La manca de pluges fa avançar la primavera a l’hemisferi nord

La ciència ja ha demostrat que el canvi climàtic està avançant la primavera fenològica. Fins ara, els hiverns suaus provocats per l’escalfament global se’n consideraven la causa principal. Tot i això, un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change afegeix que la manca de pluja també provoca que les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord. En aquesta zona del planeta, les pluges han disminuït la seva freqüència els darrers trenta anys i ara es demostra que això afecta també el calendari natural de les plantes. La recerca, liderada per Jian Wang, de la Ohio State University dels EEUU, i per Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al CREAF, relaciona per primera vegada la manca de pluja i el despertar prematur de la natura, concretament preveu un avançament addicional de la primavera biològica d’entre 1’2 i 2’2 dies per dècada com a conseqüència només de la minva en la freqüència de les pluges prevista per aquest segle.  

Menys precipitació vol dir menys nuvolositat, el que dona més hores de sol,  temperatures més altes al migdia, i nits més fredes que avancen l’acumulació de fred requerida per a la brotada de les fulles. El còctel de condicions confon les plantes i les fa brotar abans. 

“Aquest hivern estem vivint una situació paradigmàtica per entendre els resultats d’aquest article. No plou i tenim gelades i contrastos forts que han fet avançar la primavera de forma evident. Tot i que aquest estudi parla de clima, i no hem de confondre la meteorologia d’aquest hivern amb la climatologia, sí que la situació que estem vivint ens ajuda a entendre com la manca de nuvolositat arriba a confondre les nostres plantes”, explica Josep Peñuelas

Per dur a terme la recerca l’equip ha mesurat el fluxos de carboni de la vegetació, ja que quan les plantes es desperten comencen a fer la fotosíntesi i canvien els fluxos de carboni, han registrat in situ la sortida de les fulles i han comprovat a gran escala amb imatges de satèl·lit els canvis en la verdor de la vegetació.

La manca de núvols les confon

El fet és comprensible. Si els hiverns cada cop tenen menys pluges això vol dir que hi a menys núvols. Els cels clars donen contrastos forts de temperatura entre el dia i la nit i la temperatura de dia també s’enfila molt més amunt. De la mateixa manera, sense el filtre de la nuvolositat les plantes reben radiació solar durant moltes més hores. De nit, a la inversa, l’ambient es refreda ràpidament i gela fàcilment. Tot plegat confon les plantes perquè ho perceben com les senyals típiques que la primavera ja ha arribat: acumulen abans les hores de fred i de radiació que necessiten i, juntament amb els contrastos de temperatura típics de la primavera, desperten de la dormició hivernal abans d’hora.

“Si les plantes broten abans, comencen abans a fer la fotosíntesi i això afecta els cicles de carboni d’arreu del món. Saber que els descens en la freqüència de pluges també afecta aquest ritme natural és un coneixement clau a tenir en compte en les prediccions de canvi climàtic”, conclou Josep Peñuelas.

Art Wall – Kittenprint

Estudiants i satèl·lits units pel ritme de la natura

Aquells centres educatius que col·laboren amb RitmeNatura enviant observacions al llarg del curs se’ls hi atorga el segell de FenoCentre, acreditant la seva implicació en aquest projecte de ciència ciutadana.

El CREAF i el Meteocat complementen els seus estudis més científics amb iniciatives ciutadanes que acosten els efectes del canvi climàtic als calendaris naturals a la societat. Durant aquest any 2021 han llançat FenoTwin amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Aquesta iniciativa pretén elaborar mapes per veure com canvia la natura a cada estació però unint la feina de satèl·lits, que ho segueixen des de l’aire, i de voluntaris i voluntàries, que ho segueixen des del mateix territori. Els mapes resultants són el que s’anomena un digital twin o bessó digital. Per fer-ho possible, el projecte consta d’una vessant educativa per obtenir dades a la vegada que es fan tallers educatius on s’expliquen conceptes tan importants com els cicles dels éssers vius, l’observació de la terra, o el propi canvi climàtic i els incentiva a apropar-se a la natura per conèixer-la i estudiar-la.

Imatge del projecte de Ritme Natura dins de iNaturalist

L’observatori de ciència ciutadana RitmeNatura convida també a persones anònimes a trobar evidències de que la primavera s’està avançant a tot arreu, quines espècies desperten abans, si veuen floració prematura, l’arribada de les oronetes, etc. Són canvis en els cicles biològics que tothom pot detectar i que són molt útils després per fer avançar la ciència.

La gent pot participar-hi enviant fotografies a iNaturalist.org/projects/ritmenatura, una plataforma digital que els darrers dies s’ha omplert d’imatges d’ametllers, cirerers o mimoses en flor.

Article:

Jian Wang, Desheng Liu, Philippe Ciais, Josep Peñuelas. Decreasing rainfall frequency contributes to earlier leaf onset in northern ecosystems. Nature Climate Change. Doi: 10.1038/s41558-022-01285-w

Articles relacionats

L’alumnat dels FenoCentres ha aportat gairebé 1.400 observacions de plantes i animals a l’observatori ciutadà RitmeNatura. Autor: Pau Guzmán
Notícies
Gerard Gaya

Neix la xarxa de FenoCentres de l’observatori ciutadà RitmeNatura amb 18 escoles i instituts

Més de 500 alumnes de la província de Barcelona han observat 1.350 canvis en el calendari natural de 289 espècies diferents de plantes i animals gràcies a l’observatori ciutadà Ritme Natura. Aquestes dades ciutadanes es combinaran amb dades de satèl·lit i permetran crear FenoTwin, un mapa on es veurà en temps real com canvia la natura al llarg de l’any. Es presentarà, juntament amb la primera generació de la xarxa de FenoCentres, el 15 de juny.

Fotografia: Sergio de Miguel
Notícies
CREAF

El canvi climàtic amenaça els bolets del Pirineu

El canvi climàtic afecta de manera contundent la producció de bolets dels boscos ubicats a major altitud del Pirineu, segons apunta una recerca liderada pel CTFC i la Universitat de Lleida (UdL) i on ha intervingut el nostre investigador Miquel de Cáceres.

Notícies
Veronica Couto Antelo

L’eruga del boix torna a l’acció

El projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal activa la seva campanya de seguiment de l’eruga del boix. Has vist zones afectades per aquesta invasora? Envia’ns

Fotografia d'Unsplash.
Coneixement
Carles Castell Puig

Ens hauríem de fer grans…

En una entrada anterior en aquest mateix blog, parlàvem de les dificultats de comunicar adequadament les problemàtiques ambientals. No resulta senzill explicar amb claredat el complex canemàs de causes i efectes relacionats amb els nostres impactes negatius sobre el medi natural, i de retruc sobre la nostra salut i benestar, sense caure en el catastrofisme o la frivolització.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia