La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d'alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez.
Fulla d’alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez.

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint  en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut  a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació:  “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur.

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas.
Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas.

Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

 

Article de referència:

Vayreda, J., Martinez-Vilalta J., Gracia, M., Canadell, J.G. i Retana, J. (2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394

Comparteix l'article!

Articles relacionats

Foto: Sabine, Pixabay.
Notícies
Angela Justamante

10 alertes que la ciència del clima llança a l’inici de la COP28

Durant la COP28 s’ha fet públic un informe amb 10 missatges urgents per a contribuir al full de ruta que marcarà aquesta cimera. L’investigador del CREAF Marcos Fernández, qui ha rebut amb la beca de l’European Research Council (ERC), és l’únic representant d’Espanya.

Coneixement
Veronica Couto Antelo

Quins tipus de gestió forestal existeixen? 

Sovint tendeix a associar-se la gestió forestal únicament amb l’extracció de fusta dels boscos o la configuració de tallafocs per evitar els incendis, però alerta!

La ginesta, que la veiem florida en aquesta imatge del 22 d'octubre a Barcelona, només hauria de tenir flors entre els mesos d'abril i juliol. Font: Elisabeth Llopart (Voluntària de RitmeNatura)
Notícies
Gerard Gaya

Plantes d’arreu de Catalunya floreixen i fructifiquen també a la tardor a causa de la calor dels darrers mesos

La temperatura de setembre i octubre, molt més càlida del que és habitual per l’època de l’any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l’inici de la tardor per una “segona primavera”. Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s’ha retardat la caiguda de les fulles d’alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l’Ebre fins a la Catalunya Nord.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia