informes sobre la mortalitat dels arbres induïda pel clima i els danys forestals a gran escala a causa dels extrems climàtics es remunten a gairebé 50 anys i s’han anat produint a tot el món.

“A diferència del que s’ha observat al centre i al nord d’Europa, on els episodis de mortalitat forestal s’han accelerat els darrers anys, a Catalunya i a la península Ibèrica en general els episodis més importants es van produir als noranta; i el problema és que no entenem el per què. En aquest sentit, dades de seguiment de l’estat dels boscos a llarg termini, com les que proporciona el projecte DeBosCat i que utilitzem a l’article, són de gran utilitat”, comenta Jordi Martínez-Vilalta des del CREAF.

L’anàlisi també ha tingut en compte els coneixements dels experts forestals locals. “El que ens preocupa més és que boscos que no es consideraven en risc s’han vist fortament afectats”, diu Henrik Hartmann, lider de l’estudi al Max Planck Institute for Biogeochemistry de Jena, Alemanya. Els autors documenten detalladament exemples de l’Amazones, Costa Rica i els Estats Units, però també d’Espanya, Austràlia i Alemanya. “Tots aquests ecosistemes forestals estaven situats en regions on abans es consideraven improbables els extrems climàtics”, explica Martínez-Vilalta, “o bé es van veure afectats ecosistemes i espècies arbòries que es consideraven tolerants a la sequera”.

El cas del pi roig a Alemanya


També s’ha fet una recerca més concreta sobre la mort a gran escala del pi roig autòcton. A la zona d’estudi a Turíngia, però també a tot Alemanya, aquesta espècie arbòria ha patit molt amb les sequeres del 2018 i el 2019, com va passar a casa nostra als anys noranta i la primera dècada dels dos mil. Les taxes de mortalitat s’han disparat en els darrers anys. Amb les seves arrels relativament profundes, el pi roig és conegut per suportar bé l’escassetat d’aigua. Pot extreure aigua de les capes més profundes del terra i compensar la manca d’aigua al sòl superficial, almenys a curt i mitjà termini. No obstant això, la tendència climàtica de les darreres dècades ha portat a la dessecació fins i tot a les capes profundes del sòl, especialment a l’est i al nord d’Alemanya. “Això significa que l’estratègia de supervivència del pi ja no funciona, pateix l’estrès de la sequera i, per tant, també es torna susceptible a la infestació d’insectes, que sovint és l’última gota que fa vessar el got”, explica Hartmann.

Pineda de pi roig amb boixerola, a la mola de Catí, a Tortosa. Ambient: Pinedes de pi roig. Foto: Parc Natural dels Ports

Dificultats en la detecció primerenca

Els autors també han investigat metodologies per detectar en una fase primerenca aquests episodis de mortalitat provocats pels extrems climàtics. Els resultats no son gaire esperançadors, la teledetecció i els models de vegetació semblen tenir limtacions per fer-ho. Per una banda, els satèl·lits detecten els canvis a la coberta forestal, les copes dels arbres, però no capten l’abast real dels danys forestals. Pel que fa als models de vegetació, aquests sempre han tingut dificultats per predir la mortalitat dels arbres. “Ens trobem en una situació en què els coneixements actuals dels experts estan arribant als seus límits, perquè els esdeveniments climàtics recents, així com els que s’esperen en el futur, no tenen precedents. Per tant, no podem preveure les respostes dels boscos”, afirma la Dra. Ana Bastos, coautora de l’estudi i també cap de grup a l’Institut Max Planck de Biogeoquímica. “Encara no tenim eines adequades per a la detecció ràpida dels danys forestals, l’anàlisi de la causalitat i les prediccions”.

  "Ens trobem en una situació en què els coneixements actuals dels experts estan arribant als seus límits, perquè els esdeveniments climàtics recents, així com els que s'esperen en el futur, no tenen precedents. Per tant, no podem preveure les respostes dels boscos", afirma la Dra. Ana Bastos, coautora de l'estudi i també cap de grup a l'Institut Max Planck de Biogeoquímica. 


Els mecanismes que provoquen la mort dels boscos es podrien identificar combinant conjunts de dades ja existents i contribuir així a millorar els models de vegetació. Hi ha conjunts de dades interessants, com ara els inventaris forestals o altres activitats de seguiment, però se n’hauria de millorar la resolució espacial i temporal. Actualment, els arbres morts i les possibles causes de mortalitat no solen registrar-se en absolut. A més, els intervals entre una recollida de dades i una altra solen ser massa llargs i la densitat espacial de les parcel·les és massa baixa.

Una possible solució per omplir aquestes llacunes de dades és la teledetecció. “Però fins i tot en aquest cas, la resolució espacial sol ser massa baixa per detectar la mort d’arbres individuals”, afegeix Bastos. Per entendre millor la mort dels arbres podria ser crucial relacionar les condicions del lloc amb el comportament de les espècies durant les condicions climàtiques extremes. Però encara queda molt camí per recórrer abans que això passi. “L’accés fàcil i obert a les dades i la millora coordinada a nivell internacional dels estudis forestals són elements clau”, diu Hartmann, “i en realitat són objectius tècnicament fàcils d’assolir al món actual”. Però els obstacles administratius i legislatius sovint s’interposen pel camí.

 "L'accés fàcil i obert a les dades i la millora coordinada a nivell internacional dels estudis forestals són elements clau", diu Hartmann, "i en realitat són objectius tècnicament fàcils d'assolir al món actual". Però els obstacles administratius i legislatius sovint s'interposen pel camí. 


Així que, en conclusió, el professor Craig Allen, de Nou Mèxic (EUA), autor principal de l’estudi i pare fundador del mapa mundial de la mortalitat dels boscos, conclou que és probable que segueixin produint-se morts sobtades i inesperades de arbres, “aviat, en un bosc proper a nosaltres”.

Article

Climate Change Risks to Global Forest Health: Emergence of Unexpected Events of Elevated Tree Mortality Worldwide

Henrik Hartmann, Ana Bastos, Adrian J. Das, Adriane Esquivel-Muelbert, William M. Hammond, Jordi Martínez-Vilalta, Nate G. McDowell, Jennifer S. Powers, Thomas A.M. Pugh, Katinka X. Ruthrof, Craig D. Allen

Per saber-ne més:

Articles relacionats

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Fotografia d'Unsplash.
Notícies
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

La ministra de MITECO, Teresa Ribera, amb el Director del CREAF, Joan Pino, i diversos investigadors i investigadores del centre.
Notícies
Angela Justamante

La ministra Teresa Ribera visita el CREAF

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), Teresa Ribera, visita el CREAF amb l’objectiu de conèixer el centre i la seva activitat científica.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia