Search

La major part de la comunitat científica no és conscient de la disparitat de gènere al món de la recerca



Un estudi liderat per la investigadora Anna Lupon del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) publicat a la revista Plos One ha constatat que la comunitat científica no és conscient de la disparitat de gènere al món de la investigació. L’estudi ha analitzat la representació femenina al 1r Congrés de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL), celebrat a Barcelona el 2019. En concret, les autores i autors del treball s’han fixat en el rol, percepció, experiència personal i visibilitat de les científiques en aquest esdeveniment. Les conclusions van ser clares, hi havia disparitat de gènere evident en molts àmbits del congrés però en preguntar a les persones assistents la percepció era la contrària. Entre les dipraritats que es van trobar van destacar que només un 33% dels ponents principals o magistrals eren dones, només el 29% signaven últimes autories dels articles presentats (una posició vinculada al lideratge). A més, les dones eren minoria (menys del 40%) tant als comitès organitzadors com científics.

Aquests desequilibris de gènere són alarmants en si mateixos, redueixen la visibilitat de les dones investigadores, podent desencadenar cercles viciosos de biaix de gènere que expliquen la persistència del sostre de vidre, comenten Meritxell Batalla i Roser Rotchés, ambdues científiques al CREAF.

Aquests desequilibris de gènere són alarmants en si mateixos, redueixen la visibilitat de les dones investigadores, podent desencadenar cercles viciosos de biaix de gènere que expliquen la persistència del sostre de vidre.

Meritxell Batalla i Roser Rotchés, científiques al CREAF

1r Congrès de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL). Font: SIBECOL

Més assistents a ponències d’homes i menys preguntes per part de dones

A les xerrades analitzades, la proporció entre dones i homes entre l’audiència va ser similar (40 i 60% respectivament) independentment del gènere del ponent. Tot i això, el nombre total d’assistents va variar en funció del gènere del ponent, era un 12,3% superior quan el ponent era un home que quan era una dona. Un altre resultat preocupant de l’estudi és que les dones van participar menys que els homes als torns de preguntes i respostes. En concret, de totes les xerrades que van rebre preguntes, només en un 37% dels casos una dona va fer la primera pregunta.

D’altra banda, dones i homes van fer un nombre semblant de preguntes quan la ponent o moderadora era una dona, mentre que els homes feien més preguntes quan el ponent o moderador era un home, uns resultats demostren que és important tenir dones en posicions visibles o de prestigi per augmentar el sentiment de pertinença de les dones en ciència.

Es va escollir aquest congrés perquè l’ecologia és una de les disciplines científiques on existeix una major presència de dones.

Alba Anadon, científica al CREAF

Els congressos, espais de desigualtat

Les conferències i congressos són plataformes ideals per estudiar les bretxes de gènere al món científic, ja que són esdeveniments culturals importants que reflecteixen les barreres i obstacles existents per a les dones en l’àmbit científic. De fet les autores destaquen que, malgrat les recents polítiques encarades a reduir les desigualtats entre homes i dones al món científic, els biaixos de gènere segueixen sent evidents en aspectes clau en relació al progrés de la carrera científica, com poden ser la adquisició de beques o premis. assistència a congressos o aparicions en els primers o darrers llocs d’autoria en articles rellevants.

1r Congrés de la Societat Ibèrica d’Ecologia (SIBECOL). Font: SIBECOL

Cap a unes conferències científiques més inclusives

Tanmateix, els resultats de l’estudi posen de manifest la importància d’avançar cap a una inclusió més gran de les dones, ja que aquesta “invisibilitat” pot afectar el seu benestar i la motivació per seguir una carrera científica. Així mateix, segons subratllen les autores i els autors de l’estudi, «pot comprometre la qualitat general de l’acadèmia, que es beneficia de la integració de diferents perspectives». Per això, aposten per continuar avaluant els factors que dificulten l’èxit de les dones a la ciència amb l’objectiu de garantir un futur equitatiu a les disciplines científiques.

“Aquest enfocament multidimensional de lʻestudi és fonamental per oferir una avaluació integral de la situació de les dones en les ciències i per desenvolupar lʻelaboració de polítiques basades en lʻevidència que promoguin conferències científiques inclusives” explica Anna Lupon, investigadora del CEAB-CSIC.

Anna Lupon, investigadora del CEAB-CSIC

Artícle de referència:

Lupon A, Rodríguez-Lozano P, Bartrons M, Anadon-Rosell A, Batalla M, Bernal S, et al. (2021) Towards women-inclusive ecology: Representation, behavior, and perception of women at an international conference. PLoS ONE 16(12): e0260163. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0260163

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Bosc singular a Catalunya Foto: Lluís Comas.
Notícies
Galdric Mossoll

Què és la resiliència forestal?

El canvi de paradigma climàtic, sumat a un cúmul de pertorbacions posa a prova la resiliència dels boscos d’arreu del món. La capacitat de les espècies per adaptar-se a aquestes condicions definirà els boscos del futur. Però, són prou resilients els boscos mediterranis?   

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia