Search

La IPBES recomana l’ús de models matemàtics per a avaluar l’eficàcia de les polítiques ambientals

Lluís Brotons, a la dreta de la imatge, durant la presentació de l'informe de la IPBES. Foto: IISD
Lluís Brotons, a la dreta de la imatge, durant la presentació de l'informe de la IPBES. Foto: IISD

Les 124 nacions que conformen la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics (IPBES) han adoptat aquest cap de setmana una nova avaluació que recomana usar els models matemàtics i els escenaris disponibles per a mesurar l’impacte del canvi global sobre la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. 

Lluís Brotons, a la dreta de la imatge, durant la presentació de l'informe de la IPBES. Foto: IISD
Lluís Brotons, a la dreta de la imatge, durant la presentació de l’informe de la IPBES-4. Autor: IISD

Amb aquest missatge, les Nacions Unides i els polítics de tot el món tenen des d’avui un millor accés a aquestes eines científiques per mesurar si els països progressen i compleixen, per una banda, els compromisos establerts pel Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica del Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Nacions Unides (2011-2020) i, de l’altra, els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’informe, titulat The Methodological Assessment of Scenarios and Models of Biodiversity and Ecosystem Services, posa de manifest que els escenaris i els models matemàtics són claus per mesurar l’impacte de les polítiques ambientals i avaluar si són les adequades.

“La presentació d'aquest informe, juntament amb el dels pol·linitzadors que es va presentar divendres, marca el llançament de la IPBES com una important veu global per a la biodiversitat i els serveis ecosistèmics".

Lluís Brotons, investigador del CSIC a la unitat mixta InForest formada pel CREAF i el CTFC, ha liderat un dels capítols de l’avaluació i ha estat convidat a la quarta reunió plenària que ha aprovat aquest document a Malàisia. Segons Brotons, “les eines descrites en aquest document són fonamentals per a la presa de decisions a escala global, però sobretot a escala regional. El dia a dia de les persones es desenvolupa a escales més locals, i és aquí on es poden comprovar els efectes que tenen les nostres decisions sobre el medi natural, la biodiversitat i els serveis que ens aporta”.

Els exemples de l’informe inclouen l’ús d’escenaris i models per gestionar la pesca sostenible, o per dur a terme una planificació de l’ús del sòl que cobreixi les necessitats de desenvolupament alhora que de protecció de la biodiversitat.

L’avaluació presentada el 28 de febrer s’ha dut a terme per 83 experts i ha citat més de 3.000 articles científics. Ha rebut dues rondes de revisió en les que ha comptat amb 4.066 comentaris de 230 col·laboradors independents.

Diversos participants durant la trobada a Kuala Lumpur, Malàisia. Autor: IISD
Diversos participants durant la trobada a Kuala Lumpur, Malàisia. Autor: IISD

Científics, polítics i actors han de col·laborar i desenvolupar models participatius

La UNESCO dóna suport a l’ús d’escenaris, especialment d’escenaris participatius, per informar en la presa de decisions sobre la biodiversitat i els serveis ecosistèmics. “Coproduir el coneixement utilitzant diversos enfocaments participatius i amb totes les parts interessades és clau per a aquest tipus de decisions”, comenta la directora general de la UNESCO, Irina Bokova.

Els escenaris i els models matemàtics són claus per mesurar l'impacte de les polítiques ambientals i avaluar si són les adequades.

“L’avaluació d’escenaris i models dóna el tret de sortida perquè científics, polítics i altres actors d’interès es mobilitzin, treballin junts i facin l’esforç global i ambiciós d’entendre i utilitzar millor la informació científica sobre biodiversitat i serveis ecosistèmics que hi ha disponible”, comenta Karachepone N. Ninan, codirector de l’informe i president del Centre d’Economia, Medi Ambient i Societat a Bangalore, Índia.

La IPBES aposta per l’avaluació dels impactes sobre la biodiversitat a través de models i escenaris

Segons el professor Zakri, “la presentació d’aquest informe, juntament amb el dels pol·linitzadors que es va presentar divendres, marca el llançament de la IPBES com una important veu global per a la biodiversitat i els serveis ecosistèmics”. De fet, els escenaris i models ajudaran a fer un millor ús de les avaluacions regionals i globals que està generant la IPBES. Aquestes avaluacions inclouen un nou i ambiciós informe que es presentarà d’aquí a tres anys sobre biodiversitat i serveis ecosistèmics a nivell global. Aquesta nova avaluació, planejada per a finals de 2019, mesurarà si s’està progressant cap al compliment dels diversos compromisos internacionals referents a biodiversitat i serveis ecosistèmics (el Pla Estratègic per a la Diversitat Biològica del Conveni de les Nacions Unides sobre la Diversitat Biològica i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides).

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Silvopastura mitjançant cabres a La petita granja de Clareta, Sant Mateu de Bages. Imatge: Veronica Couto
Notícies
Veronica Couto Antelo

Què és la silvopastura?

Quan parlem de pastura acostumem a imaginar-nos bestiar que campa àmpliament pels prats verds, però no és l’únic cas. També existeix la silvopastura, on els animals campen per boscos i matollars.

La ciència assenyala que la natura és una aliada clau contra el canvi climàtic. D'esquerra a dreta, una libèl·lula, un roure i una orquídia. Imatges: Galdric Mossoll
Notícies
Adriana Clivillé

Biodiversitat i crisi climàtica, un tàndem inseparable

En el Dia Internacional de la Biodiversitat promogut per la Convention on Biological Diversity volem posar èmfasi en la seva íntima vinculació amb el canvi climàtic, del que pràcticament esdevé l’altra cara de la moneda.

Bosc afectat per la sequera a les muntanyes de Prades. Imatge: Galdric Mossoll
Notícies
Anna Ramon

Rècord històric de boscos afectats per sequera durant el 2023

La campanya de 2023 presenta, de lluny, el rècord de boscos afectats per sequera a Catalunya registrats des que es va iniciar el Deboscat, el 2012. Aquest 2023 ha registrat 66.482 hectàrees de boscos afectats per la falta d’aigua.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia