La manca de pluges i les onades de calor fan preveure un any molt dur per als boscos de Catalunya 

Afectació per manca de plugesa Montmany (Vallès Oriental), maig 2022. Font: AlertaForestal
Afectació per manca de plugesa Montmany (Vallès Oriental), maig 2022. Font: AlertaForestal

La primavera de 2022, calorosa i seca a la majoria del territori català, s’ha combinat amb el juny més càlid des de 2003 segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i una manca de pluges crònica. De fet, les anomalies de precipitació de l’últim mes mostren que a la immensa majoria del territori ha plogut menys de la meitat del que és habitual per aquesta època de l’any, o fins i tot menys del 30 % del que plou de mitjana.  Per aquest motiu, es preveu una campanya d’estiu molt dura per als boscos catalans i la situació no millorarà si no plou a de forma abundant a les zones afectades per sequera. Les masses forestals més afectades per un episodi greu de sequera serien aquelles on els arbres són més susceptibles pel fet d’haver crescut en condicions climàtiques més favorables i estar menys adaptats a la sequera.  

A la immensa majoria del territori ha plogut menys de la meitat del que és habitual per aquesta època de l’any, o fins i tot menys del 30 % del que plou de mitjana.

L’equip científic del CREAF encoratja a la ciutadania a extremar les precaucions al camp i a ser partícips del seguiment de l‘estat de salut dels boscos a través del projecte AlertaForestal. Aquesta plataforma permet, a través d’una aplicació mòbil i una web-app, notificar amb fotografies els paisatges forestals afectats per sequera, entre d’altres. Més endavant, aquestes dades ciutadanes es complementaran amb les dades del projecte DEBOSCAT, la Xarxa de Seguiment de l’Estat de Salut dels Boscos que impulsa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i que coordina el CREAF. El DEBOSCAT durà a terme durant el setembre el seguiment de l’estat dels boscos arreu de Catalunya i recollirà les dades aportades pel cos d’Agents Rurals que col·labora en aquest seguiment exhaustiu. Amb aquesta informació es podrà acotar el grau d’afectació concret, les zones més afectades i les espècies. Fins aquell moment, la participació ciutadana pot ser clau per anar seguint els efectes de la sequera a temps real.  

L’anomalia de precipitació acumulada a Catalunya durant el mes de juny registra majoritàriament valors d’entre 0 i 50% arreu del territori. Font: Servei Meteorològic de Catalunya
L’anomalia de precipitació acumulada a Catalunya durant el mes de juny registra majoritàriament valors d’entre 0 i 50% arreu del territori. Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Els arbres de Catalunya estan patint una sequera de llarga durada, cada cop més habituals pels efectes del canvi climàtic, i tot i que no morin es van debilitant i caldrà tenir present que la seva capacitat de recuperació pot arribar al seu límit.

Mireia Banqué, tècnica de recerca del CREAF i coordinadora d’AlertaForestal.

“La sequera està afectant al creixement dels arbres, a la seva capacitat d’emmagatzemar carboni i al seu estat de salut en general. Per això, ara més que mai, és important que la gent participi en AlertaForestal i ens ajudi a tenir un bon seguiment de l’estat de salut dels boscos catalans i un registre exhaustiu de les zones afectades per alguna de les cinc alertes disponibles en el projecte, entre les quals, la sequera”,

MIREIA BANQUÉ, tècnica de recerca del CREAF i coordinadora d’AlertaForestal. 

Un impacte desigual 

Tot i que les altes temperatures i la manca de pluges s’estiguin donant gairebé arreu de Catalunya, l’impacte de la sequera no serà necessàriament uniforme. Un bosc serà més o menys resistent segons les condicions climàtiques que hagi hagut de suportar al llarg de la seva vida. En aquest sentit, esdevé amb especial importància l’anomalia de precipitació, la qual indica la diferència entre la precipitació actual i el valor mitjà històric per a aquesta època de l’any.  

“Fins ara, les zones on veiem més decaïment és on hi ha més anomalia, és a dir, on normalment plou molt i algun any en concret plou poc. Per exemple, al 2016, un any especialment sec, vam veure que el 72 % de les hectàrees de nova afectació per sequera que vam registrar al DEBOSCAT  es donaven en zones on havia plogut entre un 0 i un 50 % respecte la mitjana climàtica. Les anomalies de l’estiu no són determinants per si soles, però sí que són un factor important a tenir en compte”, afirma Banqué. 

Mapes del grau de vulnerabilitat dels boscos catalans en cas de sequera lleu, moderada i severa, respectivament. Font: Vulnemap
Mapes del grau de vulnerabilitat dels boscos catalans en cas de sequera lleu, moderada i severa, respectivament. Font: Vulnemap

També hi haurà una afectació diferent segons l’estructura i composició del bosc. Els boscos més densos estan més estressats perquè l’aigua disponible s’ha de repartir entre més arbres. Per dir-ho d’una manera més visual: si en una casa on hi viuen dues persones n’hi convides una dotzena i no augmentes l’entrada de recursos, probablement tindran més dificultats per a viure-hi. També dependrà molt de la sensibilitat d’aquestes persones. En el cas dels arbres, els planifolis són més sensibles a la sequera, però alhora els més resistents. Les alzines i els roures són els primers en assecar-se i perdre les fulles, però també hi estan més acostumats i podran recuperar-se perquè són espècies rebrotadores. Les coníferes (els pins, avets, etc.), en canvi, sembla que aguanten més la sequera però quan tenen les acícules marrons és perquè ja estan morts i sense possibilitat de recuperació. 

Segons el Mapa de Vulnerabilitat dels Boscos de Catalunya (Vulnemap), una eina desenvolupada pel CREAF  en col·laboració amb la Diputació de Girona que prediu quins boscos de Catalunya seran més o menys vulnerables a la sequera, Girona és la província catalana més vulnerable. En un escenari de sequera greu, la Garrotxa seria la comarca catalana més sensible, amb un 50 % dels seus boscos en situació de vulnerabilitat alta, seguida de prop pel Ripollès, l’Alt Empordà i la Selva

Articles relacionats

Notícies
CREAF

Cremar el sotabosc de forma controlada redueix el risc del bosc a la sequera i als incendis

Investigadors i investigadores del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en col·laboració amb el CREAF, han liderat un estudi per entendre millor l’efecte de diferents tractaments forestals en la resistència de boscos de pinassa a sequeres i incendis, i han comprovat que el sotabosc hi juga un paper rellevant. 

Alba Anadon cavant la zona on s’enterraran algunes de les bosses de te al Pirineu. Imatge: Alba Anadon
Agenda
Veronica Couto Antelo

Un te per estudiar el canvi climàtic 

Diuen que la ciència molts cops supera la ficció i la iniciativa Teabag Index n’és un exemple. L’estrella d’aquest projecte és un objecte tan quotidià com una bosseta de te o roibos i està ajudant a investigadores de tot el món a entendre millor el canvi climàtic. De quina manera?

Ocell banyant-se a una font (Font: Timothy Kindrachuk per a Unsplash)
Coneixement
Florencia Florido

Què és un refugi climàtic?

Un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix unes condicions ambientals benignes per protegir-se d’un context desfavorable. Les condicions de cada refugi climàtic determinen si beneficien més a una espècie o a una altra –inclosa la humana– depenent de les necessitats de cadascuna. 

Hem canviat la versió del Wordpress. Per llegir entrades anteriors al 2020 en els diferents idiomes (català, castellà o anglès), ves a la portada del blog, escull l'idioma amb el selector del menú superior i cerca l’entrada a la barra de la lupa.

Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.

Ajuda'ns a moure

l'ecologia