La manca de pluges fa avançar la primavera a l’hemisferi nord

La ciència ja ha demostrat que el canvi climàtic està avançant la primavera fenològica. Fins ara, els hiverns suaus provocats per l’escalfament global se’n consideraven la causa principal. Tot i això, un estudi publicat avui a la revista Nature Climate Change afegeix que la manca de pluja també provoca que les plantes brotin abans d’hora a l’hemisferi nord. En aquesta zona del planeta, les pluges han disminuït la seva freqüència els darrers trenta anys i ara es demostra que això afecta també el calendari natural de les plantes. La recerca, liderada per Jian Wang, de la Ohio State University dels EEUU, i per Josep Peñuelas, professor d’investigació del CSIC al CREAF, relaciona per primera vegada la manca de pluja i el despertar prematur de la natura, concretament preveu un avançament addicional de la primavera biològica d’entre 1’2 i 2’2 dies per dècada com a conseqüència només de la minva en la freqüència de les pluges prevista per aquest segle.  

Menys precipitació vol dir menys nuvolositat, el que dona més hores de sol,  temperatures més altes al migdia, i nits més fredes que avancen l’acumulació de fred requerida per a la brotada de les fulles. El còctel de condicions confon les plantes i les fa brotar abans. 

“Aquest hivern estem vivint una situació paradigmàtica per entendre els resultats d’aquest article. No plou i tenim gelades i contrastos forts que han fet avançar la primavera de forma evident. Tot i que aquest estudi parla de clima, i no hem de confondre la meteorologia d’aquest hivern amb la climatologia, sí que la situació que estem vivint ens ajuda a entendre com la manca de nuvolositat arriba a confondre les nostres plantes”, explica Josep Peñuelas

Per dur a terme la recerca l’equip ha mesurat el fluxos de carboni de la vegetació, ja que quan les plantes es desperten comencen a fer la fotosíntesi i canvien els fluxos de carboni, han registrat in situ la sortida de les fulles i han comprovat a gran escala amb imatges de satèl·lit els canvis en la verdor de la vegetació.

La manca de núvols les confon

El fet és comprensible. Si els hiverns cada cop tenen menys pluges això vol dir que hi a menys núvols. Els cels clars donen contrastos forts de temperatura entre el dia i la nit i la temperatura de dia també s’enfila molt més amunt. De la mateixa manera, sense el filtre de la nuvolositat les plantes reben radiació solar durant moltes més hores. De nit, a la inversa, l’ambient es refreda ràpidament i gela fàcilment. Tot plegat confon les plantes perquè ho perceben com les senyals típiques que la primavera ja ha arribat: acumulen abans les hores de fred i de radiació que necessiten i, juntament amb els contrastos de temperatura típics de la primavera, desperten de la dormició hivernal abans d’hora.

“Si les plantes broten abans, comencen abans a fer la fotosíntesi i això afecta els cicles de carboni d’arreu del món. Saber que els descens en la freqüència de pluges també afecta aquest ritme natural és un coneixement clau a tenir en compte en les prediccions de canvi climàtic”, conclou Josep Peñuelas.

Art Wall – Kittenprint

Estudiants i satèl·lits units pel ritme de la natura

Aquells centres educatius que col·laboren amb RitmeNatura enviant observacions al llarg del curs se’ls hi atorga el segell de FenoCentre, acreditant la seva implicació en aquest projecte de ciència ciutadana.

El CREAF i el Meteocat complementen els seus estudis més científics amb iniciatives ciutadanes que acosten els efectes del canvi climàtic als calendaris naturals a la societat. Durant aquest any 2021 han llançat FenoTwin amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Aquesta iniciativa pretén elaborar mapes per veure com canvia la natura a cada estació però unint la feina de satèl·lits, que ho segueixen des de l’aire, i de voluntaris i voluntàries, que ho segueixen des del mateix territori. Els mapes resultants són el que s’anomena un digital twin o bessó digital. Per fer-ho possible, el projecte consta d’una vessant educativa per obtenir dades a la vegada que es fan tallers educatius on s’expliquen conceptes tan importants com els cicles dels éssers vius, l’observació de la terra, o el propi canvi climàtic i els incentiva a apropar-se a la natura per conèixer-la i estudiar-la.

Imatge del projecte de Ritme Natura dins de iNaturalist

L’observatori de ciència ciutadana RitmeNatura convida també a persones anònimes a trobar evidències de que la primavera s’està avançant a tot arreu, quines espècies desperten abans, si veuen floració prematura, l’arribada de les oronetes, etc. Són canvis en els cicles biològics que tothom pot detectar i que són molt útils després per fer avançar la ciència.

La gent pot participar-hi enviant fotografies a iNaturalist.org/projects/ritmenatura, una plataforma digital que els darrers dies s’ha omplert d’imatges d’ametllers, cirerers o mimoses en flor.

Article:

Jian Wang, Desheng Liu, Philippe Ciais, Josep Peñuelas. Decreasing rainfall frequency contributes to earlier leaf onset in northern ecosystems. Nature Climate Change. Doi: 10.1038/s41558-022-01285-w

Articles relacionats

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Efectes de la sequera i la falta d'aigua. Albolote, Granada. Font: Pilar Flores.
Notícies
Veronica Couto Antelo

La sequera i l’escassetat d’aigua, subjectes a debat públic

La ciència de l’aigua no és només ecologia i hidrologia, també inclou geografia, sociologia i filosofia. Aprofundim sobre la connexió entre sequeres, escassetat d’aigua i societat amb Pilar Paneque,
responsable de l’Observatori Ciutadà de la Sequera i Annalies Broekman i Anabel Sànchez, expertes en aigua del CREAF.

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia